#taldiacomavui, el 2017, tingué lloc un Referèndum d'Autodeterminació d Catalunya, q el TC espanyol havia declarat il·legal. Els resultats foren:
Electors: 5.313.564
Votants: 2.286.217
Vots nuls:19.719
Sí: 2.044.038
No: 177.547
Blancs: 44.913
S'intentà evitar el vot x la força
🎻 ROMA · NÀPOLS · VENÈCIA
Cinc compositors. Tres grans escoles musicals. Un viatge per la Itàlia del segle XVIII.
El 4 d’octubre, inaugurarem la temporada de tardor de la XII Temporada de Música Antiga amb "L’escola italiana", un programa que reunirà 👇
Amb el record dels catalans d'ahir, amb el compromís amb els catalans d'avui i amb l'esperança per als catalans de demà:
Molt bona Diada Nacional de Catalunya!
Visca Catalunya lliure!
Quan semblava que els Puigdemont, els Junqueras i els Baños anaven de veres, des de la SEM vam fer un homenatge als màrtirs de 1714 i una ofrena floral presidida pel coronel Dorcha Lee, amb el respecte, el silenci i la formalitat amb què ho fan els militars de carrera.
Havíem convençut un professional de la defensa. Un home que s’havia allistat a l’exèrcit del seu país i que ens il·lustrava, amb simpatia, sobre el funcionament de la NATO i la seva operativa. Creia que el Fossar era, per a nosaltres, una mena de tomba del soldat desconegut: un lloc de reflexió, de memòria i de profund sentiment patriòtic per damunt de tot.
Em fa vergonya, per la part que em toca, haver-lo entabanat.
Perquè el Fossar ha tornat a convertir-se en un teatre d’enfrontament, fruit de la patrimonialització de l’urna de l’honor per part del que s’anomena esquerra independentista. Avui contra AC. Demà contra qui?
Fa dies que em pregunto si ningú és capaç d’entendre que així ens tenen exactament on volen. I sembla que no.
Al Fossar hi hauria de poder dir la seva qualsevol formació política, associació, club, sindicat o gremi de pastissers vegans que es declari obertament independentista. Perquè els morts són de tots, no dels uns ni dels altres.
Al Fossar s’hi va a renovar el jurament en favor de la causa d’alliberament nacional. La resta de causes —pròpies o alienes— fan nosa, sobren, polaritzen i ens divideixen.
Els morts de 1714 no són patrimoni d’una esquerra, d’una dreta, d’un partit ni d’una generació.
Són els nostres morts.
Diu que s’apaga. El seu discurs, no. El contrast amb el pati actual és sideral. En clau catalanista, d’integració, d’optimisme.
Va dir: “Per què va durar tant, en Pujol?”. Ell mateix va contestar: “Perquè ho va fer bé”.
Com a persona, potser per aquesta fe en el país.
Bona Diada!
🎻 L’escola italiana: Roma, Nàpols i Venècia
L'Orquestra Barroca Catalana obrirà la programació de tardor de la XII Temporada de Música Antiga amb un programa dedicat a tres de les grans escoles musicals italianes del segle XVIII.
https://t.co/EbyzOcTb78
El 1r antecedent de la Diada Nacional:
Missa funeral, l'11 de setembre de 1886 a "l'enderrocat barri de la Ribera" a Sta Maria de la Mar
Esquela apareguda a "El Barcelonès"
Prohibida la d'anys posteriors
El 1899 se'n va celebrar una altra a St Just i Pastor. Enguany a Sta. Maria
"Catalunya és un exemple històric de supervivència... un miracle a l'Europa contemporània. Des de fa 200 o 300 anys, excepte els pobles que tenen un gran Estat al darrere, els altres han estat deglutits"
L'historiador Josep Termes va morir a Barcelona el 9 de setembre de 2011.
L’extrema dreta alemanya acaba d’arrasar a les eleccions regionals de Saxònia-Anhalt: l’AfD ha obtingut prop del 44% dels vots, més del doble que la CDU. Ara tothom es preguntarà per què. Evidentment, els problemes polítics complexos sempre tenen explicacions multifactorials. Però una de les causes és prou senzilla: bona part de la socialdemocràcia europea ha deixat de transmetre que la seva prioritat és protegir la prosperitat i la seguretat material de la població que representa.
La immigració ha passat de ser un fenomen que calia gestionar a convertir-se en un component gairebé identitari de l’esquerra. I, en la seva llista de prioritats, la defensa de la classe treballadora autòctona ha anat cedint terreny davant la protecció dels nouvinguts. Quan una part de la població percep —amb raó o sense— que el seu govern es preocupa més per acollir que per garantir feina, habitatge i serveis públics als qui ja hi viuen, l’extrema dreta troba el terreny perfectament adobat.
Espanya n’és un bon exemple. Tenim una taxa d’atur del 10%, la segona més alta de la Unió Europea, només superada per Finlàndia. Però gairebé no se’n parla. En canvi, el Govern presenta com un gran èxit que l’ingrés mínim vital arribi a 2,6 milions de persones i continua anunciant subsidis per pagar lloguers, fins i tot d’habitacions. No ens enganyem, són nesures més pensades per nouvinguts que per “locals”. Mentrestant, queden en segon terme els problemes estructurals: la precarietat laboral, els salaris baixos, l’encariment de la vida, la impossibilitat d’accedir a un habitatge i el deteriorament dels serveis públics.
Les ajudes socials poden ser necessàries. El problema apareix quan substitueixen una política de prosperitat: crear ocupació estable, elevar la productivitat, facilitar l’accés a l’habitatge i garantir que l’Estat del benestar sigui sostenible. Si l’esquerra deixa de parlar a la població que treballa, paga impostos i veu com empitjoren les seves condicions de vida, algú altre ho farà. I després no servirà de res escandalitzar-se pel resultat de les urnes.
Heu vist mai la Llosa des de l’aire? Aquests dies de mar en calma es veuen perfectament les roques que hi ha enmig de la badia palamosina i que obliguen els mercants i creuers a evitar aquesta zona. Imatge d’en @MeteoGasso.
Hoy despido el día con el trabajo de una artista cuyo estilo único y claramente reconocible atrapa a primera vista: la neerlandesa Jantina Peperkamp (1968).
De formación autodidacta, su obra va mucho más allá de las etiquetas.
👇🏻Abro hilo. Mira.
Hoy te invito a disfrutar del veraniego trabajo del pintor británico Gordon Hunt (Nottingham, 1958). Su obra es una celebración absoluta del sol, el aguas y las vacaciones. Creo que te gustará.
👇🏻Hilo.
Avui fa 41 anys d'aquell concert. A mi em va tocar fer els comentaris en directe per TV3, sota la direcció de Jaume Santacana i la producció de Jaume Roures.(...)
Lluís Llach al Camp Nou Reemissió (Canal Oficial) https://t.co/sviMk6mX0I via @YouTube
⬛️⬜️ Antoni Gaudí was not a Spanish but a Catalan architect, and a committed defender of the Catalan language & identity.
He refused to give up his language, even when speaking to the Spanish King, and was arrested in 1924 for not switching languages before Spanish authorities.
Aquest circ mediàtic i el fervor generalitzat per la visita del Papa, mentre l’educació s’enfonsa, la sanitat col·lapsa, els trens fallen i les infraestructures cauen a trossos, confirma una realitat incòmoda: ja no anem camí de ser un país subdesenvolupat. Ho som.