Iniciem un camí incert i ple de dificultats; ho sabem i no ens enganyem. Avui no va d'aixecar expectatives sinó d'explicar la potencialitat i el recorregut del marc de què ens hem dotat: una etapa de negociació inèdita que hem de saber explorar i explotar, en la qual no ens hem fixat cap altre límit que la voluntat del poble de Catalunya, expressada a través de la institució que legítimament el representa, que és el Parlament.
Ningú més que el Parlament no pot representar el poble de Catalunya. És per això que hem fet constar a l'acord la legitimitat del referèndum de l'#1oct i la declaració d'independència del #27oct, perquè són decisions preses en nom del poble de Catalunya pels seus legítims representants. En cap democràcia això no és mai un delicte, contràriament al que sosté l'Estat espanyol. Per això l'acord conté la llei d'amnistia, amb la voluntat compartida de no deixar fora ningú que hagi patit persecució, de la forma que sigui -penal, econòmica, administrativa--, per la mera contribució al procés d'independència de Catalunya. És una manera de retornar a la política allò que és de la política.
El conflicte que volem contribuir a resoldre no ve de la reacció repressora de l'Estat arran de l'octubre del 2017, de la sentència contra l’Estatut, del dèficit fiscal insostenible, de la persecució del català o de l’afusellament del president Companys, sinó dels Decrets de Nova Planta de la monarquia espanyola que aboleixen les Constitucions i les Institucions seculars de Catalunya i liquiden la sobirania històrica que teníem. La persecució de la nostra llengua, de la nostra cultura i de les nostres institucions és, a partir d'aquest acord, un relat compartit.
Sempre he reclamat que qualsevol negociació amb l'Estat espanyol compti amb un mecanisme independent internacional de verificació i seguiment dels acords. Aquest mecanisme, que forma part de l'acord signat entre PSOE i Junts, ja s’ha definit i concretat els seus integrants, i es reunirà abans d'acabar aquest mes de novembre.
Per a l'assoliment dels acords s'han convingut els dos grans àmbits de negociació simultanis que vam proposar a la conferència del 5 de setembre:
1) Superar els dèficits i Iimitacions de l'autogovern.
2) Reconeixement nacional de Catalunya.
La llista dels dos àmbits és inevitablement llarga, perquè els dèficits, les limitacions i la necessitat de reconeixement nacional s'acumulen des de moltíssimes dècades. El Parlament de Catalunya té aprovades moltes propostes en els dos àmbits, que han de guiar els acords a assolir. Des del pacte fiscal al referèndum d'autodeterminació; des del traspàs de rodalies -el de veritat i no el que es queda a mitges- a la gestió de la immigració; des de la gestió dels aeroports i ports fins a les competicions esportives internacionals; des de la hisenda pròpia a la política exterior. I de tot això n'hem de parlar, i en parlarem tal com recull l'acord d'avui. Del referèndum d'autodeterminació i del pacte fiscal, sí.
No ens refiem de les promeses, anirem acord a acord. Sense el seu compliment, que han de ser irreversibles, la legislatura no té recorregut. El “A cambio de nada” ha anat a la paperera de la història.
Per arribar fins aquí no hem hagut de girar full, ni assumir que haguem comès cap delicte. No ens ha calgut demanar perdó. Mantenim la posició, i és des d'aquesta posició que ens comprometem a un procés de negociació (no pas de mer diàleg) amb tot el que això representa, i no ens hem fixat cap altra límit que la voluntat del poble de Catalunya.
Dia 607
Ho penjaré cada dia perquè les declaracions de Villarejo no caiguin en l'oblit i perquè paguin els culpables. No ens faran callar.
QUE CADA DIA SIGUI NOTÍCIA. ARA JA SABEM LA VERITAT I EL VOSTRE SILENCI, US FA CÒMPLICES
@perearagones@govern#17acrimdestat
Dia 608
Avui Diada de Catalunya on recordem els nostres herois que van aguantar el setge de les tropes borbòniques fins al final, no se m'acut millor homenatge que d'alguna manera continuar la seva lluita i seguir denunciant aquest Estat assassí.
@perearagones#17acrimdestat
Barcelona, once again: thousands of people demanding the independence of Catalonia. Neither silent nor defeated, neither angry nor divided. We will continue to fight until we are respected and recognized as a free nation
Guide Dog Roselle was asleep under her owners desk on the 78th floor of the WTC when the plane crashed. Roselle calmly led Michael to stairwell B, and despite the smoke and noise surrounding her, led her owner and 30 other people down 1,463 steps out of the tower to safety 🥰
Commogut per la mort de la lingüista Carme Junyent. De Masquefa al món, saviesa i veu d’alerta. DEP
Més 324 - Entrevista a Carme Junyent: "El català als instituts és una llengua absent" https://t.co/W4tomopLS4
Per molts esforços q es facin x fomentar el català mai seran suficients mentre l'adulador @RicardUstrell digui sense que li caigui la cara de vergonya que cal prioritzar els convidats i no la llengua.
És vergonyós que continuï treballant a @CatalunyaRadio i @tv3cat
Un país a on els avis han de pagar quantitats escandaloses per accedir a una plaça de residència i els delinqüents no paguen res per una cel·la en presons proveïdes de biblioteca, piscina i sala de cinema.
I en diuen progressisme, tu,...
#SalvemCatalunya#SenyiOrdre
Personalment, tinc ganes que ERC desaparegui.
Però els militants del partit, no ho veieu que el Junqueras, el Rufián i l'Aragonès us enfonsaran?
Tan encegats esteu?
@antoniobanos_ Ahir van entrevistar a la radio a una acolita del psoe, q segur ha cridat "Puigdemont a prision" en alguna ocasió, dient amb veu melosa q confien Junts s'adonarà de la importància d'investir a Sanchez por el bien del país.
Quin pais?
No tenen memoria o no volen tenir-la?
De prometre @sanchezcastejon en la seva legislatura q el seu govern es comprometia a portar al President @krls tancat a una presó espanyola a dependre ara d'ell per poder seguir exercint la seva presidència és ben bé tot un exemple d justícia kàrmica.
Oi, Pedro?