#JosepPla és l’únic escriptor capaç d’explicar la conquesta de Mallorca per part de Jaume I en 15 paraules: «El rei era ros, tenia vint-i-un anys i tota la mar era blanca de veles»
La CEA acull avui una delegació empresarial francesa integrada pel Medef Occitanie, CCCI Ariège i Action Logement.
La jornada, destinada avançar en cooperació transfronterera, ha començat amb una presentació sobre Action Logement, una acció que funciona a França des de fa temps.
@arturhoms@realDonaldTrump Ei! Hold your horses! 🐎 Que jo no he qüestionat la legitimitat del resultat electoral ni el dret a celebrar-lo. Només posava de manifest el que em sembla una contradicció. I tranquil que no anava per tu, no tenia consciència que eres un trumpista. Salut!
El president de la CEA, Gerard Cadena, assisteix a l’acte organitzat pel CERES al voltant de l’Acord d’associació.
Sota el títol: “Europa no és una opció, és una necessitat”, l’ex cap de govern, Jaume Bartumeu, exposa llums i ombres d’un Acord que qualifica de cabdal pel país.
En la Chaconne HWV435 en sol major de Handel ja hi batega el piano de Schumann o de Brahms. És com les Variacions Goldberg, però per a persones que ja han superat l’adolescència.
https://t.co/3WyneIh12Y
The Hungarian opposition is being hunted down and journalists are under surveillance. Viktor Orbán does not often face a Parliament that holds him accountable.
So in the Strasbourg 🇪🇺 hemicycle, I confronted Viktor Orbán with everything he is trying to hide from Hungarians.
🇺🇸🗳️ L'évaluation du biais en faveur des républicains du Collège électoral de @NateSilver538 : pour avoir de bonnes chances de devenir Présidente, Harris doit avoir 2-3 pts d'avance au niveau national. Ce n'est qu'à partir de 4-5 pts d'avance qu'elle est presque sûre d'être élue.
Molt abans de Harry Potter i Downton Abbey Maggie Smith ja era una actriu extraordinària:
Maggie On Carol 1975 Singing https://t.co/qaZVottpJq via @YouTube
@SandraTomasM Està molt bé “Vida Privada” i deixa clar entre moltes altres coses (però cadascú es fixa en el que es fixa i jo em fixo en això) que l’intercanvi de parelles o swingers és un costum gairebé ancestral.
Avui han començat les reunions de treball de la CEA amb diversos agents francòfons reunits aquests dies a París amb motiu de la trobada anual de les patronals franceses #LAREF24. La primera, amb el director general de @PatronatsFranco@Planelles_Alex.
🧵 Una breu anàlisi d’aficionat de les eleccions al Regne Unit: Guanyen els laboristes, s’enfonsen els Conservadors, avancen molt els Liberal-demòcrates, cau en picat el nacionalisme escocès i puja el populisme de (extrema) dreta (més en vots que en escons) 1/22 🧵
i un disclaimer: He escrit tot això en plena crisi de vertigen postural paroxístic benigne, utilitzant eines
de dictat. He corregit el que he pogut. Perdoneu els errors i la lentitud (si s’escau) a respondre. 22/22
Al cap i a la fi, el sistema electoral britànic era el que tenien tots els països d’Europa al segle XIX, quan el sufragi era restringit. El pas al sufragi universal va empényer molts països cap a sistemes més proporcionals, per evitar l’hegemonia dels partits socialistes. 19/22
Un últim apunt: Els Verds obtenen 4 escons (fins ara només en tenien un a Brighton) i 2 d’aquests escons són en circumscripcions rurals on els laboristes mai han estat una oposició sòlida als tories Podria ser aquesta una alternativa al vot conservador a l’Anglaterra rural? 21/22
En els propers mesos a UK escoltaran Farage clamar contra un sistema electoral que ha traduït el seu 14% de vots en 4 escons. Acostumo a malfiar-me de qui clama per canvis en el sistema electoral, perquè això de canviar les regles del joc quan no ens van bé… 18/22
I ara Farage i el seu “nou” artefacte: Reform: hereu del United Kingdom Independence Party i el Brexit Party. L’invent segueix la recepta clàssica del populisme: Obsessió amb un o dos temes (immigració, obertura internacional) i proposta de solucions màgiques (mai provades) 14/22
Quan Boris Johnson es vanagloriava el 2019 d’haver aconseguit escons als feus laboristes del nord d’Anglaterra no s’adonava que estava fent el paper de dipositari temporal, perquè aquells vots, obtinguts amb les tàctiques del populisme, acabarien al sarró del populisme. 17/22
I, com passa arreu, quan la dreta clàssica els compra el discurs, és devorada pel monstre. Mirem què passa a les constituencies del nord d’Anglaterra: El laborisme es manté com a força hegemònica al “mur vermell”, però l’alternativa ja no són els conservadors, sinó Reform 16/22