Hola @LEGO_Group , aquesta tarda he anat a la vostra botiga de l’Illa Diagonal i havia un depenent amb una pulsera d’Espanya gegant, m’he adreçat a ell en català i m’ha contestat en castellà, mostrant mala educació i poca professionalitat.
Obviament no he comprat res.
Fora bo que diguéssiu al vostre personal que no faci ostentacions polítiques i que contractessiu gent que parli la llengua pròpia de Catalunya.
Gràcies!
Viendo el mapa de los incendios, resulta que me ha dado por echar un ojo a las licitaciones de la zona y he encontrado algo interesante. En 2023 se planteó cerca de esta zona el Parque eólico Ágata (110 MW, 19 aerogeneradores de más de 200 m de altura). El promotor era Green Capital Development, y la
ubicación principal de los aerogeneradores era Peguerinos (Ávila).
La infraestructura de evacuación cruzaba hacia Madrid y
afectaba a áreas próximas a San Martín de Valdeiglesias y a zonas de protección (IBA “El Escorial-San Martín de Valdeiglesias”, pinares del Bajo Alberche, etc.).
El resultado fue una Declaración de Impacto Ambiental negativa (BOE de enero de 2023). El proyecto fue tumbado por el MITECO por sus impactos sobre avifauna, hábitats protegidos y paisaje.
Algo semejante ocurrió en Matarraña (Teruel) el año pasado. En julio de 2025 el Ministerio para la Transición Ecológica dictó Declaración de Impacto Ambiental desfavorable al proyecto original (parques Arlo, Céfiro, Paucali y Argestes). Pocas semanas después ocurrieron los incendios del verano pasado. Curiosamente, en julio de 2026 (hace escasas dos semanas) la empresa ha reactivado el proyecto con una versión modificada.
En este punto de la narración, tocaría hablar del fraude generalizado en las Declaraciones de Impacto Medioambiental (DIA) de empresas como Forestalia. Precisamente por ello están procesados en la actualidad Fernando Samper Rivas, Presidente y dueño de Forestalia, o Eugenio Domínguez Collado, Ex Subdirector General de Evaluación Ambiental del MITECO, por delitos de prevaricación ambiental, cohecho, organización criminal y blanqueo.
El fraude consiste en manipular el sistema de evaluación ambiental para que proyectos de renovables (principalmente eólicos y solares de Forestalia) obtuvieran DIA favorables de forma irregular. Entre los proyectos que salieron beneficiados del fraude de las DIA, el principal y más mediático es el Clúster del Maestrazgo (Teruel), considerado el mayor complejo eólico de España en tramitación. Se habla de alrededor de 52 proyectos de Forestalia (eólicos y solares) cuyas DIAs están bajo sospecha.
Muchos se sitúan en Aragón, especialmente Teruel y Zaragoza, zonas especialmente asoladas por incendios, tanto el año pasado como éste.
Además, precisamente Forestalia, saca una buena tajada llevándose los arboles quemados a sus plantas de biomasa. Esa madera suele venderse a precios muy inferiores a la madera sana, a veces a precio de “saneamiento” o incluso con ayudas públicas para su retirada. Puede llegar a plantas de biomasa a costes significativamente más bajos, especialmente si está cerca de la planta, debido al menor coste de transporte. Tal fue el caso del año pasado en los incendios del Bierzo, cuando la madera quemada se llevó a la central de biomasa de Cubillos del Sil, propiedad de Forestalia.
En definitiva, el fuego resulta muy rentable para algunas empresas pero muy costoso para los ciudadanos. El coste por hectárea de la extinción multiplica por 10 el coste de prevención (limpieza del monte, quemas controladas,etc.). Mantener el monte asalvajado favorece que los incendios cada vez sean más virulentos, y por tanto, es bueno para el modelo de negocio que describo. A mayor abundamiento, en muchas CCAA, los medios de extinción están privatizados, lo que sigue incentivando el negocio del fuego.
Este es el modelo de negocio en que pretenden convertir el monte de nuestro país. Quien quiera profundizar en este perverso sistema de incentivos que favorece que siga quemándose España, puede ver la entrevista que le hice precisamente ayer a @MetaforaVisual_ a colación de su documental "Ladrones de Fuego".
https://t.co/y8gCNZYYvn
Recordeu això quan diguin que no hi ha diners per a sanitat, dependència, educació, Rodalies, investigació o .. mitjans contra incendis
La Aecid destina 500.000 euros a Marruecos para «salud sexual y reproductiva de migrantes» https://t.co/hlwjfiX8TL
A un pas del col·lapse
Els números són tossuts. Es pot construir un relat polític, es poden maquillar estadístiques, es poden ajornar debats incòmodes. Però arriba un moment en què els indicadors macroeconòmics i socials parlen per si sols. I el que ens estan dient és inquietant.
No estem davant d’un problema puntual. Estem davant d’un model que comença a mostrar símptomes clars d’esgotament.
Ahir mateix sabíem que Catalunya quedarà exclosa dels informes PISA després que es detectessin irregularitats en la selecció de la mostra. El fet és greu per si mateix. Però encara és més greu el que revela. Tothom entén quin era el problema de fons: intentar amagar l’impacte que té sobre el sistema educatiu una escolarització molt intensa de població d’origen immigrant, sovint procedent de contextos amb enormes dificultats lingüístiques, econòmiques i socials. El resultat és un fracàs escolar creixent que ja no es pot dissimular.
