Vicent Andrés Estellés, Burjassot (1924-1993). "És el fill del forner, que feia versos." Més cultament encara: "El nét major de Nadalet." Poseu-me les ulleres.
💐 Avui és el centenari de Vicent Andrés Estellés, un dels poetes fonamentals de la literatura catalana. 📚
Segueix l'@AnyEstelles i la web de la commemoració. Estimem el "poeta de realitats". 🧵👇🏼 https://t.co/HKqmCRdQKl
Hui fa 100 anys que va nàixer Vicent Andrés Estellés, un dels grans renovadors de la poesia catalana contemporània. Si voleu saber més sobre l'autor us convidem al Congrés Internacional Vicent Andrés Estellés, que tindrà lloc a l'octubre a la UA. ✍️
👇🏼👇🏼
https://t.co/qvJW0KKrgu
Avui es compleixen cent anys del naixement d'Estellés. Un bon moment per llegir el reportatge que li dedica @alexmilianbeser
'El país homenatja la veu del poble'
https://t.co/CfIAw9UAEf @AnyEstelles#CentdEstellés
Molta il·lusió de tornar a Benimantell per festejar -entre bona gent- la memòria i els versos de Vicent Andrés Estellés.
Ens veiem dissabte, a les 20:00 h, a la Casa de Cultura Felip Miralles. Gràcies, Ajuntament de Benimantell @andanaeditorial, @angelsjorda.
És el desig de l'arbre,
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.
Tal dia com avui, fa 100 anys, naixia Vicent Andrés Estellés i el tenim més present que mai.
#Estellésimprescindible#4setembreAniversariEstellés
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS.
BURJASSOT. 4 DE SETEMBRE DE 1924.
Els teus poemes sempre a les nostres vides.
XII
"M’aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes"
Xàtiva (1980)
Bon dia! Avui fa cent anys que va nàixer el poeta valencià més gran des d’Ausiàs March. La Plataforma #CentdEstellés anem a Madrid i acompanyem la família del poeta per a dipositar la caixa per a la Càpsula del Temps que s’obrira d’ací 50 anys. @AnyEstelles
Setmana estellesiana a més no poder. Hi ha un fum d'actes de reconeixement popular. Un exemple les activitats dedicades al poeta a Castelló de Rugat. Jo hi vaig dijous, i divendres a Atzeneta a xarrar d'Estellés i la Vall d'Albaida. Convidats esteu!
#100dEstellés@AnyEstelles
Mira el llit, el meu llit, metàl·lic, a l'hotel.
Té, Françoise, l'estatura exacta del pecat.
Considere els llençols i el cobertor, vermell,
i les parets verdoses i l'espill i el bidet,
i lleve el cobertor amb certa lentitud;
toque els llençols, humits, i blancs, i suavíssims.
He fet mal, cau el vespre darrere els cristalls bruts;
tots han sortit i són ara a les seues cases.
Jo dec seguir, encara, escrivint lentament,
no sé quantes vegades, unes úniques coses.
La tebior d'una aigua, els gargalls de l'esperma.
De lentes persistències, d'afers silenciosos,
de les fruites que cauen dels carros i es podreixen;
com qui agafa amb les mans la cendra d'un cadàver
i desfent l'estatura del silenci i l'espera
fa un muntó qualsevol, vagament adorable.