Esther Cera

Catalana independentista. Catalunya o és independent o deixarà de ser.

[Sergi Maraña @SergiMaranya]

🔴 ÚLTIMA HORA 7.41 h: Un home de nacionalitat equatoriana ha mort apunyalat aquesta matinada al barri de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat, segons avança @ramossalvat.

👉🏻 La víctima ha rebut dues ganivetades al pit a l’encreuament dels carrers de les Bòbiles i del Pedraforca. El SEM ha intentat reanimar-la durant diversos minuts.

👉🏻 El presumpte agressor ha fugit a peu, però els Mossos l’han detingut poc després. Tots dos es coneixien; la DIC investiga la seva relació i el mòbil del crim. La nacionalitat del sospitós no ha transcendit.

👉🏻 Amb aquest, són almenys cinc els apunyalaments que han transcendit públicament aquest 2026 a l’Hospitalet de Llobregat, dos dels quals mortals. És el tercer homicidi de l’any a la ciutat.

[Josep Sala i Cullell @SalaiCullell]

Sensació que els socialistes volien tapar l'escàndol PISA explicant-lo a finals de juliol, venent-lo com un error i fent que quedés enterrat al TN rere els incendis. I no ha funcionat, perquè per sort l'educació encara importa a molta gent (i hi ha xarxes socials).

[Kim Dorca @Savallsblog]

Quan cremi algo del Metro de Barcelona recordeu que a TMB hi "treballen":

Laia Bonet del PSC
Antonio Balmón del PSC
Janet Sanz dels Comuns
Jordi Coronas d'ERC
Raimond Blasi de CIU
Manel Nadal del PSC
Jordi Terrades del PSC
Isidre Serra de Junts.

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

1/
🥛🥛🥛
Avui estic de moltíssima mala llet.

Les competències educatives dels nostres fills són l'única matèria primera que té aquest país. No tenim petroli: tenim escoles.

I l'únic mirall extern que ens diu si eduquem bé o malament es diu PISA.

Aquest any, Catalunya no tindrà mirall. L'hem trencat nosaltres. Millor dit, El GOVERN DE TOTHOM.

Obro fil. 🧵

[LaRepública.cat @LaRepublicaCat]

Cop al motor farmacèutic català: Moncloa tria Saragossa com a seu de la futura Agència Estatal de Salut Pública (AESAP). Barcelona queda descartada malgrat liderar el sector i el talent científic a l’Estat, un fet que torna a evidenciar el menysteniment centralista. (1/2)

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

Adif, i l'esfondrament de Catalunya

Les dades són difícils de discutir. Segons l'informe 'El dèficit d'inversió en infraestructures a Catalunya 2009-2025', elaborat per Foment del Treball, entre 2010 i 2023 Adif només va executar el 48,6% de la inversió que ella mateixa havia pressupostat a Catalunya. Si hi afegim Renfe, la taxa d'execució conjunta és de només el 50,3%. En total, 5.609 milions d'euros pressupostats per al sistema ferroviari català mai no es van arribar a invertir. No és una opinió. És una dada.

El resultat és visible: Una infraestructura obsoleta, una xarxa col·lapsada, amb un manteniment insuficient i una capacitat molt inferior a la que necessita una de les principals àrees metropolitanes d'Europa.

El col·lapse de Rodalies no és una fatalitat. És la conseqüència previsible d'anys de manca deliberada d'inversió. Quan durant més d'una dècada només s'executa la inversió d'un de cada dos euros promesos, arriba un moment que les avaries deixen de ser excepcionals i passen a formar part del funcionament ordinari del sistema.

Les obres tampoc transmeten precisament confiança. La futura estació de la Sagrera acumula retards històrics. El Corredor Mediterrani continua avançant molt més lentament del que necessita el país. I aquests dies hem vist una imatge que sembla gairebé una metàfora: Una grua caient dins d'un esvoranc d'uns vint metres de profunditat durant unes obres a Montcada. La solució adoptada és tan sorprenent com reveladora: Deixar-la enterrada sota el formigó per estabilitzar el terreny, i "circulen que aquí no ha pasado nada".

Però el que preocupa és que ningú exigeix responsabilitats.

