Empar SN

Ganxeta.

[Efemèrides d'Arquitectura @efemarq]

Avui és un dia singular de l'Any Gaudí perquè coincideix que #taldiacomavui de 1910 es publicà l'únic retrat oficial de Gaudí a la premsa i, també, #taldiacomavui de 1924 el fotografiaren per última vegada. Això és un fil amb fotos de l'evolució de l'aspecte d'Antoni Gaudí. ⭐️

[La Traumatóloga Geek @traumatogeek]

Todo el mundo adora al tipo guarro que no limpió su laboratorio. Pero nadie recuerda al genio.
Hoy, 19 de junio, es el cumpleaños de Ernst Boris Chain. Nació en 1906. Y te garantizo que tu estás vivo hoy gracias a él.

En el colegio te venden que Alexander Fleming era un genio despistado que se dejó una placa de Petri sucia, salió moho y “¡Eureka!” Curó las infecciones de toda la humanidad. Mentira.

Fleming descubrió el hongo en 1928, sí. Pero no supo qué demonios hacer con él. El jugo de ese moho era inestable, perdía su efecto y no se podía producir en masa. Lo archivó en un cajón como una curiosidad.

Hicieron falta más de diez años. Segunda Guerra Mundial. Ernst Boris Chain. Un bioquímico judío que había huido de la Alemania nazi con lo puesto.

Él y Howard Florey rescataron el viejo apunte de Fleming y decidieron hacer el trabajo. Chain fue el cerebro técnico, logró aislar esa maldita sustancia para que pudiera inyectarse.

Como no tenían medios, fabricaron la primera penicilina cultivando en orinales, bañeras y botellas de leche.

Ellos transformaron un moho asqueroso en el mayor milagro de la historia. En 1945, el Nobel fue para los tres. Pero los libros, la gloria y los nombres de las calles se los quedó casi todos el tipo de la placa sucia.

La historia es así de perra, rara vez premia al que suda en la sombra para que las cosas funcionen.

#LaTraumatologaGeek

[XCatalunya.cat @XCatalunya]

Un hospital públic cus una adolescent després d'un intent de suïcidi i la dona d'alta en quatre o cinc hores. El consell que reben els pares: "Si poden, vagin a un centre privat. Aquí no podem."

Ho explica Joan Lluís Bozzo, director de Dagoll Dagom durant quatre dècades, parlant de la seva filla, la Maria Pérez, que va patir un trastorn de la conducta alimentària des dels nou anys.

La van portar a un hospital públic perquè s'havia fet mal. La van cosir. I de seguida: alta. Vigileu-la les 24 hores, que es dutxi acompanyada. Però llit, recursos, ingrés de debò per a una menor amb risc suïcida — això, deia el sistema públic, no ho podia oferir.

La conseqüència és un mur de diners. Bozzo ha explicat que un mes d'ingrés en un centre privat pot costar uns 10.000€. I el que això provoca: hi ha famílies que arriben a cedir la pàtria potestat a la DGAIA — deixen de ser pares legalment — perquè és l'única via que els queda per salvar el fill.

O sigui: o tens 10.000€ al mes, o renuncies legalment al teu fill perquè l'Estat se'n faci càrrec. Aquesta és l'elecció que la sanitat pública deixa a una família catalana quan el problema és la salut mental d'un menor.

El suïcidi és una de les primeres causes de mort en aquestes edats. I la resposta del sistema, quan una mare i un pare hi truquen a la porta, massa sovint és una alta en quatre hores i cap a la privada.

A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes legals i fiscals però també expliquem històries com aquesta i connectem els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi 👇

[XCatalunya.cat @XCatalunya]

Heretes la masia que fa segles que és de la família i Hisenda et reclama centenars de milers d'euros de successions. Pots acabar venent la casa per pagar l'impost que grava heretar-la.

És un dels greuges que més colpeja el món rural català: el patrimoni que s'ha mantingut a còpia d'esforç i estalvi durant generacions queda exposat a un impost que pot obligar a desfer-lo.

Qui hereta sovint hi ha treballat tota la vida, però el valor de mercat de la finca dispara la base de l'impost, i el cop arriba en el pitjor moment.

El que molts no saben és que a Catalunya hi ha sortides concretes, i no són cap favor: són dret reconegut.

