Joan Cortada

Geganter, pessebrista i independentista actiu.

[Sílvia Orriols @orriolsderipoll]

Ara resultarà que els casals de la CUP són escoles de formació cultural i independentista i no espais a on corren l'alcohol i les drogues, a on s'adoctrina en l'islamoesquerranisme el jovent, a on es fomenten les cites amb policies infiltrats i a on es conspira per atacar antidemocràticament les formacions polítiques d'altres ideologies...

Però que us penseu? Que baixem de l'hort?

Au, passeu...

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

Sis anys que Salvador Illa, va comprar bates d'un sol ús a 16 €/unitat (50 vegades per sobre del preu de mercat), va encarregar 200 respiradors a una fàbrica de guix, amb un sobre preu de 8,6 M€ que mai van arribar, va pagar 260 M€ a una empresa de begudes, per la compra de mascaretes, 10 M€ a un empresari per guants que tampoc van arribar, 9 M€ a un despatx d'advocats de quatre treballadors amb seu a Xipre, 3,500% més el que es pagava en el mateix període a empreses d'aquí...

Contractes signats a empreses de direcció desconeguda, sense treballadors, sense especialització sanitària, sobrepreus desorbitats, localitzades a prop de la Roca del Vallès.

Que es parla i parla d’Ábalos, Koldo i Sánchez, mentre aquí tenim un president, que va inflar el cost de la ciutat de la
Justicia un 52%, va posar en risc la vida de milers de sanitaris, que durant la pandèmia està ple de "greatest hits" de suposada malversació, que d’això no s’ha aclarit res i que continua sent president i aquí no passa res … i ara suma-li els 2,9 milions d’euros, que han localitzat, fora dels canals oficials de campanya, per afavorir-lo electoralment a ell i al PSC a Catalunya…

Es per llogar-hi cadires el que s’està tapant

[Montse 💛 @EscarreMontse]

Els que votarem la @orriolsderipoll no sabem com anirà. És una aposta cap a ella i el seu partit.
Però ens la jugarem perquè PITJOR NO PODEM ESTAR.
Així que wokies nostrats, us podeu estalviar la merda que li tireu perquè a les properes arrassarà I HO SABEU.

[Joan Grimal @JoanAC_93]

Veig alguns molt nerviosos arran de la meva publicació sobre Àlex Gispert, candidat d’Esquerra Republicana a la batllia de Tordera.

Ho torno a explicar, perquè sembla que alguns prefereixen fer veure que no ho han entès: vaig modificar únicament la lletra de la samarreta perquè es veiés clarament què hi posava.

I què hi posava?

«TORDERA ANTIFEIXISTA».

Res més.

No vaig modificar la seva cara, ni la seva imatge personal, ni vaig fer cap atac personal contra ell. De fet, constato una cosa que ja he dit: personalment no tinc res en contra de l’Àlex Gispert. Més aviat al contrari. Tothom qui me n’ha parlat ho ha fet bé.

Les meves diferències amb ell són estrictament polítiques, com les pot tenir qualsevol persona que vota ERC respecte d’Aliança Catalana.

Però precisament aquí hi ha el problema.

Quan un candidat d’ERC a Tordera decideix presentar-se amb una samarreta de «Tordera antifeixista», el missatge polític és evident. No està parlant de millorar la neteja, ni de seguretat, ni d’okupacions, ni d’immigració, ni d’impostos, ni de la degradació que molts veïns comenten cada dia.

Està marcant el terreny moral.

Està insinuant que els qui no combreguem amb el seu projecte polític som sospitosos, perillosos o directament mereixedors de ser assenyalats.

I això no és debat democràtic.

Això és nerviosisme.

Un tal Joan fins i tot parlava de si jo havia trucat mig poble per sumar gent a Aliança Catalana. Doncs ja que ho treu, fem-ho avinent: si he trucat algú, han estat dues persones. I no me n’han calgut més.