... com si el servei públic estés alliberat de retre comptes. En qualsevol empresa privada, una direcció que durant anys prometés unes inversions, n'executés només la meitat, deixés degradar un actiu crític fins al punt de comprometre el servei i encadenés incidències de manera sistemàtica hauria d'assumir responsabilitats, fins i tot penals. Probablement hi hauria auditories independents, exigències de responsabilitat i, si fos necessari, accions judicials.

Per què amb Adif no exigim rendició de comptes?

Sorprèn que la Generalitat, que representa milions de ciutadans afectats cada dia pel mal funcionament de Rodalies, no hagi impulsat amb molta més contundència accions per reclamar responsabilitats a Adif i els seus gestors pels incompliments reiterats dels compromisos d'inversió i pels perjudicis ocasionats als usuaris i a l'economia catalana.

El debat ja no és si Rodalies funciona malament. Això ja ningú no ho discuteix. El debat és si una infraestructura crítica pot degradar-se durant dècades sense que ningú en respongui.

Perquè en un Estat de dret les responsabilitats no només s'han d'exigir als ciutadans. També s'han d'exigir als gestors públics.

PD: I, per cert, aprofito per recordar un altre episodi Adifià que em genera intranquilitat. Fa prop de vint anys es va decidir fer passar el túnel de l'AVE entre Sants i la Sagrera molt a prop de la Sagrada Família, malgrat l'oposició del Patronat del temple, de nombrosos tècnics i de moltes veus que defensaven un traçat alternatiu. De moment no hi ha hagut conseqüències estructurals, però ...

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

Sabeu què és l’APE?

-És l’agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, creada per avaluar el sistema educatiu, analitzar dades, fer recerca i prospectiva i aportar evidència per orientar les polítiques educatives.

Sabeu quan es va crear?
-Legalment, el 2010.

I quan es va posar en marxa?
Creada el 2010 però havia estat inactiva i “casualment”, es va activar just amb l’arribada del govern Illa, el 2025.

Casualitat? Rasquem una mica més?

Qui la presideix?
-Esther Niubó, consellera d’Educació.

Qui la governa?
-Un Consell Rector de 12 membres.

Qui l’assessora científicament?
-Un Comitè Científic de 10 experts.

Quantes dotacions estructurals preveu?
25( només en alts càrrecs).

Quants directors d’àrea té?
3. Projectes, Sistemes d’Informació i Serveis Generals.

Saps com han estat nomenats tots els càrrecs? A dit.

De quins sous estem parlant?
De sous que parteixen dels 70.000 € bruts anuals

Sabeu quant ens costa l’APE?
Més de 3,1 milions d’euros anuals de pressupost públic. Uns 8.500 euros cada dia.

D’on surten aquests diners?
Principalment, de transferències de la Generalitat.

I què té a veure amb PISA?
L’APE participa en l’anàlisi dels resultats de PISA 2025 i compta amb una experta internacional en PISA al seu Comitè Científic.

Què ha passat amb PISA 2025?
Un 23,2% dels alumnes de la mostra catalana han quedat exclosos, molt per sobre del 5% establert per l’OCDE, comprometent la comparabilitat dels resultats.

Qui avalua els que ens han d’avaluar?

En resum: tenim una agència, un altre “xiringuito”, que ens costa més de 3 milions d’euros l’any i que té com a missió avaluar, analitzar dades i aportar rigor al sistema educatiu, que no ha fotut ni brot per evitar el que ha passat.

I aquí és on cal començar a estirar del fil.

Perquè la pressa de pèl és tan gran, que ja ni s’esforcen a dissimular-la.

O fem caure aquest govern, d’una vegada per totes, o acabarem perdent-ho tot.

Ja n’hi ha prou.

[Isaac2 @isaacrrrr7]

La joven iraní Fatemeh, cuyo video se viralizó cuando se quitó el hiyab durante una protesta en enero para exigir libertad e igualdad para las mujeres iraníes, fue ejecutada por el régimen islámico.

Los medios de izquierda no cubrirán esta noticia; debes contárselo al mundo. 💔

[Sergi Maraña @SergiMaranya]

🤔 Carrers «pacificats», barcelonins expulsats.

