Els mateixos promotors de l'aberració de Cosme Toda (pendent encara d'iniciar les tasques de museïtzació mentre es va degradant la casa de director, Can Llopis o Can Batllori) i de la Godó i Trias (també en un estat lamentable).
Reprenem el repàs a l'obra de l'escultor Rafael Solanic a l'H, ara ja fora d'esglésies i capelles, tot parlant del relleu de pedra calcària que trobem a l'edifici de "La Caixa " a la plaça de l'Ajuntament. Obra de l'arquitecte municipal Manuel Puig Janer iniciat el 47 ...
... obra de l'@ArqGairalt (PEPPA 2001) cal dir que està en un estat lamentable, trobant-se el frontó barroerament apuntalat, pendent d'un etern projecte de rehabilitació.
Una llàstima, quan enguany celebra el centenari de la seva construcció.
Acabem (?) aquesta sèrie de twits relatius a l'obra religiosa d'en Solanic i Bàlius a l'Hospitalet referint-nos a la capella del cementiri on sembla que hi hauria fet alguna realització i de la qual no en quedaria rastre. O potser sí. A l'Anuari dels Amics de l'Art Litúrgic...
Sant Jordi, Rafael Solanic i Bàlius:
carrers Provença 286 i Lleó XIII 23, Barcelona, @MuseuMontserrat i Jardí dels tarongers (casa Bartomeu, Pedralbes).
Deixem de moment l'Hospitalet i de la mà de l'@ArqGairalt fem cap a Sarrià gràcies al fons de l'@LHArxiu, fa poc ampliat amb + 3000 fotos, donació de Paulina Puig, neta de l'arquitecte.
Es tracta de l'anomenada casa Ramon Puig i Gairalt tbé coneguda com a xalet de Sarrià, 1925.
Seguim repassant l'obra sacra de l'escultor Rafael Solanic a l'Hospitalet, ruta que duu a l'església de la Mare de Déu de la Llum, a la Florida, obra de Gabriel Alomar i Esteve, aleshores cap del servei d'arquitectura de FECSA, propietària dels terrenys i inaugurada el 1960.
Obres de Rafael Solanic i Bàlius a l'església de Santa Eulàlia de Mèrida (III).
I passem a l'escultura. Sant Rafael i Tobies. Poca info. De guix (una esquerda greu i alguns cops que han fet saltar la pintura ho demostrarien). Fesomia de Tobies bon exemple de filiació noucentista.
El macroprojecte immobiliari ARE Montesa, a Esplugues de Llobregat,
ha comportat, en el seu vessant patrimonial, la pèrdua de la porta d'accés a la finca així com també la d'unes estructures annexes de l'anomenada vil·la Victòria, declarada BCIL. Fotos 2020.
Mesos enrere vaig trobar-me aquest llibre en un contenidor de runa: Caterina Albert traduïda a l'esperanto, i em va suggerir la relació de l'Hospitalet amb la llengua d'en Zamenhof.
Domo Esperanto, vinculada al nom d'en Martí Guerrero, esperantista de renom i professor, però...
És evident, s'ha dit manta vegades, que l'Hospitalet té un deute pendent amb la figura de Francesc Sabaté i Llopart. Cap referència en places i noms de carrer ni en equipaments, inexistència de plaques informatives o conmemoratives...Qui té por de Quico Sabaté?
#MemòriaHistòrica