Atès el nivell educatiu del país, el C1 de català no hauria d'atorgar-se d'ofici aprovant l'ESO. Que s'examinin externament com fan amb els DELF d francès o els de Cambridge d'anglès.
La nostra llengua no hauria de ser menys exigent ni regalar-se fent quatre competències bàsiques
Que s'hagi d'hissar la bandera espanyola d forma obligatòria x ordre judicial, és la millor prova d q el Parlament d Catalunya no és cap espai x a l'expressió d la sobirania popular dels catalans, sinó tot el contrari. És una institució colonial al servei de l'ocupació espanyola.
Ha començat bé el mundial. A veure si tenim sort i els jugadors barcelonistes poden tornar quan abans, sans i estalvis.
Sempre amb els altres, mentres que no puguem animar la selecció de Catalunya o dels Països Catalans.
Bon dia a tothom!
Veient la quantitat de crítiques que rep aquest noi per haver triat una carrera a priori amb poca sortida, he de dir una cosa: al final, la vida no es defineix per la carrera que tries, sinó per moltes decisions que vas prenent a mesura que t'enfrontes al món, però estudiar quelcom que t'agrada t'aporta satisfacció i t'enfoca cap una de les coses més complicades de l'existència: ser feliç.
Per exemple, dos companys meus de l'institut van triar la carrera de física. Tots dos eren estudiants excel·lents amb matrícula d'honor a COU. Un d'ells va deixar la carrera a segon quan la seva nòvia es va quedar embarassada. Es van casar i no tinc ni idea de de què treballa avui, però ja us dic que físic no és. L'altre va acabar la carrera, amb molta dificultat, malgrat ser una de les persones més intel·ligents que he conegut en ma vida. Després va fer un màster en un altre camp i avui treballa d'arxiver a l'arxiu històric l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. He treballat a les fires amb un oficial retirat de l'exèrcit espanyol que tenia tres carreres (dret, teologia i no recordo quina enginyeria) que avui en dia es dedica a vendre joguines, i un dels toreros amb qui treballava a la meva primera feina havia estat professor d'universitat a Cuba.
La vida dóna moltes voltes, no cal començar-la estudiant coses que no t'interessen.
Anem a parlar de fets històrics vigents que fan posar nerviosos a uns quants. Es ven el relat que la unió dinàstica va ser entre iguals, però la realitat jurídica és que hi havia segles de distància. Comparem les Constitucions de Catalunya (edició 1704) amb els furs de Castella. No tenien res a veure.
Mentre a Castella el rei governava per "gràcia divina" amb un poder gairebé absolut on els furs eren concessions reials que el monarca podia revocar o modelar, a Catalunya el sistema constitucional era radicalment diferent: Pactisme pur.
• La llei per sobre del Rei: A Catalunya, el Rei no podia dictar lleis tot sol. Totes les Constitucions s'havien d'aprovar en Corts, de mutu acord entre el monarca i els tres braços (eclesiàstic, militar i ciutadà).
• Si el Rei o els seus oficials vulneraven una constitució, cometien un "greuge". La Constitució 'Poc valdria' (1481) obligava a anul·lar immediatament qualsevol ordre reial que anés contra les lleis catalanes. Imperi de la llei en ple segle XV!
• La diferència clau: Els furs castellans eren privilegis territorials revocables; les Constitucions catalanes eren un contracte legal d'obligat compliment per a la mateixa Corona.
L'any 1714 (i encara menys al segle XV) no es va unificar res; es va destruir el sistema parlamentari modern i avançat al seu temps per imposar el model absolutista i centralista de matriu castellana a cop de decret de Nova Planta, i ens volen fer creure que les Constitucions foren derogades.
Passar de ser ciutadans amb drets pactats a súbdits d'un poder absolut. Per això fa tanta por recordar el que diu aquest llibre de 1704 vigent. Reivindicar la Plaça de les Constitucions de Catalunya no és un caprici, és fer justícia històrica enfront de segles de desmemòria.
🔄 Fes RT si creus que la història s'ha d'explicar sencera!
❤️ Dóna-li LIKE si estàs d'acord que cal rebatejar la plaça Espanya a #Constitucions ja mateix!
4/ Quins són els imports preferits dels nostres ajuntaments?
