Con cien cañones de plata vivió de maravilla
Murió en el barro de la sociedad
Tenía en el bolsillo una colilla
Que la vida es un cigarro que no se debe apagar
Quan has tocat el cel
I sents a prop l'infern
Camines sense fe
Sense destí, sense sabiesa
Fugint del que no entens
Fugint d'aquest present
Pensar en aquells anhels
És l'única forma que tens
De continuar