Queridos musulmanes de España:
Mi familia y yo hemos decidido mudarnos a un país musulmán. Todavía no hemos elegido cuál — seguimos comparando cuál ofrece el mejor paquete de beneficios.
Naturalmente, todos mis vecinos quieren venir también. Y los vecinos de mis vecinos. Y sus colegas. Y los colegas de sus colegas. En nada, medio país aparecerá con maletas y un vago sentido de derecho adquirido.
Como una gran comunidad cristiana, necesitaremos unos pequeños ajustes:
Por favor, empezad a construir iglesias inmediatamente. Iglesias de verdad, con campanas. Campanas bien fuertes, que se oigan desde la plaza del pueblo.
También necesitaremos cerrar ciertas calles una vez al año para nuestras procesiones. Tranquilos, no es cinco veces al día — no somos animales.
Cada supermercado debe tener cerdo de verdad, jamón serrano, chorizo, panceta y fabada en lata. Ahora somos minoría, así que tendréis que ser comprensivos y acomodaros a nuestro estilo de vida.
Traemos todos los perros. Esperad muchos Labradores felices dejando regalitos en vuestras aceras. Necesitaréis parques caninos, y tendréis que sonreír mientras los paseamos delante de vuestras mezquitas.
Ya que estamos, vuestras fiestas religiosas son un poco… demasiado. Podrían ofender a la comunidad cristiana, así que agradeceríamos que las eliminarais discretamente. Gracias.
En escuelas y lugares de trabajo, nuestros niños y empleados deben poder llevar crucifijos grandes, comer bocadillos de jamón en la cantina y, en general, irradiar vibra cristiana sin que nadie se escandalice.
También exigimos salas de oración en cada edificio, además de traductores porque no tenemos intención de aprender árabe.
Si algo de esto se rechaza, por favor enviad una lista de direcciones de comisarías para poder denunciaros por discriminación, cristianofobia y mala leche en general.
Una cosa más: si mis hijos queman vuestra bandera porque España acaba de ganar un partido de fútbol, por favor sed comprensivos. Les echaré una bronca muy seria. Incluso podría hacer que escriban “perdón” 50 veces.
Por último, queremos beneficios generosos, vivienda gratuita y dinero de bolsillo mientras “nos integramos” durante las próximas tres generaciones. Trabajar es opcional, obviamente. También queremos beber alcohol y apostar de vez en cuando en las carreras de caballos.
Y cuando hace buen tiempo nos gusta ir sin camiseta. Tened paciencia. Ya os acostumbraréis.
Agradecemos vuestra tolerancia por adelantado. Al fin y al cabo, ¡la diversidad es nuestra fuerza!
Atentamente,
Un Cristiano Muy Razonable
Els talibans han prohibit definitivament l'accés a l'escola a milions de xiquetes afganes i fins i tot han introduït decrets que redueixen les dones a un estatus proper a l'esclavitud, alhora que autoritzen el matrimoni forçat dels infants.
El silenci es insuportable.
Encara hi som?
Senyor Puigdemont, això també els ho pot dir a tots els catalans que ja no són entre nosaltres?
Li ho pot dir al meu pare?
Ell també hi era. Ell també somiava veure l’alliberament del seu país. Ell també va creure que “aquesta vegada” anava de debò.
Va morir sense veure-ho.
I com ell, tants catalans que durant aquests anys van confiar, es van mobilitzar i van esperar que les promeses es convertissin algun dia en fets.
Prou romanços.
Recordem-ho tot.
El 2012 ens parlaven d’un Estat propi.
Després vindria la consulta del 9N
Després, les eleccions plebiscitàries del 2015
Després, els 18 mesos.
Després, les estructures d’Estat.
Després, «referèndum o referèndum».
Després, «de la llei a la llei».
Després, el referèndum vinculant.
I aleshores va arribar el 1r d’Octubre.
Aquell dia els catalans vam complir.
Vam sortir de casa.
Vam protegir les escoles.
Vam defensar les urnes.
Vam rebre els cops.
Vam votar.
I VAM GUANYAR!!
Després una DUI de 8 segons, i una Declaració al Parlament.
Quan va arribar l’hora que complissin els qui durant anys ens havien assegurat que ho tenien tot preparat, vam descobrir que no era així. Anaven de catxa, oi?
Després, el 155.
El van acatar des del primer segon. Vostè mateix va acceptar unes eleccions convocades per Mariano Rajoy.
Després, la restitució.
Després, «President, el farem president».
Després, «Ho tornarem a fer».
Després, el Tsunami.
Després, «Preparem-nos».
Després, el nou embat.
Després, la taula de diàleg.
Després, els pactes a Madrid.
Després, l’amnistia.
Després, el retorn.
I després, el 8 d’agost de 2024: aparició, discurs, fotografies i desaparició (deixant als Mossos, als peus dels caballs.
I avui, dos anys després, una altra vegada el relat.
PROU!
Ja hem vist tota la pel·lícula.
Han passat catorze anys des que ens parlaven d’Estat propi i gairebé nou des del 1r d’Octubre.
I Catalunya continua sense Estat.
Sense sobirania.
Sense fronteres pròpies.
I sotmesa a les decisions de Madrid.
Que ningú no intenti reescriure el 2017.
