@Huguixxo Però la cosa és que a Brasil es parla portuguès, a Marroc àrab i marroquí i a estats units anglès. Així que no. La roda de premsa no estava preparada per preguntes en castellà.
A veure... Mundial de futbol, selecció de Brasil (Portuguès) i Marroc (Àrab, Marroquí). Disputat a Estats Units. Que carai pinta aquí el castellà?
Portuguès, àrab, marroquí i anglès.
Com a diputada, havia sol•licitat assistir a la Benedicció de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família, però després de saber que s'oficiarà en castellà, hi renuncio.
Per respecte a en Gaudí i a Catalunya.
@orriolsderipoll@oriolges Que carai dius? Si vas demanar d'anar-hi, perque tenies dret com a diputada, amb Borbons i Omelles inclosos i al final et vas tirar en rere indignada pel tema del català.
Font: @orriolsderipoll
El que semblava un retard administratiu ja són 14 mesos, una demanda al jutjat i un expedient que ha desaparegut de Catalunya per acabar a Madrid.
A Jordi Magrià, en Bicman (@JordiMagria1) ja el coneixeu. Vam explicar el cas fa unes setmanes: la Seguretat Social fa més d’un any que no li resol la jubilació perquè, segons li van dir, falten dades de cotització de 1988 i 1989 que la mateixa administració va extraviar durant la digitalització. Acaba d’explicar les novetats, i van a pitjor.
El que és nou:
Va aconseguir el correu del director general de l’INSS a Catalunya, li va escriure explicant-li-ho tot i avisant-lo que el 27 d’abril tenia cita a Barcelona. No li va contestar.
Però el dia de la cita una treballadora el va reconèixer i li va traslladar un missatge del director: l’INSS de Catalunya estaria d’acord a reconèixer-li la jubilació, però l’expedient ja no és a les seves mans.
És a Madrid, en una instància superior —la que vigila que les oficines no facin tractes de favor—. I aquí és on porta mesos aturat, esperant unes dades que, com ja sabem, no apareixeran perquè es van perdre.
Cansat d’esperar, Magrià ha presentat demanda al jutjat pel seu compte, sense procurador ni advocat: diu que prou greu és no cobrar com per pagar, a sobre, la defensa. L’han avisat que el jutjat pot trigar entre sis mesos i un any només a agilitzar l’expedient.
Ell ho continua veient igual: una represàlia per ser independentista i per fer-se visible a les xarxes. A l’oficina li ho van negar una vegada i una altra —tantes, diu, que aquesta mateixa insistència el va fer sospitar més.
En el primer comentari et deixo l’enllaç a la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya on parlem de casos com aquest.