Si l'hereu és titular d'una explotació agrària en actiu i manté la condició d'agricultor professional, la normativa catalana de successions —la Llei 19/2010, avui refosa al llibre sisè del Codi tributari de Catalunya (DLEG 1/2024)— preveu una reducció del 95% sobre el valor net dels béns afectes a l'explotació.

No n'hi ha prou que la masia sigui una explotació en actiu: el que hereta l'ha de portar ell. I la condició per consolidar el benefici és mantenir l'activitat, la titularitat i la condició d'agricultor professional durant cinc anys.

Compte: aquesta reducció va canviar de configuració el desembre de 2025. Per als fets imposables anteriors a l'01.12.2025, la reducció exigeix que el causahavent ja sigui titular de l'explotació on s'integren els béns. Des de l'01.12.2025, la via vigent és la reducció per transmissió de béns d'explotació agrària a un agricultor professional. Segons la data de defunció, el requisit subjectiu no és el mateix.

Aquí ve el detall que sovint s'amaga, i és el que més enganxa la gent: aquesta reducció no se suma sense més a la bonificació general de la quota.

En línia directa (pares a fills, grups I i II) la bonificació de la quota pot arribar al 99% per a les bases més baixes, i va baixant per trams a mesura que puja la base heretada.

Però hi ha una trampa: si optes per aplicar la reducció d'explotació agrària, els percentatges d'aquesta bonificació es redueixen a la meitat.

No tens les dues coses senceres. Per això, en cada herència cal calcular les dues vies —reducció amb bonificació reduïda, o bonificació sencera sense la reducció— i triar la que deixa menys a pagar.

El problema de debò: cap d'aquests beneficis no te l'apliquen sol. Els has de demanar tu, complir els requisits, acreditar-los amb els certificats correctes i, sobretot, fer bé el càlcul comparatiu. Qui no ho sap, paga de més. I sovint paga moltíssim de més.

A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes com aquest.

Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui.

Apunta-t’hi de franc: 👉 https://t.co/3KYpimcWay

(Rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)

[Lluís Gibert @lluisgibert]

Això és delicte i així ho posarem de manifest @Pro_Cassandra

[Efemèrides d'Arquitectura @efemarq]

"Són una colla de tontos, aquesta gent de Madrid."
—Antoni Gaudí

agost de 1885, Mataró

[ToniStrubellTrueta🎗️República Catalana @tonistrubellt]

SCANDAL at Pope Leon XIV's blessing of Barcelona's Sagrada Familia temple when Spanish secret police encompass 600 singers of Catalonia's major choirs before expelling them from temple because they held small Catalan flags. #Spainisafasciststate

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

1/ Resulta que a partir de 15.000 € un ajuntament ha de treure el contracte a concurs públic.

Per sota, l'adjudica a dit en una tarda, sense competència i amb el mínim control. I a sobre, amb poquíssima feina, que ja es hora de plegar i els diners no són meus.

I els comptes municipals catalans saben molt i molt bé on és la línia.

[𝓜𝓻. 𝓕𝓻𝓮𝓪𝓴𝓲 🤖 @MrFreaki]

El Temazo del Día
Eternal Flame

Una de las mejores baladas de los 80

[Jordi Sabaté @jordisabate]

Sembla que a l’Angelo li va agradar el vermut de Reus, que va descobrir per primer cop. Avui hem anat a un bar i se n’ha demanat un vermut. M’ha sorprès.

[El Gat Saberut @ElGatSaberut]

ELS FODECHINCHOS

El terme fodechincho és una expressió despectiva i col·loquial utilitzada a Galícia per referir-se als turistes o visitants de fora del país, especialment de Madrid i voltants, i del sud. S'aplica a aquells que són maleducats, sorollosos, irrespectuosos amb la llengua i costums locals o que intenten imposar els seus hàbits.

Fode: Del verb gallec foder (en català, cardar).

Chincho: Fa referència al sorell, un peix blau molt popular i econòmic.

El nom es va crear als anys 70 a les Rías Baixas per anomenar als turistes que s'acostaven a les xarxes dels pescadors a robar sorells. Al principi, com que era una cosa puntual, els pescadors no deien res. Però, quan ja era abusiu, s'hi van començar a encarar. I per referir-se a aquesta gent es van inventar fodechincho. Amb el temps, el terme agafaria el significat actual.

