El Castell de Sant Felip (1558) va ser construït per defensar Maó dels turcs.
El règim borbònic va manar demolir-lo en conquerir Menorca als britànics després d'un terrible setge (1782).
Plan du fort Saint Philippe et du port de Mahon sur l'île de Minorque (Faden William, 1780).
La vila de S'Arrabal de Sant Felip o Es Castell va ser rebatejada sota el règim absolutista hispànic com Villacarlos, en honor del rei Carles III de Borbó.
El 1985 va recuperar el seu nom Es Castell, el municipi més petit de l'illa.
Avui l'exèrcit espanyol hi conserva la caserna.
La segona manifestació es produí al Rosselló, també dins del que després seria el Principat de Catalunya. Aquesta història la deixem per un altre dia.
Espero que us hagi resultat interessant. 🤗
Sabíeu que la primera manifestació a Occident de culte imperial (venerar l'emperador com una divinitat vivent) es va produir a Tarragona?
A finals de l'any 26 aC es va produir un miracle a la colònia de Tàrraco, que va esvalotar tota la plebs i l'aristocràcia de la ciutat. 👇
Així, a Tarragona es produí la primera manifestació de culte a l'emperador com si es tractés d'un déu, amb un articulat discurs en el qual, alhora que l'emperador deia negar-s'hi, la noblesa tarragonina igualment cobejava adherir-se a la corona realitzant grans actes religiosos.
La seva política d'articulació del territori, repoblant indrets estratègics, fou clau per l'ordenació del rerepaís català medieval. Fou també una tasca administrativa, generant una important magnitud de documentació, i impartint justícia per dirimir plets.
https://t.co/tSIqnH7p3i
L'abadessa Emma de Barcelona (segles IX-X), filla de Guifré el Pilós, exercí una veritable sobirania estenent el seu poder per tota la Catalunya central, esdevenint en la pràctica una comtessa dins del Comtat. La seva agenda es caracteritzà per l'agressiva defensa de la senyoria.
El 2006, en el context de tensió pel nou Estatut de Catalunya i el retorn dels Papers de Salamanca, Pepe Rubianes criticà durament l'espanyolisme. L'extrema dreta en col·laboració amb el govern de Madrid inicien una persecució, cancel·lant la seva obra després d'amenaces de mort.
Fou acusat d'ultratge a Espanya i el Tribunal Supremo confirmà el 2010 la condemna contra Rubianes de manera pòstuma, mort l'any 2009, per les seves crítiques contra la negativa de les autoritats espanyolistes de retornar el Papers de Salamanca, espoliats als catalans per Franco.