603 contractes d'exactament 14.900 €
445 de 14.950 €
340 de 14.999 €
126 de 14.999,99 €
Un cèntim per sota del concurs. UN CÈNTIM. Si això és casualitat, jo sóc la Shakira i acabo de cantar en un estadi de Mèxic a la inauguració del Mundial.
1/ Resulta que a partir de 15.000 € un ajuntament ha de treure el contracte a concurs públic.
Per sota, l'adjudica a dit en una tarda, sense competència i amb el mínim control. I a sobre, amb poquíssima feina, que ja es hora de plegar i els diners no són meus.
I els comptes municipals catalans saben molt i molt bé on és la línia.
@enricvd@EnCesc No ho dic pas per tu. Si fos només per tu, rai. Però comprendràs que cada cop que sento un català que diu “no oblidarem… “ m’envaeix una barreja d’escepticisme i tristesa. Si alguna cosa hem demostrat, com a poble, és que tenim memòria de peix i la gola d’una balena gegant.
Cap país ha assolit la independència anant a llepar venuts, covards i traïdors que fan de crossa als qui ells mateixos els van regalar la victòria. Cap ni un.
@salvadorilla Aquest cap de setmana he hagut de recòrrer 1.300 km per veure al MHP Puigdemont. Exiliat. Que no pot tornar per culpa de la teva merda d'Espanya.
A donar lliçons als catalans a ta puta casa.
@gallifantes@salvadorilla Cadascú fa el què vol. Però donar ales als traïdors que han pactat, pacten i pactaran en espanya, que vols que et digue. Pobra Catalunya venuda.
Per posar les coses en perspectiva:
La Cat-estat havia de ser una república tan rica com Dinamarca (la Dinamarca del sud, en deien)
Avui, nou anys després, us han entrat un cop més el rei i la reina dels castellans, però aquesta vegada ho han fet acompanyats per un papa de Roma.
@MRSHL0@samartingala Als socialistes els encanta eliminar qualsevol símbol ferroviari català. Ja ho van fer amb les estacions de Salou, Cambrils, Parets i Sant Feliu de Llobregat, i ara volen enderrocar una part de l’estació de França. No ho podem permetre!
VilaWeb @VilaWeb fa la versió culta del mateix truc que Puigdemont.
Puigdemont se’n va cap a Franco, la Inquisició i el catolicisme franquista. VilaWeb se’n va cap a Gaudí, la Renaixença, Torras i Bages, el calabós i les cites bones d’arxiu. Tot molt documentat, tot molt català, tot molt respectable.I tanmateix la jugada és la mateixa de sempre.
Quan caldria dir que avui el català és arraconat perquè Catalunya no mana, ens porten cap al passat. Un passat brut si convé fer indignació. Un passat noble si convé fer cultura.
No hem d’anar a buscar Gaudí al calabós per justificar que el català sigui central a la Sagrada Família. No hem de demostrar que Gaudí era catalanista perquè la llengua catalana tingui lloc principal en un temple de Barcelona. No hem de convertir cada humiliació nacional en una classe d’història per veure si així ens concedeixen una mica de raó patrimonial.El català hi ha de ser perquè som a Catalunya.Punt.
Aquesta és la cosa que el mainstream nostrat evita com la pesta. Puigdemont, VilaWeb i tota aquesta parròquia processista poden fer veure que s’esgarrifen molt, però juguen al mateix joc. Ens deixen indignar-nos contra Franco, contra la Inquisició, contra Primo de Rivera, contra els fantasmes antics i contra qualsevol mort que no els pugui respondre.Però quan toca assenyalar el poder espanyol d’avui, democràtic, institucional, europeu i perfectament vigent, tot es torna més prudent.
Aleshores ja no parlem de dominació. Parlem de memòria, de Gaudí, de catalanitat, de símbols, de respecte, de greuge. Quina mandra.
La Sagrada Família no necessita una defensa arqueològica del català. Necessita poder català. Necessita una nació que no hagi d’exhibir certificats de catalanitat cada vegada que vol manar a casa seva.Perquè aquesta és la misèria real. Ens han acostumat tant a perdre el centre que fins i tot per defensar el català a Barcelona hem d’anar carregats de cites, morts il·lustres i expedients històrics.
Sempre el mateix. Un país sense poder, i una colla de guardians del relat convertint aquesta impotència en article bonic, fil èpic o indignació de diumenge.