❗️Comparteix i segueix-me 🔁🔥

[Efemèrides d'Arquitectura @efemarq]

📢 Han trobat una foto de la làpida original de Gaudí de 1926. Com ja se sabia, hi deia:
ANTONI GAUDÍ i CORNET. A.C.S.

Fou destrossada el 1936 i ja en ple franquisme s'hi posà l'actual amb el nom "Antonius" (i sense "i"). Cal restituir la làpida catalana original! 🔨 | 📷 Regió7

[Arqcrític @arqcritic]

Si us pensàveu que la Genialitat aquesta que ens governa no podia caure més baix, sapigueu que ara volen declarar ruïna una masia de 861 anys per aplicació d'una absurda normativa cotxista.
#etfelicitofill

[La Caçadora de Masies @martamasies]

⚠️Carreteres de la Generalitat DENEGA reparar una masia. El propietari de les Comelles de Sant Feliu de Pallerols ha demanat un permís d'obres per reparar la teulada que ha caigut. Li deneguen per trobar-se massa aprop d'una carretera que algú va decidir fer-la passar pel davant

[Jordi Sabaté @jordisabate]

Ah, se m'havia oblidat dir-vos una cosa: American Airlines continua posant el vídeo d'instruccions de seguretat en català per a tot l'avió quan vola cap a Catalunya. No és que el poguessis escollir tu; el vam haver d'escoltar tots els passatgers. Ja passava fa 7 anys quan vaig venir per última vegada, i m'ha fet gràcia comprovar que continua igual. Tal com ha de ser si el destí és Catalunya.

[Maria José @majosevn]

Diria que una de les injustícies silencioses d’aquest món digital actual és la impotència amb què viu molta gent gran tot aquest canvi digital.

Persones que han treballat tota la seva santa vida, que han sostingut famílies, negocis, fills i dificultats enormes… ara sovint se senten perdudes davant d’una pantalla, una aplicació o una simple contrasenya.

I el problema no és que no siguin intel·ligents. D’això res.
El problema és que el món ha canviat massa ràpid i sense alternatives.

Ara tot és:
codis, aplicacions, verificacions, pantalles, màquines, cites online, números, claus, SMS…
I nosaltres, que hem crescut més adaptats a això, no ens imaginem l’angoixa que pot generar sentir que depens dels altres per fer coses tan bàsiques com anar al banc, demanar hora o entendre un mòbil.

M’esgarrifa i em fa pensar molt veure persones grans demanant ajuda gairebé amb vergonya. Com si molestessin. Com si el problema fossin elles. I no.

El problema és una societat que ha avançat tecnològicament molt més ràpid del que ha avançat humanament.
Perquè modernitzar-se no hauria de voler dir perdre la paciència, la proximitat ni la delicadesa.
I sincerament, crec que una societat es defineix molt per com tracta la seva gent gran.

De fet, algun dia, si la vida ens ho permet, nosaltres també serem aquella persona que mirarà una pantalla intentant entendre un món que ja no reconeix del tot.

De vegades, sembla que com més evolucionem digitalment, més involucionem humanament.

I fa tristesa pensar que sovint no es tenen prou en compte les dificultats, la vulnerabilitat i la dignitat de moltes persones grans i de moltes persones que no sòn grans, però tenen dificultats per adaptar-se a tots aquests canvis, sovint sense alternatives. I que es veuen obligats a sentir-se inferiors, a sentir vergonya d’haver de demanar ajuda als altres, i a sentir que se’ls té poc paciència.

Què penseu que es pot fer? 🤔🤍

[Consumer EROSKI. Consumidores bien informados. @eroskiconsumer]

El 80% del kéfir en España es FAKE... ¿Cómo distinguir el auténtico del impostor? @SefiFood para @eroskiconsumer

[Carmen Lázare ❤️ 🖤🤍💚 @guntinesa]

Procedimientos médicos en hombres y mujeres

[Jordi Sabaté Pons @pons_sabate]

Lo siento por estar pidiendo constantemente que compartáis mi búsqueda de personal sanitario.

Es muy difícil mantener un equipo de 6 o 7 personas para que mantengan con vida.

Siempre tengo problemas para cubrir bajas, vacaciones y según que turnos.

[Òscar Andreu @OscarAndreu]

🚨ATENCIÓ! 10 màximes que els parlants (presents i futurs) de català haurien de saber peti qui peti. (I si no el parlen… doncs també). 🔥