Fa gairebé 10 anys que una part molt important de l’energia política del país ha estat absorbida pells tribunals. Ens han volgut convertir en protagonistes de causes judicials quan el que representàvem eren projectes polítics. Aquest és el gran èxit del lawfare: substituir el debat democràtic pel debat penal. Però jo no vull contribuir a aquest mantenir aquest bucle. No penso alimentar el desconcert, la ràbia o el desànim, que són sentiments comprensibles, però que indubtablement ens allunyen del camí perquè ens separen. No perquè no hi hagi hagut injustícia, sinó perquè Catalunya necessita més esperança (que vol dir futur immediat) més que no pas ressentiment (que vol dir passat immediat). I avui estic encara més convençuda que quan vaig entrar en política que la independència és l’instrument que Catalunya necessita per garantir democràcia, cohesió social i prosperitat.
Fragment de l’entrevista a @VilaWeb
⭕️ Podeu pensar que Ceuta és molt lluny. I geogràficament ho continuarà sent.
Però les conseqüències del que hi està passant arribaran als nostres carrers en qüestió de setmanes. I aleshores ja no ens semblarà tan lluny.
La persecució contra @VilaWeb i @La_Directa per haver fet el que els pertoca fer com a mitjans de comunicació no només és intolerable sinó que és d'una gravetat que no podem deixar passar. Quan els mitjans investiguen de debò (vull dir que no fan simple periodisme de filtració de dossiers ben preparats pels serveis policials o judicials), el deure de les autoritats no és perseguir-los a ells sinó investigar els fets denunciats. Perquè els fets posats al descobert són una mostra de la podridura del règim del 78; són activitats delictives que no tenien empara judicial i que no tenien cap justificació, perquè es dedicaven a infiltrar en organitzacions perfectament legals i legítimes persones amb identitats i documentació falsificades. I això es fa a Rússia, a Veneçuela, a Cuba o a la Xina, però a la Unió Europa és una pràctica execrable.
Contra tota lògica democràtica, contra tot el que ha fet del periodisme una de les bigues mestres de la llibertat d'expressió i d'informació, el govern més progressista de la història practica el mateix que els règims autoritaris: intimidar el dissident, emmordassar la premsa lliure.
Això d'aturar PP-VOX amb polítiques de PP-VOX ho hauran d'explicar molt bé.
Isaac: el que perpetua la injustícia és proposar un sistema injust sabent que ho és, sabent que serà vigent durant els propers 15 anys i intentant confondre la gent amb un augment d'ingressos que sí que tindrà la generalitat però que NO tindrà Catalunya.
Dir la veritat sempre és més rendible que intentar colar bou per bèstia gross.
Como Bombero Forestal, tengo que decir que, efectivamente lo que ha dicho el señor Feijóo son sandeces y autenticas idioteces.
Vaya nivel tenemos en España…
El govern espanyol ha decidit avui que no aniré a la presó però, també, que manté la inhabilitació de 13 anys per a qualsevol càrrec electe.
No m'estalvia l'empresonament per iniciativa pròpia, sinó atenent la sol·licitud del mateix tribunal que em va jutjar i que en la sentència que va dictar va considerar que la pena que m’imposava era “excessiva i desproporcionada”, que és una manera bastant singular d'admetre que és una condemna injusta.
Per tant, es pot considerar que avui acaba el malson de creure que em podia veure privada de llibertat sense haver comès mai cap delicte. Però el malson no finalitzarà fins que un tribunal determini que no només la sentència sinó tot el procés judicial que he patit és una gran injustícia, perquè s’ha basat en la permanent i flagrant vulneració dels meus drets civils, democràtics i polítics.
Per això, la notícia d’avui no és un punt final, sinó un punt i a part en la lluita per la meva honorabilitat, que continuo defensant en instàncies europees.
Afortunadament, però, ni cap tribunal ni cap govern espanyol pot determinar el meu compromís amb la independència de Catalunya, que és l'únic motiu pel qual vaig entrar en política. I aquest compromís és el mateix avui, després d'aquest indult, que el primer dia.
L'estat espanyol em manté inhabilitada per a la política institucional, però és moltíssima la gent que m'habilita cada dia per a la política activa amb el seu suport i el desig explícit que segueixi implicada en aquesta tasca col·lectiva que és la lluita per la plena llibertat del nostre país. I això és el que seguiré fent.
Tota la raó. El PSC va accedir a la presidència de Renfe el 1991, amb Mercè Sala. Després hi ha hagut presidents socialistes i del PP. Són corresponsables de dècades de desinversió premeditada.
👉🏽 Gonzalo Boye @boye_g sobre la negativa del Tribunal de Comptes a complir amb el TJUE i aplicar l’amnistia:
“És una maniobra a la desesperada d'un òrgan concret, no l'avançada d'una rebel·lió generalitzada dels òrgans jurisdiccionals cridats a aplicar la Llei d'Amnistia i la jurisprudència del TJUE”.