Però aquest és només un indicador.
L’Informe Fènix mostrava una altra dada encara més preocupant: Catalunya fa anys que perd PIB per càpita. L’economia continua creixent en volum, sí. Però la prosperitat dels ciutadans disminueix. Creixem perquè som més persones, no perquè cadascun de nosaltres produeixi més riquesa. És exactament el patró d’un model econòmic basat en sectors intensius en mà d’obra poc qualificada i salaris baixos, més que no pas en productivitat, innovació o valor afegit.
També les dades del mercat laboral són eloqüents. Les estadístiques publicades recentment mostren que la taxa d’atur entre la població estrangera és gairebé tres vegades superior a la de la població autòctona. Entre les dones migrants encara és més elevada. I, quan treballen, els seus salaris continuen situant-se aproximadament entre un 20% i un 25% per sota de la mitjana.
És difícil imaginar un model sostenible quan una part tan important dels nous residents té moltes més dificultats per incorporar-se al mercat laboral i ho fa en ocupacions de molt baixa remuneració.
Si unim totes aquestes peces, el dibuix és preocupant.
Caiguda del PIB per càpita.
Precarització dels salaris.
Atur molt superior entre la població immigrada.
Fracàs escolar creixent.
Pressió sobre l’habitatge.
Pressió sobre els serveis públics.
No són fenòmens independents. Formen part d’un mateix sistema.
Alguns voldran reduir aquest debat a una discussió moral. Diran que qüestionar aquest model migratori és ser insolidari.
Jo crec exactament el contrari.
El que és profundament irresponsable és continuar promovent un model que atrau milers de persones quan no disposem d’habitatge suficient, quan els serveis públics ja funcionen al límit, quan moltes acaben dormint al carrer o atrapades en feines precàries, i quan tot plegat deteriora també les condicions de vida de la població que ja hi era.
Això no és solidaritat.
És irresponsabilitat.
Catalunya pot sentir-se orgullosa d’haver estat una de les societats europees que més població ha acollit en menys temps. És un esforç històric extraordinari del qual podem sentir-nos legítimament orgullosos.
Però precisament perquè aquesta acollida ha estat tan intensa, la nostra prioritat ja no hauria de ser augmentar-ne el ritme, sinó garantir que les persones que ja viuen entre nosaltres es puguin integrar plenament: aprendre la llengua, accedir a una feina digna, prosperar i formar part d’una societat cohesionada.
Aquest no és un debat entre humanitat i xenofòbia. És un debat entre el rigor i el negacionisme.
Els extrems només ofereixen consignes: uns neguen qualsevol problema i els altres alimenten l’odi. Catalunya necessita una tercera via: dades, rigor, responsabilitat i polítiques basades en l’evidència.
Perquè la realitat es pot ignorar durant un temps.
Però les conseqüències, tard o d’hora, sempre acaben arribant.
Que passeu un bon Diumenge.
Educació i sanitat, els dos pilars fonamentals de l’estat del benestar, en caiguda lliure a Catalunya i ja fa massa temps que fem veure que aquí no passa res.
Un lladre multireincident, perseguit per la policia, mata aquest matí un home que anava a treballar.
Això no és un “accident”. És el resultat previsible de la impunitat que el govern ha protegit durant anys: multireincidents al carrer i una justícia bonista.
Això, és el que cal fer a Catalunya, boicot econòmic a tothom que ens falti el respecte, als cantants, editorials, cinema i teatre espanyols, al mag Pop, als restaurants propietat d'espanyolistes, a les empreses de Florentino Pérez... Ens hem de defensar.
@riverolavic Són musulmans, no són persones.
Quan parles ”d’una persona” s’entén que parles d’uns valors occidentals.
A ells no els pots dir “persones”, són una altre cosa, uns homínids poc desenvolupats i programats per matar, morir i viure quan hagin mort.
On viuen persones, ells molesten.
Un malalt que l'ha enfonsat toti continua garlant com si res, com si el seu partit, la banda de lladres de @Esquerra_ERC no fos el responsable del desgavell i el robatori.
@SergiMaranya Triturar tot el material de l'1-O és admetre implicitament que va guanyar el SÍ a la INDEPENDÈCIA.
Un sí contundent, clar, majoritari, sense dubtes ni fissures...!.
🤔 Podran passar per la trituradora més de 400 urnes, 90.000 paperetes i 65.000 sobres de l’1-O, però mai no podran triturar els nostres records ni la dignitat d’un poble que va plantar cara. Aquesta obsessió per destruir-ne fins i tot el llegat material evidencia l’odi contra els catalans. Cal actuar amb determinació abans que els catalans siguem exterminats de la nostra pròpia terra.
@joanRvallve La (suposada) errada en les proves PISA ...no és una errada. És una perversa maniobra per anar fent, fins al desastre final.
Ens volem idiotes, invadits, amb els més trempats buscant-se la vida a l'estranger
@SergiMaranya Sens dubte, la política del refugees welcome, que omple el continent europeu d'homes musulmans en edat militar, suposa el suïcidi de la nostra civilització en algunes dècades (potser menys d'un segle). Segles d'evolució per acabar en guerra civil entre autòctons i musulmans.