Als periodistes corruptes els preocupa molt que la filla d' Orriols treballi al seu poble a una feina normaleta de sou i perillosa , pero no els milions i milions robats pel cas DGAIA
Que els lladres de @Esquerra_ERC, que han robat a cabassos de la DGAIA,
que un pocavergonya com @joanignasielena, el de les "percepcions",
que un pinxo de discoteca com @gabrielrufian, estiguin escandalitzats per l'assumpte de Ripoll fa riure i molt.
Us poseu molt estrictes perquè la filla de la Sílvia Orriols hagi tret plaça a unes oposicions i no perquè l'empresa on treballa el fill de José Montilla se li hagi adjudicat un contracte de més de 1.000 milions d'euros.
Com és la vida, tu.
La doble vara, altra vegada.
Hola @som3cat ja porteu dos dies parlant de la filla de la Silvia @orriolsderipoll A veure si trobeu un moment per parlar de la proposta d'Aliança Catalana de suprimir les subvencions i fons públics destinats als partits i grups polítics. Va, que ja ho teniu! #SalvemCatalunya
Jo no havia vist mai cap polític, donant aquests tipus d’explicacions per la contractació d’un familiar a l’administració … ni a Collboni per la seva germana, ni a Paneque pel seu marit, ni a Ingla pel seu fill, ni a Vergés per la germana, ni a Colau, Ramos, Valiño, Guerrero, Subirats, Janet Sanz per les seves parelles … ni per la currua d’assessors i càrrecs a dit de familiars, coneguts i saludats a tots els partits, en fi, nois, de què estem parlant? … 🤗🤗
🤔 Us prometo que he intentat fer un tall d’aquest discurs de 9 minuts i 34 segons de la Sílvia Orriols. Impossible. A cada frase dona un titular i deixa en evidència tot l’arc parlamentari, explicant veritats que ningú fins ara els havia dit a la cara.
M'agrada estar-me a casa els diumenges.
Potser perquè la meva vida és molt senzilla.
Faig cafè i me'l prenc mentre miro els arbres i el cel per la finestra.
Cuino per mi o pels meus.
Llegeixo, escolto música i/o ballo, rego les plantes, escric i comparteixo pensaments a les xarxes, miro una peli, passejo amb la Maya mentre miro les flors i els arbres i la mar...
Endreço, netejo els amaris, la casa, i m'ho miro.
Miro com ha quedat.
O simplement no faig absolutament res de res i, si puc, ni pensar. Només descansar l'ànima, el cós i la ment.
Sí, sóc avorrida.
M'agrada molt divertir-me avorridament.
Som-hi?
Bon diaa!!😉🤍
Em feu riure (i pena també), els que titlleu aquesta senyora ‘d’extrema dreta’.
A aquesta senyora ja només pels ovaris que té, per ser l’única que destapa les vergonyes del processisme, li hauríem de donar tots un vot a les urnes.
No esteu farts de tanta merda de polítics?
En poques hores la Policia Local de Ripoll ha identificat els propietaris dels tres vehicles q ahir van protagonitzar incidents després del partit del mundial i a l'individu q va buidar un extintor a la plaça.
Identificats i sancionats.
A Ripoll #Tolerància0 amb l'incivisme
In memoriam de Josep Bullich el xef de referència a Catalunya, un as de la cuina catalana i mundial.
Aplicà Psicoestètica i aprofundí en l’evolució del gust i la moda en la taula.
Fou respectat pels que sabien què és tenir ofici i molt poc escoltat pels polítics.
Ni concert econòmic, ni principi d'ordinalitat, ni més recursos nets per a Catalunya.
No sé per què hi ha gent que se sorprèn: tot això ja ho vaig explicar a TV3 fa MOLTS mesos. I recordeu que la reacció de Junqueras va ser la d'insultar-me i de dir que jo no sabia dividir. La consellera d'economia em va menystenir tot dient que jo no hi entenia ja que jo vivia al món de l' "economia en colors". Fins i tot van treure al pitbull oficial del partit (Miquel Puig) a TV3 per a dir que la meva intervenció havia estat còmica.
Però, al final, resulta que el professor de les americanes tenia raó. Qui ho havia de dir!!!
https://t.co/DqAcKi4VF2
Sense entrar a valorar les paraules d'Orriols o la vestimenta de Driouech, crec que és un gravíssim error que es limiti la llibertat d'expressió al Parlament de Catalunya. El Parlament ha de ser un fòrum on tothom ha de poder parlar en llibertat. Si uns decideixen què poden o no poden dir els altres, acabarem molt malament.
I una estona després que molts denunciéssim …
L’Ajuntament de Barcelona retira el punt del ple on es votava apujar el sou dels alts càrrecs públics.
Això no és agilitat. És una reacció forçada davant la pressió pública. Un sistema que només es mou quan l’assenyalen.
Que no ens venguin fum: retirar-ho ara no resol el problema, només el destapa encara més.
Un govern que només rectifica quan l’enxampen no governa, simplement reacciona.
Cal fer-los fora a tots.
Ja n’hi ha prou.
Que se sàpiga!
¿Per cómo? ¿No era España una "democracia plena" y "ejemplar"? ¿El poder judicial, no solo era independientes sino que solo servía a la "constitución que nos hemos dado entre todos"? ¿Cómo se ha pasado de esa maravilla de país a un "escándalo democrático que no se sostiene"?
Illa diu que Catalunya és exemple d'integració i esperança.
El món veu una execució davant d'una comissaria.
Illa parla de mediació i percepcions. Orriols parla de realitat.
Un viu al faristol. L'altra trepitja carrer.
I cada cop més catalans veuen la diferència.