Ada Colau va vendre Consell de Cent com una «pacificació» per als veïns. El resultat: lloguers comercials encarits un 96%, habitatges amb preus que freguen el doble de la mitjana de Barcelona, queixes per soroll, brutícia i incivisme i un augment de la pressió viària als carrers del voltant.

No és ecologisme: és urbanisme ideològic que ha convertit un carrer de barri en un aparador per a marques, turistes i persones amb rendes altes i que només ha servit per expulsar els barcelonins de tota la vida.

Qui vulgui una ciutat sense vehicles, que marxi a viure a una casa aïllada a l’alta muntanya, que esperi als cotxes voladors o que tingui paciència fins que tinguem un transport públic en què no siguem tractats com porcs dins d’un camió camí de l’escorxador.

[piotr Salvatge ( Josep )🏴🏴‍☠️ @PiotrSalva1385]

Això s'ha d'escoltar, és l'últim vídeo d'OCTUVRE, és d'ahir i tracta de la conspiració de PSC i ERC en el cas de la DGAIA.

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

Primer van posar l’estanquera al Parlament i als Canonges, acudir al dia de la hispanitat, retirar les llums de Nadal del Raval i el pessebre de Sant Jaume, tradicions centenàries per no incomodar.
Després van donar, la medalla d’or a Estopa, al grup Planeta i la Creu de San Jordi a la León. En acabat van excloure a Elèctrica Dharma del concert d'homenatge als 50 anys de la Zeleste, Van menystenir la Rumba Catalana, mentre promocionaven l’oli de Jaén i per acabar-ho de rematar, a Lleida, van incloure dones amb símbols de sotmetiment en la festivitat de la dona i han acabat substituint una festa centenària de les pubilles i els hereus, per acabar ballant sevillanes pels carrers.
Enhorabona, socialistes, ni VOX ho haguès fet millor.
Franco estaria orgullós!

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

A un pas del col·lapse

Els números són tossuts. Es pot construir un relat polític, es poden maquillar estadístiques, es poden ajornar debats incòmodes. Però arriba un moment en què els indicadors macroeconòmics i socials parlen per si sols. I el que ens estan dient és inquietant.

No estem davant d’un problema puntual. Estem davant d’un model que comença a mostrar símptomes clars d’esgotament.

Ahir mateix sabíem que Catalunya quedarà exclosa dels informes PISA després que es detectessin irregularitats en la selecció de la mostra. El fet és greu per si mateix. Però encara és més greu el que revela. Tothom entén quin era el problema de fons: intentar amagar l’impacte que té sobre el sistema educatiu una escolarització molt intensa de població d’origen immigrant, sovint procedent de contextos amb enormes dificultats lingüístiques, econòmiques i socials. El resultat és un fracàs escolar creixent que ja no es pot dissimular.

Però aquest és només un indicador.

L’Informe Fènix mostrava una altra dada encara més preocupant: Catalunya fa anys que perd PIB per càpita. L’economia continua creixent en volum, sí. Però la prosperitat dels ciutadans disminueix. Creixem perquè som més persones, no perquè cadascun de nosaltres produeixi més riquesa. És exactament el patró d’un model econòmic basat en sectors intensius en mà d’obra poc qualificada i salaris baixos, més que no pas en productivitat, innovació o valor afegit.

També les dades del mercat laboral són eloqüents. Les estadístiques publicades recentment mostren que la taxa d’atur entre la població estrangera és gairebé tres vegades superior a la de la població autòctona. Entre les dones migrants encara és més elevada. I, quan treballen, els seus salaris continuen situant-se aproximadament entre un 20% i un 25% per sota de la mitjana.

És difícil imaginar un model sostenible quan una part tan important dels nous residents té moltes més dificultats per incorporar-se al mercat laboral i ho fa en ocupacions de molt baixa remuneració.

Si unim totes aquestes peces, el dibuix és preocupant.

Caiguda del PIB per càpita.
Precarització dels salaris.
Atur molt superior entre la població immigrada.
Fracàs escolar creixent.
Pressió sobre l’habitatge.
Pressió sobre els serveis públics.

No són fenòmens independents. Formen part d’un mateix sistema.