No en són conscients, però de rebot estan fent un favor a un govern Sánchez necessitat d’oxígen.
Un favor que no saben que fan via @elnacionalcat https://t.co/2tHhmwF7jh
El govern PSC utilitza la Llei Mordassa per perseguir independentistes. La mateixa llei que socialistes i Comuns van prometre que eliminarien fa anys. La mateixa que utilitzen contra qualsevol que es rebel·la contra l’absolutisme de la normalitat.
🔴 Els @sindics1octubre avui hem estat amnistiats.
👉🏽 Nou anys després del Referèndum d’independència de l’1 d’Octubre, nou anys després de les querelles de la fiscalia, cinc anys després de la primera absolució, dos anys després de l’aprovació de la llei d’amnistia, la Secció Penal del Tribunal d’Instància de Barcelona 11 ha declarat extingida tota responsabilitat criminal dels que vàrem formar part de la Sindicatura Electoral del Referèndum.
En tot aquest temps hem mantingut intactes les nostres conviccions democràtiques i hem defensat sempre que el Referèndum va ser legítim i legal, en igual ordre d’importància. I la setmana passada, la justícia europea va confirmar el que ja sabíem: que l’1 d’Octubre va ser un referèndum d’independència i que haver col·laborat amb què els catalans poguessin decidir el seu futur polític no ha estat mai delicte.
👉🏽 Ara que -almenys a nosaltres- ens l’han aplicada, val la pena recordar que la llei d’amnistia no és cap gràcia del govern espanyol, que no va de perdó, ni de convivència, ni de “reencuentro” com alguns, interessadament, pretenen.
La llei d’amnistia és una rectificació, una esmena a la totalitat a la pseudo-democràcia espanyola que parteix de l’existència d’un conflicte polític entre dues nacions, Catalunya i Espanya. Sense l’existència del conflicte polític no hi hauria hagut la repressió desaforada que centenars de demòcrates han patit, i sense l’existència d’un conflicte polític, hi hauria hagut indults, perdons individuals mancats de significat polític, però no una amnistia política com la que Europa ha avalat.
Ara manca que l’amnistia també s’apliqui als líders polítics exiliats i inhabilitats, als perseguits pel Tribunal de Comptes, als CDR del 23S i als altres represaliats per la justícia espanyola als que encara no se’ls ha aplicat. Això és precisament el que ha dit, avui mateix, la Comissió Europea: que els tribunals espanyols són també tribunals europeus i per tant han d’aplicar la sentència del TJUE, sense més dilacions.
👉🏽 Va ser un orgull ser membre de la Sindicatura Electoral del Referèndum de l’1 d’Octubre. No va ser mai delicte, sinó ben al contrari, va ser tot un honor, formar part d’un òrgan electoral necessari perquè els catalans poguessin decidir el seu futur polític.
L’amnistia posa negre sobre blanc el que ja sabíem. Deixa clar d’on venim i on som. Ara el que toca és mirar cap al futur i continuar lluitant per la nostra única causa: la independència de Catalunya.
No podria acabar sense abans expressar un enorme agraïment als advocats que ens han defensat, al president, en Jordi Matas, i a la resta de companys, la Marta Alsina, en Marc Marsal i la Tània Verge. I molt especialment, al grup de suport de @sindics1octubre i als centenars, als milers de persones, als milers de patriotes, que al llarg d’aquests nou anys ens han donat suport.
Moltes gràcies!
Josep Pagès i Massó
Membre de la Sindicatura Electoral de l’1 d’Octubre
Quan un tribunal decideix desobeir deliberadament una sentència del TJUE, ja no estem davant d’una discrepància jurídica, sinó d’un desafiament frontal a l’ordre jurídic europeu. Polònia i Hongria ja van comprovar que això té conseqüències: multes milionàries i congelació de fons
Aviam, que jo sàpiga Junts és a l’oposició tant a Madrid com a Catalunya. I qui té “capacitat d’influència” de debò a Madrid és el PSC, que governa aquí i allà. Quan el partit que governa ha de demanar ajuda als partits de l’oposició, mal senyal.
El referèndum d’independència no va afectar fons europeus, ni van malversar diners, ni va haver-hi enriquiment de ningú ni cap altra invent. De Montoro al TJUE. És una evidencia empírica, i els justiciers espanyols hauran de passar pel tub de la realitat https://t.co/76Mu0zJzBe
⚠️ Us ho avancem a @VilaWeb:
@KRLS@toni_comin i @LluisPuigGordi denuncien Espanya a la Comissió Europea per incompliment del dret de la Unió. El motiu: la desobediència del Tribunal de Cuentas a aplicar la sentència del TJUE sobre l'amnistia
https://t.co/N7HynwEpWH