"Poch á poch anirém veyent que la causa dels nostres mals, era mes aviat la existencia de Madrit, que l'existencia de la mateixa monarquía". La Campana de Gràcia 22 de juny de 1873, i com si fos avui mateix. No és el PP, no és el PSOE, no és ni Felipe VI, és l'estat espanyol.
@Xadamai_@mossos Sanitat i serveis socials son els que haurien d'haver-se fet càrrec d'ella però aquí res funciona. Soc voluntari de Càritas i se que anem com gallines sense
Una odontòloga japonesa, la doctora Hitomi, està aprenent català per comunicar-se millor amb la família del seu marit que és català. I tu vas i els hi canvies la llengua quan notes que no són d'aquí? No, paioooo !
Per què volen parlar una llengua que només dominen 500 milions de persones al món si l’anglès el parlen 1.500 milions de persones? Per cridar l’atenció? Per molestar? El Mundial és un esdeveniment global i en anglès ens entenem tots! El nacionalisme és una malaltia.
Fa 40 anys, un home tímid es posava un bigoti postís per vèncer la por i es transformava davant les càmeres. Es deia Josep Maria Bachs.
El Filiprim només va estar quatre anys en antena, però va marcar una època. Era un xou juganer, amb trucades en directe a l'audiència —un recurs de ràdio que ningú feia a la tele— i aquells telèfons estrafolaris que encara recordem. El nom va sortir d'una broma de l'Arguimbau: de "filar prim" a Filiprim.
Bachs venia de la ràdio i hi va portar un humor anglès, irònic, intel·ligent. Va envoltar-se dels millors: el Perich, en Tom, en Romeu, el Ramon Navarro amb el seu "Senyor Bachs, nyè!" que la gent li cridava pels carrers.
Però el que el feia gran era ell. Un professional "com una catedral", recorda qui hi va treballar: s'encarregava que no fallés res. Fora de l'antena, en canvi, costava trobar-se'l fent vida social. La màscara se la treia a casa.
El Filiprim va arribar, en paraules del Ramon Navarro, "a l'ànima de Catalunya". I encara avui alguns diuen: "Quina pena, TV3, haurien de fer-lo tornar."
A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes legals i fiscals però també expliquem històries com aquesta i connectem els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi de franc