Alguns voldran reduir aquest debat a una discussió moral. Diran que qüestionar aquest model migratori és ser insolidari.

Jo crec exactament el contrari.

El que és profundament irresponsable és continuar promovent un model que atrau milers de persones quan no disposem d’habitatge suficient, quan els serveis públics ja funcionen al límit, quan moltes acaben dormint al carrer o atrapades en feines precàries, i quan tot plegat deteriora també les condicions de vida de la població que ja hi era.

Això no és solidaritat.

És irresponsabilitat.

Catalunya pot sentir-se orgullosa d’haver estat una de les societats europees que més població ha acollit en menys temps. És un esforç històric extraordinari del qual podem sentir-nos legítimament orgullosos.

Però precisament perquè aquesta acollida ha estat tan intensa, la nostra prioritat ja no hauria de ser augmentar-ne el ritme, sinó garantir que les persones que ja viuen entre nosaltres es puguin integrar plenament: aprendre la llengua, accedir a una feina digna, prosperar i formar part d’una societat cohesionada.

Aquest no és un debat entre humanitat i xenofòbia. És un debat entre el rigor i el negacionisme.

Els extrems només ofereixen consignes: uns neguen qualsevol problema i els altres alimenten l’odi. Catalunya necessita una tercera via: dades, rigor, responsabilitat i polítiques basades en l’evidència.

Perquè la realitat es pot ignorar durant un temps.

Però les conseqüències, tard o d’hora, sempre acaben arribant.

Que passeu un bon Diumenge.

[Invadidos @invadidos_com]

🔴 #VALENCIA | Mirad lo que un marroquí con numerosos antecedentes le ha hecho a un hombre con un brazo escayolado, al que no conocía de nada, después de que varias personas le recriminaran su "actitud molesta".

⚠️ La víctima se encuentra hospitalizada con heridas muy graves.

[Cristina Rúbies @seibur_]

Sobre l'esvoranc de Montcada hi ha coses que no s'estan explicant, ja sigui per desconeixement o per mala fe. Totes dues opcions preocupen.

Segons diverses informacions, Adif està enterrant amb formigó una grua i generadors amb olis, combustible i altres productes potencialment contaminants dins l'aqüífer.

Aquesta aigua subterrània és la que abasteix molta gent i contribueix a l'estabilitat del terreny.

A més del risc de contaminar l'aqüífer, segellar-lo amb formigó podria alterar el pas natural de l'aigua i generar pressió. Això podria afavorir nous enfonsaments o l'aparició d'aigua a pressió en punts no previstos.

Es dona la impressió que es busca acabar l'obra com més aviat millor, reobrir la línia ferroviària i donar el problema per resolt. Les conseqüències les acabarà assumint qui vingui després.

És una greu irresponsabilitat ambiental i de seguretat.

[Cristina Rúbies @seibur_]

Parlo d'una realitat que pocs s'atreveixen a dir en veu alta:

Que l'Ingrés Mínim Vital s'ha convertit en un sou en tota regla... per a persones que podrien treballar però que no ho fan perquè no els compensa, ja que en alguns casos poden arribar a cobrar més sense treballar que treballant.

Si t'interessa el tema (i t'afecta la butxaca), aquí tens la conversa completa:
https://t.co/FWrVnFgPOq

[Eduard Díaz @edp]

Aixó de la DGAIA és un putiferi que explica, en part, els acords que varen possibilitar que Illa fos president. PSC i ERC, amb l’ajut inestimable dels Comuns, estan fent mans i mànigues per tapar una podridura que fot molt tuf. Els hi permetrem? Feu difussió del missatge dels d’@OctuvreCAT, si us plau! 🙏

Així s'ha tapat la corrupció al Parlament aquest dimecres. https://t.co/3c0vuteaE6 via @YouTube

[Cristina Rúbies @seibur_]

Quan els preus pugen (inflació), les empreses intenten apujar els sous perquè els treballadors puguin mantenir el mateix nivell de vida. Però hi ha un problema: una gran part d'aquesta pujada no acaba ni a la butxaca del treballador ni a la de l'empresa, sinó a la de l'Administració.

