Carta oberta al @FCBarcelona_cat :
Sou més que un club. Ho dieu des de fa seixanta anys, i durant seixanta anys ho hem repetit tots sense pensar-hi gaire, potser perquè és de les poques frases publicitàries que ha resultat ser certa.
Una llengua no sobreviu perquè tingui raó. Sobreviu perquè hi ha llocs on es parla sense demanar permís, i perquè algú, en algun moment, va decidir que en aquell lloc s'hi parlaria. Un camp de futbol va ser un d'aquests llocs quan no n'hi havia gaires més. La gent hi anava a cridar, i cridava en català, i durant molts anys això va ser més important del que semblava.
D'això fa molt temps i el país ha canviat molt. Però el mecanisme és exactament el mateix: les llengües viuen als llocs on la gent tria estar. I avui la gent està en aquestes plataformes.
És aquí on una llengua es fa gran o es fa petita ara. No a les lleis, no a les escoles, no als discursos: aquí, en el que la gent escriu cada dia sense pensar-hi, quan explica que ha suspès un examen o que ha marcat el seu fill al partit del cap de setmana. I aquests llocs no són nostres. Hi entrem convidats, hi escrivim en un idioma que als amos del lloc no els interessa, i cada any hi ha una mica menys de raons per fer-ho.
Xiuxiuejar és un intent de fer-ne un que sí que ho sigui. Una xarxa social només en català. No perquè estiguem en contra de cap altra llengua, sinó perquè d'aquestes ja n'hi ha moltes i d'aquella no n'hi havia cap. Ja hi som més de vint mil persones.
Som conscients de qui sou i de qui som. Vosaltres teniu milions de seguidors a mig món i nosaltres tenim setze mil persones que escriuen en català. No us venim a oferir audiència: d'audiència ja en teniu molta més que nosaltres.
Us venim a demanar una cosa més senzilla, i és una qüestió de gest. Que hi sigueu. Que quan hi hagi alguna cosa a dir als vostres, la digueu també en un lloc que és dels vostres. Una alineació. Una fotografia. Una notícia de La Masia o del femení. El que vulgueu, però que hi sigui.
Perquè el que vosaltres feu, la gent ho copia. Fa cent anys anar al camp era una manera de fer país sense dir-ho, i molta gent hi anava per això sense saber-ho explicar. Avui, obrir un compte en una xarxa en català seria una cosa semblant: petita, gairebé invisible, i entesa immediatament per tothom qui l'hagi d'entendre.
Les llengües no es perden de cop. Es perden per petites renúncies quotidianes que ningú no anota enlloc. I es guanyen igual: per gestos petits que fa qui podria no fer-los.
Vosaltres també vau ser un club de vint socis, i algú va decidir que valia la pena.
Ens diem Xiuxiuejar. Us escoltem.
@Guillembp01 Sempre l’he defensat… xo si vol marxar, gràcies x tot i sort allà on vagis… en 4’5 temporades ha demostrat ser un molt bon revulsiu, però no pot ser el 9 titular del barça… si paguen al voltant de 50 milions es una operació de calaix…