Els catalans no vam fallar.
La gent va complir.
Va fallar vostè i tots els qui havien assegurat durant anys que, quan arribés el moment decisiu, estarien preparats per culminar la independència.
Per això no necessitem més fotografies.
Ni més dates «històriques».
Ni més jugades mestres.
Ni més proclames.
Ni més èpica
A Catalunya no li sobra temps.
Catorze anys de Procés són més que suficients.
Sempre hi serem? És clar, Fins a la victòria!
Però Catalunya necessita una líder que tingui la determinació d’alliberar-la. I aquesta persona ja no és vostè.
Restituïm l’Estat Català i Salvem Catalunya!
🤔 El PSC i Junts ja han dictat condemna política contra Sílvia Orriols abans que Antifrau hagi acreditat una sola irregularitat. No els mou la transparència: els mou el pànic a perdre vots, poder i cadires davant l’ascens d’Aliança Catalana.
Els processistes de Junts i ER, després d’enterrar la independència, tornen a fer de crossa del règim del PSC per intentar frenar Orriols.
I que ningú no descarti el següent pas: fer coincidir les eleccions municipals del 2027 amb les catalanes per sotmetre Aliança Catalana a una doble campanya. Tots tres comparteixen el mateix objectiu: salvar les poltrones, tapar la merda que es tapen mútuament des de fa dècades i desactivar l’únic projecte polític que ara mateix pot salvar Catalunya.
Están prohibiendo la difusión e esta canción del gran @BoyGeorge vamos a darle mucho RT así no dejamos que lo hagan y acá los copio el texto completo de que canta para que entiendan la razón de su desesperación por prohibirla
“Tu decís ‘genocidio’, yo digo ‘guerra”.
Si te atacan, para eso está el ejército.
¿Se pone feo?
Claro que sí
Cuando sé que querés matar
hasta al último de nosotros...
Nunca hablás del 7 de octubre
Jóvenes violadas contra los árboles
Asesinadas brutalmente
Por el crimen de bailar
Condenás a los judíos con memoria selectiva
Músicos con banderas, repitiendo como ovejas
Propaganda alimentada por internet
Se siente tan débil.
Pero confía en mí, vamos a volver a bailar
Y no habrá más guerra
Pero si alguna vez te confundís
Yo estoy con los judíos
No me siento valiente, solo necesito comportarme como un ser humano".
No me entra en la cabeza que entren 7 mil niños saltándose una vaya y a partir del día siguiente pasan a ser tutelados por la administración española como si no tuvieran padres o si no tuvieran un país que se tiene que hacer cargo de ellos. Es demencial.
Ah, que resulta que els 7.000 MENA que han entrat (dels 50.000 immigrants) ens els hem de menjar amb patates?
I gastar desenes de milions d'euros en DGAIAs, albergs, paguetes i totes aquests llasts?
Se'ls torna amb les seves famílies, que és on han de ser.
Ja prou de tonteries.
Tots els paràsits gilipolles del volem acollir, els Colaus, Salellas, Iglesias, Monteros, Belarras. Rufianes, Campuzanos, Forcadells, Sáncheces i resta de lladres i cretins s'han carregat el país.
Un exèrcit civil de 40.000 moros ha okupat Ceuta. L'avantguarda d'una guerra proxy. Poca broma. Que s'afegeixen als milions de cavalls de Troia que ja fa temps que acampen dins d'Euràbia🇪🇺. Pinten bastos.
Què podem fer?
No votar mai més els partits proimmigració que ho han promogut
@Esquerra_ERC@cupnacional@JuntsXCat@socialistes_cat@SomComuns
Aquesta és la condició primera.
I després?
Després la Reconquesta.
Després la Renaixença.
#SalvemCatalunya
@FenomenOrriols
@miriamnoguerasM Haver fer efectiu el vot dela Catalans l’1O. En comptes d’això Sanchez es president amb el vostre vot. Pareu de mentir a la gent, no som tant idiotes
Els assalts a les fronteres de Ceuta i Melilla són un símptoma d’un problema que fa massa temps que s’ignora.
Quan es renuncia al control de les fronteres i a una política migratòria ordenada, les conseqüències acaben arribant.
Si no recuperem el control, la situació només empitjorarà. Perquè tots sabem on aniran a parar aquesta gent…
Si no parem aquest intent de liquidar-nos, l’operació Catalunya, finalment serà un fet.
12 palaus al Marroc.
1 palau a París valorat en 80 milions d’euros.
1 mansió a Zanzíbar.
600 cotxes de luxe.
2 Boeing privats, 2 Gulfstream i un Hèrcules C-130.
Un dels iots de vela més grans del món.
Joies i rellotges milionaris…
El Marroc, és una de les monarquies més riques del món.
Gairebé 17.000 presos han estat indultats, per delictes de terrorisme, ideòlegs d'atemptats, salafistes radicals i centenars de delictes sexuals, el darrer any.
Avui, més de 5.000 entrades irregulars.
A veure quant tarda el govern Illa a girar el discurs i tornar-nos a dir que “cal empatitzar” i passar del discurs de la queixa, al discurs del treball.
Blindar Catalunya i controlar les nostres fronteres, no és una opció, és una necessitat. Cada dia que passa, el preu de no actuar és més alt.