Imagina que l'empresa decideix destinar 210€ a apujar-te el sou. Doncs bé, de seguida fins a 110€ se'ls queda l'Administració en cotitzacions i impostos. I no tot aquest import es tradueix directament en serveis o prestacions, sinó que també finança altres partides de despesa pública, com el MEI, l'IMV, la RMI, subvencions i altres programes.

I encara no s'ha acabat. Dels 100€ que, en teoria, arriben al treballador, després de l'IRPF i altres retencions, al final només li acaben quedant entre 48 i 56€ nets.

Això passa perquè els trams de l'IRPF fa anys que no s'actualitzen amb la inflació. Quan el sou puja només per compensar l'encariment de la vida, acabes pagant més impostos encara que no siguis més ric.

El resultat és clar: els preus pugen per a tothom, les empreses assumeixen un cost cada cop més alt per apujar els salaris, però els treballadors no recuperen tot el poder adquisitiu perdut. I, quan es gasten els diners que els queden, encara han de tornar a pagar IVA, impostos especials, taxes municipals, l'IBI, l'impost de circulació i molts altres tributs.

Cada vegada una part més gran dels diners que generen treballadors i empreses acaba en mans de l'Administració. Nosaltres treballem més, les empreses paguen més, però qui més guanya és l'Estat.
https://t.co/UoPyyNKYFt

[Cristina Rúbies @seibur_]

El 2,5% de creixement que destaca la Cambra es basa, sobretot, en un model de creixement extensiu: augmenta la població, però no la riquesa que genera cada treballador.

L'arribada de molts immigrants amb baixa qualificació fa créixer el PIB perquè hi ha més persones treballant i consumint, però això no significa que cada ciutadà sigui més ric ni que la productivitat millori.

A més, el 90% dels nous llocs de treball han estat ocupats per persones estrangeres, mentre que els salaris reals continuen estancats i el preu de l'habitatge no para de pujar.

El resultat és que l'economia sembla que creix, però cada cop costa més arribar a final de mes i, en termes reals, els catalans són més pobres.

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

Pompeu Fabra va ser clau per normativitzar i modernitzar el català i per convertir-lo en una llengua apta per a l’educació, l’administració, la cultura i la vida pública.

Doncs bé…

Saps quina és una de les universitats catalanes amb menys docència en català?

— La Universitat Pompeu Fabra.

Saps quin percentatge de docència s’hi imparteix en català?

— Per sota del 45%.

Saps quants diners va rebre la Universitat Pompeu Fabra, el 2025, segons el Registre d’Ajuts i Subvencions de Catalunya?

— 56,18 milions d’euros.

Saps quin percentatge d’aquests diners provenien del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat?

— El 89,5%: 50,28 milions d’euros.

I del Departament d’Empresa i Treball?

— El 6,8%: 3,81 milions d’euros.

El més greu no és només que facin les coses en castellà. Que també.

El més greu és que ho fan en una universitat que porta el nom d’una de les persones que més ha fet per la llengua catalana.

I, a sobre, ho fan amb la teva i amb la meva pasta.

Amb els nostres diners.

Això no és un error.
Això no és una contradicció.

Això és un pla pensat, predeterminat, estudiat i calculat.

Un pla per anar arraconant la nostra llengua, desmantellant la nostra identitat i buidant de contingut les nostres institucions, amb els nostres diners i davant dels nostres ulls.

S’ho estan carregant tot.

I si no reaccionem, el declivi serà total.

Es ben bé que sobren independistes i falten patriotes com ella!

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

Entro a recordar que molts dels que veieu asseguts al Parlament, indignats, posant el crit al cel, exigint responsabilitats i parlant de la DGAIA —Junts, ERC, PSC i Comuns— són els mateixos que van votar en contra de la sol·licitud d’@CatalunyaAC perquè comparegués l’exconsellera @monicambravo i donés explicacions sobre les irregularitats milionàries de la DGAIA.

Ho deixo aquí, un altre cop, perquè alguns continuen fent-se els indignats i s’entesten a negar el que és públic i està gravat.

Assenyalem-los. Que tothom sàpiga qui són, què van votar i què van voler impedir.

Que caiguin les màscares.
Ja n’hi ha prou de fer teatre.

Que se sàpiga.