El que diu Ester Capella @estercapella és ERC en estat pur. Primer assenyala una humiliació nacional evident, que jutges, fiscals i funcionaris puguin exercir a Catalunya sense català. I tot seguit converteix aquesta humiliació en el límit de la nostra exigència. Com que l’Estat espanyol no respecta la llengua del país, nosaltres tampoc no gosarem fer-ne un requisit seriós per a l’arrelament. Brillant. De la submissió en fan doctrina. La trampa és miserable però molt pròpia d’ERC.
Detecten l’anomalia, la descriuen amb cara greu, la denuncien una mica i després l’administren. No la trenquen. No la combaten fins al final. La converteixen en prudència, en proporcionalitat, en realisme, en no podem exigir. Sempre el mateix mecanisme. Allà on una nació normal diria aquesta és la llengua del país i punt, ERC hi posa una excepció, una comissió, una via intermèdia i una frase perquè ningú no s’enfadi massa.
No és cap sortida de to aïllada. És una línia política. Quan el català a l’escola va rebre l’embat del 25 per cent de castellà, ERC no va construir una desobediència nacional sostinguda. Va acabar aprovant amb PSC i comuns una llei que reconeixia el castellà com a llengua curricular, i el Consell de Garanties la va avalar amb l’argument que ampliava l’ús del castellà a l’escola. Això va passar amb els vots d’ERC. No amb els de Vox. No amb els del PP. Amb els d’ERC.Quan tocava impedir que el PSC tornés a presidir la Generalitat, ERC va permetre la investidura de Salvador Illa. El resultat va ser el que ja sabem, avalat per una militància d’ERC dividida però suficient per entregar el Govern al partit que representa millor que ningú la normalització del marc espanyol a Catalunya.Quan tocava construir ruptura, ERC va vendre la taula de diàleg com si fos política d’Estat. Quan tocava poder nacional, va triar negociació tutelada. Quan tocava llengua, va triar gestió del retrocés. Quan tocava decidir com a poble, va triar tornar a posar Catalunya dins el carril administratiu espanyol.
Per això el discurs de Capella és tan revelador. No diu només què pensa sobre el català. Diu què és ERC avui. Un partit que ja no fa servir la llengua com a fonament nacional, sinó com a element administratiu a ponderar. Un partit que ja no pensa en termes de poder català, sinó de fins on ens deixaran arribar sense molestar gaire. Un partit que sempre troba una raó per no exigir als altres allò que una nació viva exigiria sense complexos.I el més grotesc és que encara ho vesteixen de responsabilitat.
No podem exigir més, diuen. No podem anar més enllà, diuen. No podem posar el català com a requisit real, diuen. Sempre aquest no podem. Però el problema no és que no puguin. El problema és que han convertit la impotència en cultura política.El català no necessita administradors del retrocés. Necessita poder. I un partit que davant de cada oportunitat nacional acaba trobant la manera d’aigualir-la no defensa la llengua. La gestiona mentre s’apaga.
@junqueras Però Oriol, maco, quedat a casa ja home, que la conselleria ha estat vostra una d’anys!😂😂😂😂😂a qui vols enganyar? Si es que no entenc qui us vota encara….
@republicviatger Malgrat tot i amb tot el respecte….això d’ahir tindrà un impacte real en la situació? Ens ajudarà en alguna cosa mes enllà de saber que tenim raó?
@JaumeRV Per dir això, millor et quedaves en silenci. Inacceptable la teva reflexió intentant justificar el que és inacceptable. Vergonyós. No em veureu més el pèl!