En algun moment penso que tothom ha viscut moments d’aquests. Quan estàs inmers en alguna situació és difícil saber/poder aturar, analitzar, etc. Cal fer-ho, analitzar, escoltar-te. Sempre arriba aquell dia en que dius: Ara és el meu moment de vida.
Bon dia i som-hi!
De vegades intentem adaptar-nos tant al que els altres esperen de nosaltres, al ritme del món o a situacions que ens desgasten, que acabem allunyant-nos del que realment necessitem.
I el cos parla.
Parla amb cansament, ansietat, irritabilitat, insomni, tristesa o falta d’energia.
Perquè moltes vegades el cos no ens vol castigar.
Ens vol avisar.
Cuida’t. Et necessitaràs tota la vida.
Som-hi?
Bon diaa!! 🤍😉
A casa, quan érem petits, menjàvem el que cuinava la mare o el pare.
I, si no ens agradava… doncs mira, aquell dia menjàvem menys, però no hi havia cap altra alternativa.
A casa vostra també era així? 🤔😉
En l’era de la intel·ligència artificial, no oblidem tot allò que ens fa profundament humans: llegir sense presses, compartir, avorrir-nos, estimar, plorar, confiar en la intuïció i prendre’ns el nostre temps.
La natura i la senzillesa davant la vida.
Som-hi?
Bon diaaa!! 🤍😉
Una de les nostres habilitats més importants en aquest segle XXI és la d’aprendre a viure amb la incertesa, i sense necessitar tenir-ho tot controlat.
Cal aprendre que viure no és saber què passarà. És confiar que, passi el que passi, sabrem trobar la manera d’afrontar-ho.
Som-hi?
Bon diaa! 🤍😉
Una de les coses més difícils de la vida adulta és que has de continuar endavant, passi el que passi.
Independentment de com et sentis o de la situació que estiguis passant, la vida no s’atura.
Ei. I tu tampoc.
I que potser no sempre podràs continuar igual, ni al mateix ritme, però has de continuar.
Perquè, passi el que passi, la vida és senzillament això:
Continuar endavant.
Som-hi?
Bon diaaa!!🤍😉
Consell de #boncatalà de l'11 de setembre:
Diem que una nació és INDEPENDENT si no és governada per un país foraster (sigui veí o no ho sigui) o per gent forastera.
I no hi ha ningú que li espoliï els recursos ni tampoc el fruit del treball dels seus habitants.
Feu-ho córrer!
Em sap greu si sembla que li resto valor a la formació en Psicologia, perquè no és això. Però crec que pensar que una carrera o un grau garanteix, per si sol, saber com funciona la ment humana és un error.
Per entendre les persones també cal escoltar molt, preguntar molt, observar molt, respectar molt, estimar molt, no jutjar, ser humà, no creure’s millor ni superior ni anar de guai, estudiar molt, llegir molt, pensar molt, callar molt… i, sobretot, tenir aquella passió que cal tenir abans de començar a estudiar, experiència del dia a dia i, sobretot, no tenir tanta pressa a etiquetar les persones.
(Aplicable a tots els oficis, estudis i professions, un per un.) 🤍😉
Perquè, curiosament, moltes persones que van al psicòleg hi van per intentar gestionar el dolor que els han provocat altres persones que potser necessitarien més ajuda, però no en volen saber res.
Resum: Per sobre de qualsevol títol acadèmic, el més important és com tractes les persones. Això va per davant. Sempre. 🤍
La persona que s'aferra als dolors del passat i construeix la seva vida entorn d'aquests dolors, es queda enrere.
Perquè la vida torni a tenir sentit cal transformar els dolors del passat en aprenentatges pel present, en lloc d'aferrar-nos només al lament.
Som-hi?
Bon diaa! 🤍😉
@salvadorilla ha donat l'arma i els magribins han executat un pare de família. Ni oblit ni perdó per @salvadorilla i que aquest assassinat recaigui en la seva consciència !!!
Quan aconsegueixis allò que volies, no et quedis només amb la satisfacció d’haver-hi arribat.
Tingues disciplina per mantenir-ho i prou saviesa per fer-ho créixer.
Perquè tan important és aconseguir les coses com saber cuidar-les quan ja les tens.
Som-hi?
Bon diaa!!🤍😉