Perquè el projecte d’Aliança Catalana és tan atractiu, tan clar i tan necessari que la gent s’hi està afegint sola.

I s’entén perfectament.

No només pels mèrits d’Aliança Catalana, que també, sinó perquè la resta de partits han perdut tota credibilitat.

ERC, Junts, la CUP i tot el processisme ens van prometre independència, dignitat nacional i transformació del país. I què han fet?

Han traït tot un poble.

Han convertit la política catalana en una cadira, una subvenció, una etiqueta i una superioritat moral de cartró pedra.

Quan els catalans demanen seguretat, els diuen feixistes.

Quan demanen controlar la immigració, els criminalitzen.

Quan demanen barris nets, carrers segurs i institucions al servei de la gent, els menyspreen.

Quan recorden que ens van prometre fer efectiva la República Catalana i no ho van fer, miren cap a una altra banda.

I ara, quan veuen que molts catalans que abans els havien votat obren els ulls i miren cap a Aliança Catalana, entren en pànic.

Per això salten per una samarreta.

Per això fugen del debat ideològic.

Per això passen de parlar de propostes a parlar de fotos.

Per això alguns prefereixen l’insult, la caricatura i la desqualificació personal abans que discutir sobre el model de municipi i de país que volem.

Perquè saben que Aliança Catalana no obtindrà un resultat extraordinari només a Tordera.

El que els preocupa de veritat és que Aliança Catalana pot obtenir un gran resultat arreu de Catalunya.

I tenen motius per estar nerviosos.

A Tordera parlarem de seguretat.

Parlarem de neteja.

Parlarem d’immigració i d’integració sense tabús.

Parlarem d’okupacions il·legals.

Parlarem d’impostos injustos.

Parlarem de recuperar un municipi segur, net, pròsper i profundament català.

I arreu de Catalunya farem exactament el mateix.

Menys nervis, menys etiquetes i menys superioritat moral.

Si voleu debatre, debatem.

Però debat polític de veritat.

Salvarem Tordera i salvarem Catalunya amb Sílvia Orriols i Aliança Catalana.

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

La denúncia contra Pilar Rahola no és només contra una persona, sinó contra el dret de qualsevol ciutadà a expressar lliurement les seves opinions.

Intentar silenciar qui pensa diferent és una forma d’intimidació que posa en risc la llibertat d’expressió, i davant d’això no podem mirar cap a una altra banda.

Tot el meu suport a @RaholaOficial . Calen persones valentes que diguin el que pensen sense por.

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

En resum: ens hem passat anys intentant convèncer que la independència és la solució. I quan finalment ho aconseguim amb algunes persones, quan aquells que abans hi estaven en contra reflexionen, canvien d’opinió i arriben a la mateixa conclusió, els assenyalem, els insultem i els rebutgem?

És a dir, m’esteu dient que si demà l’estat espanyol canviés d’opinió, reconegués que Catalunya té raó i acceptés la independència com a solució, ho veuríeu com una amenaça? Li giraríeu l’esquena, l’assenyalaríeu i li diríeu que no? Que ni parlar-ne? Que arriba tard i que ara ja no serveix perquè durant anys ha defensat el contrari?

Si quan aconseguim convèncer algú el rebutgem, què volem realment: convèncer la gent o només tenir raó?

Perquè no hi ha res més contradictori que lluitar per guanyar una majoria i, quan algú se suma, tractar-lo com si fos el problema, quan en realitat és una victòria.

Sabeu quin és el problema? Que hi ha un partit que està aconseguint convèncer gent que abans no hi creia. I això és el que alguns no poden pair.

Després de més de deu anys de manipulacions, mentides, conxorxes amb qui ens vol fer desaparèixer, de “jugades mestres”, de renúncies i de constants baixades de pantalons, de debò que encara no hem après res? De debó?

