@CarlesValbuena@redreana No hi ha recerca, no hi ha memòria històrica, no hi ha contradicció amb el poder. Quan tinguis alguna cosa que no pugui llegir als mitjans de l'establishment, ja saps on trobar-me.
@CarlesValbuena@redreana Carles, deixo de seguir-te. perquè has deixat d'aportar res que no sigui el còpia d'Infobae i El País. La teva anàlisi és reproducció acrítica de la narrativa occidental. Això no és periodisme, és ser altaveu d'una agenda.👇
"Què va primer: la constitució d’un poble per a aprovar lleis o unes lleis per a aprovar un poble"
La resposta politològica clara, consensuada i universal és aquesta:
Primer va el poble — després les lleis.
-1-
@catalacatala@antigona60 El problema és que una nació sense estat hauria d’estar per damunt d’això, però la propaganda, la manipulació i les traïcions han calat fons després de 300 anys i els catalans es pensen que aquest és el tauler de joc.
Perdó? Els castellans amb què Franco va colonitzar intensivament els Països Catalans no formaven part del mateix grup ètnic. No eren catalans o valencians o mallorquins i nord-catalans. Eren castellans. Ètnia és cultura, llengua, història i cosmovisió compartida. NO “raça”.
Aquest text, @JordiGraupera , un exemple gairebé perfecte del mecanisme retòric amb què una part de les elits catalanes intenta desactivar qualsevol debat real sobre immigració, islam o demografia.
Acusar d’odi abans que es pugui discutir res.
La teva tesi és simple. Molt simple. I és que si critiques el vel o l’islam, és perquè ets racista i et fan fàstic els moros. No cal discutir res més. Això no és cap argument. És una operació de censura moral.
Perquè la pregunta a fer no és si algú ha llegit o no l’Alcorà. La pregunta és molt més bàsica i molt més incòmode.
Què passa amb una cultura petita quan rep fluxos demogràfics massius d’altres cultures que no tenen cap incentiu real per adoptar-la?
En aquest context, parlar d’immigració com si fos només una qüestió moral abstracta és una manera molt elegant d'ignorar la realitat del país. Perquè la cultura catalana ja és minoria demogràfica a casa seva. I només una petita part de la població s’identifica amb el català com a llengua pròpia.
No és islamofòbia dir que una cultura pot desaparèixer si queda demogràficament desbordada.
És simplement història humana bàsica.
Cap cultura del món sobreviu si renuncia a ser hegemònica al seu propi territori. I això no té res a veure amb superioritats racials. Té a veure amb que les cultures necessiten espai, continuïtat i transmissió generacional.
El problema del teu discurs és que confons deliberadament criticar una religió o una cultura amb odiar persones. I són coses completament diferents. Les idees, les religions i les cultures són perfectament criticables. De fet, és l’essència de qualsevol societat lliure.
Però en el relat que construeixes, qualsevol crítica a l’islam es converteix automàticament en racisme. I pretens aconseguir que ningú s’atreveixi a parlar del tema sense ser assenyalat.
Aquest mecanisme ja el coneixem. És el mateix que durant dècades ha impedit parlar amb normalitat de la colonització demogràfica espanyola a Catalunya.
Quan els catalans perdien pes demogràfic, (i seguim perdent-ne), la resposta sempre era, i encara pretén ser , callar i moralitzar.
Mentrestant, la llengua retrocedeix, la identitat es dilueix i la Nació es converteix en una simple regió administrativa sense subjecte polític propi.
Parles molt de llibertat de pensament, però el teu discurs intenta convertir determinades preguntes en tabú.
I això és profundament autoritari.
Perquè una societat que no pot discutir obertament sobre demografia, immigració i continuïtat cultural no és una societat oberta.
És una societat intel·lectualment desarmada.
La qüestió no és si l’islam és bo o dolent.
La qüestió és si els catalans tenim dret a continuar existint com a poble amb una llengua i una cultura pròpia. I aquí és on molts discursos progressistes catalans mostren la seva contradicció més brutal. Defensen totes les identitats del planeta menys la seva.
Poden parlar hores sobre diversitat cultural… sempre que aquesta diversitat no impliqui preservar la cultura catalana com a central a Catalunya.
Però la realitat és tossuda.
Una cultura que no es defensa desapareix.
Una nació que no controla la seva demografia es dissol.
I un poble que té por de dir aquestes coses acaba convertit en folklore en un territori que ja no li pertany.
El veritable perill per al futur dels catalans no és que hi hagi gent que parli clar sobre aquests temes.
El veritable perill és continuar negant la realitat mentre la nostra Nació se’ns desfà entre els dits.
@llumcatalana@baro_bar179088 Fins i tot abans, ja que les lleis colonials permeten fortes accions orientades en aquest sentit, aquí entra un altre impediment i són els polítics traïdors/colons.
Més aviat cal demanar-se com és que aquests catalans enemics de Catalunya se n’han sortit tan bé durant tants anys. La resposta és molt senzilla: trair la pròpia nació i col·laborar amb l’ocupant no ha rebut el càstig que rep per part de les nacions normals. Ha rebut premi.
“el català morirà igual, però serà recordada com una llengua feixista”
És cert, sense un estat CATALÀ I SOBIRÀ,
ja està agonitzant encara que us negeu a veure-ho.
I serà recordada com a tal, ja que el vencedor és qui escriu la història.
No diu cap mentida.
Ser o dir que ets “independentista” -per si sol- no vol dir res. Cal veure quina és la nació que vols independitzar. No s’independitzen “terres”, sinó nacions. La terra és el territori que controla una nació concreta que assoleix la seva independència.
El problema no és que no hi hagi ningú dient la veritat.
El problema és que molts catalans ja no la saben reconèixer quan la tenen al davant.
Quan portes anys, o dècades, pensant dins el marc mental de qui et domina, acabes assumint els seus límits com si fossin naturals. Allò que qüestiona de debò l’ordre establert et sembla exagerat. Allò que apunta a una ruptura real et sembla perillós. I allò que et diu que sense poder propi no hi ha llibertat et sembla massa radical.
La colonització més eficaç no és la militar ni la jurídica. És la mental. És aconseguir que el dominat filtri qualsevol veritat amb els criteris del dominador.
I mentre no siguem capaços de descolonitzar el cap, continuarem desconfiant precisament d’aquells que ens parlen de llibertat real.
Si el teu marc mental és el del poder que et domina, qualsevol proposta de llibertat real et semblarà exagerada, impossible o perillosa.
@alexgc1325@EvaGarc14446704 El problema no és nostre, som una colònia i com a tal no tenim control de fronteres ni de fluxos migratoris.
La solució? Que el problema passi a ser del seu legítim propietari, és a dir, Ñ
@pilgrimofbeauty No et preocupis per això, la majoria dels que es denominen independentistes el 2017 volien nacionalitzar 1,8M d’espanyols no nascuts a Cat i 1,1M d’estrangers.
encara molts continuen defensant això
Aquest és el nivell infantil de la majoria independentista.
@manelmalallet és això justament el gran èxit de l’Estat espanyol sobre Catalunya, ha fet creure a la gent que una colònia té drets, privilegis o veu en comptes d’estar sotmesa a l’oponent que és la realitat.