[Xavier Sala-i-Martin @XSalaimartin]

Què ha aconseguit Trump?: (1) S'ha eliminat l'Ayatollah pare i s'ha substituït pel seu fill, que lògicament és més jove (i, per tant, durarà més) i és més radical. (2) No s'ha fet res pels manifestants que es van aixecar contra el règim i buscaven l'ajuda dels Estats Units. (3) S'han eliminat les sancions econòmiques que hi havia abans de la guerra, cosa que afavoreix el règim dels ayatollahs. (4) S'aturen els atacs per les dues bandes (cosa que ja existia abans de la guerra). (5) S'obre l'estret d'Ormuz per a que circulin els vaixells (cosa que ja existia abans de la guerra). (6) Iran "diu" que no buscarà refinar urani amb finalitats militars (cosa que ja existia abans de la gurra). I (8) els Estats Units aportaran uns 300.000 milions de dòlars a la reconstrucció d'Iran.

Resumint, s'han dilapidat centenars de milers de milions de dòlars, han mort dotzenes de soldats i civils (molts d'ells americans), s'han destruit negocis d'arreu del món No s'ha aconseguit RES que no existís abans de la guerra i deixa Iran amb un lideratge més jove, més fort, amb més recursos i amb una arma més poderosa que l'armament nuclear: sap que pot paralitzar l'economia mundial quan vulgui: només ha de posar unes mines a l'estret d'Ormuz.

L'autoproclamat "artista de la negociació" (Art of the Deal) ha demostrat allò de TACO. #EtFelicitoFill

[Aurora Fornos Vilanova @Aurora_Fornos]

El @jordiaragonesm és l'ideòleg del partit i el millor candidat que @CatalunyaAC pot tenir a Barcelona. Avui ha fet la presentació al Born. Que tremoli l'enemic, en veient la nostra ensenya! Endavant Jordi! 💙💪

[Lluís Gibert @lluisgibert]

A veure. Si fa quatre dies votaven un partit que oferia Espadalers o Sampers ara no tindran cap problema en votar d'altres partits amb elements sospitosos.

L'autonomisme manté el mateix marc mental.

[Raül 🌹⚔️🌹 @Raul_EFTA]

@kanen49 Amb la Sílvia, oportunistes, vividors i cavalls de Troya no tenen futur. Estic molt tranquil amb ella, faci el que faci.

[Jordi Amela 💙 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 @jordiamelabcn]

Reflexió personal.

Reconec que vaig tenir certes inquietuds fa uns anys. Havia pres la determinació d'afiliar-me i pagar la quota d'un partit polític per primer cop a la meva vida. Qui em demanava a aquestes alçades posar-me en aquest jardí? Vaig reflexionar-ho molt, però comptat i debatut no era capaç de trobar cap partit que m'atragués prou ni tan sols per votar-lo. En canvi, el discurs de la Sílvia Orriols encaixava a la perfecció amb la meva forma de pensar. D'una banda em semblava absolutament coherent; d'altra banda, els mitjans anaven plens d'etiquetes que realment cap persona amb dos dits de front podria defensar. A l'hora de decidir, per tal de no equivocar-me en el pas —doncs mai he pretès que els meus pensaments fossin els d'un extremista, sinó al contrari, em sento una persona oberta de ment i empàtica—, em vaig obligar a trobar aquells discursos, aquelles frases o actes que grinyolessin del concepte d'Aliança Catalana. Com més gratava, més em convencia, i fins ara no hi ha hagut cap moviment en fals per part del partit que em fes penedir de la meva decisió.

Un altre efecte que va generar en mi aquesta recerca és que em vaig adonar de la gran manipulació que m'estaven inoculant diàriament des dels mitjans, públics i subvencionats. De cop, vaig despertar. Ho vaig entendre tot: era una víctima més d'aquest gran engany, d'aquestes grans multinacionals polítiques que tenen les seves delegacions i, a la vegada, copen els càrrecs imprescindibles per controlar tot el relat. Aleshores vaig sentir una sensació de ràbia, però també d'alliberament. La @orriolsderipoll no només m'havia retornat l'esperança i la il·lusió en el projecte d'alliberament nacional, sinó que —ella ni tan sols ho sap— en mi va generar un alliberament terapèutic, ja que jo era esclau d'una manipulació. Precisament jo, que sempre he procurat investigar, gratar, no donar les coses per fet. Doncs sí, me la van colar.

I després d'unes setmanes de nervis vaig decidir que, a partir d'aleshores, destinaria part del meu temps a col·laborar perquè el mateix efecte alliberador arribés a més ments. Mai hagués pensat que el meu pas aniria més enllà, i el destí i la confiança dels meus companys de partit han fet que no només m'impliqués pagant una quota, sinó que diàriament pensi en @CatalunyaAC —diria que a tothora— i, per tant, vol dir que penso en el meu país. Avui em sento immensament orgullós de formar part d'aquest equip, nou, jove, i fins i tot maldestre a moments, però amb una integritat i honestedat en el seu concepte que em fa pensar que no em vaig equivocar aquell dia que vaig entrar a un web per contactar amb vergonya amb algú que m'informés. Animo els dubtosos a preguntar, a investigar, i que el dubte es torni en orgull, perquè la gent d'Aliança Catalana portem el cap ben alt i som immunes als atacs estèrils dels que ens han mantingut la ment ben distreta mentre s'apropiaven del nostre país, de la nostra llengua, de la nostra història. Aliança Catalana s'ha creat per ser el futur dels catalans, tan simple i tan complex com això, i va sent hora que tothom se n'en vagi fent a la idea.

#SalvemCatalunya

[Joan Rovira @joanroviramiret]

14.6.26| Espectacular i exemplar: a Zúric s'ensenyarà català dintre del sistema educatiu oficial. (Però ull amb flipar-se amb els titulars: això no és "oficialitat", tot i que és una magnífica notícia). Suïssa és un altre món... https://t.co/udQeJtRAxa

[Òscar Andreu @OscarAndreu]

Per què volen parlar una llengua que només dominen 500 milions de persones al món si l’anglès el parlen 1.500 milions de persones? Per cridar l’atenció? Per molestar? El Mundial és un esdeveniment global i en anglès ens entenem tots! El nacionalisme és una malaltia.

[Aliança Catalana-Vallès Occidental @V_OccidentalAC]

Avui hem celebrat la 5a Junta Comarcal del Vallès Occidental a Sabadell, on s’ha exposat l’estratègia de cara les municipals de 2027.

Gràcies a tots els afiliats i simpatitzants que heu pogut assistir-hi avui. Continuem treballant plegats pel Vallès Occidental!

#SalvemVallèsOccidental

[Un tal Toni @dracdolot]

Per cert, ja fa més de 15 dies que un tribunal va imputar per prevaricació el Joan Ignasi Elena i la Mesa del Parlament encara no l'ha suspès com a diputat; amb la Laura Borràs varen trigar hores.

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

Reflexions sobre la visita del Papa i Catalunya...

Us faig algunes reflexions ràpides:

De nou, Espanya estava atemorida i va fer tot el possible perquè la visita del Papa no servís d'altaveu al sobiranisme. Sí, el Papa va parlar molt i molt bé en català (merci Sra @miriamnoguerasM), però alguns fets denoten la por del Gobierno i la voluntat de controlar fèrreament el relat... exemples:

La passejada del papamòbil per Barcelona va ser molt més curta i controlada que no pas la de Madrid. ¿Per què? Per por a que el sobiranisme fés una nova demostració de força. Va ser més fàcil controlar 1km de trajecte per les estretors de l'Eixample que no pas un de més llarg per Diagonal o Passeig de Gràcia, que és el que hauria tocat. Tot i això, es va veure el que es va veure. Unitat i entusiasme, i també, senyeres i estelades.

Un altre exemple: Quasi totes les peces corals estaven preparades o van ser directament playback, tant a Montjuich com a la Sagrada Família. Expulsar 600 cantaires de la Sagrada Família, que volien cantar Els Segadors,denota de nou aquesta por per controlar el relat.

Tot i això, no se'n van sortir. Com va dir en Rajoy, "els catalans fem coses". La magnificència espiritual dels diferentes actes a Catalunya, desde Montserrat, al sublim Virolai a l'estadi olímpic, o la inesborrable imatge de la Sagrada Família encesa, trascendint tota mena de comprensió religiosa o estètica, han enviat un missatge molt poderós, especialment a la resta d'Espanya.

Oju amb els catalans.
Quedem-nos si us plau amb això.

[Marc Planagumà i Valls 🗳️ @djkram]

Recordeu que si no fos pels jueus que van fer volar la casa d’Alcanar, els espanyols haguessin deixat el 17A que uns islamistes haguessin fet volar pels aires la Sagrada Família. Sinò ho podien robar, ho volien destruir. 🔥

[DANIEL CARDONA, L'IRLANDÈS 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 @Almogaver688]

Vull interpel·lar als votant d’ERC i, sobretot, de JUNTS.

Molts heu pensat votar AC però encara en dubteu.

Amb la previsió electoral de les enquestes i el cordó sanitari que apliquen als nacionalistes d’AC, votar a Junts o ERC només servirà per fer president a Salvador Illa.

Si no voleu un govern espanyolista, espanyolitzador i protector de delinqüents, ocupes i vividors i en canvi voleu un govern Català, Catalanitzadora i protector dels nostres drets i llibertats, l’única alternativa que tenim és vota a la @orriolsderipoll .

Penseu-hi i reflexioneu-hi, ens hi va la pròpia supervivència com a poble!

[Donald @catalacatala]

EL MAL EDUCAT DE L’IMPERI

Hi ha una escena que molts catalans de Twitter coneixem massa bé. Escrius una reflexió en català, des d’una experiència catalana, sobre coses que ens passen com a catalans, i apareix el de sempre en castellà, maleducat, inflat, amb quatre tòpics i una seguretat que no saps si fa ràbia o vergonya aliena.

No ve a parlar. Ve a entrar. Ve a embrutar la conversa. Ve a demostrar que no ha entès res, però que això no li impedeix posar-se a repartir lliçons. Aquesta és la part grotesca. Gent que no capta ni el context, ni el dolor, ni la llengua emocional del que s’està dient, però apareix igualment amb aquell aire de funcionari moral de l’imperi.

I sí, la sensació que et queda és aquesta. Però aquest ara d’on surt. Què collons hi pinta aquí. No perquè no pugui llegir o respondre, sinó perquè entra com qui es pensa que qualsevol espai català és territori disponible per fer-hi soroll. No hi entra amb respecte. Hi entra amb dret de pas. Amb aquella naturalitat tan seva de qui sempre ha viscut pensant que el seu marc és el normal i que el nostre és una nosa.

No és només idioma. Que no ens prenguin per imbècils. És el paquet sencer. La llengua, el to, la suficiència, la caricatura, el menyspreu, la incapacitat absoluta d’imaginar que potser hi ha converses catalanes on ells no són el centre. I això els descol·loca. Per això entren fent el burro. Perquè noten un espai que no controlen i els cou.

Aquesta gent sovint no respon al que has escrit. Respon al català que necessita tenir al cap per poder menysprear-lo. Si parles de llengua, ja ets un fanàtic. Si parles de nació, ja ets un supremacista. Si expliques una sensació de despossessió, ja fas victimisme. Tot els arriba passat pel mateix filtre brut, perquè no venen a entendre res. Venen a mantenir el seu ordre mental.

I el més pesat és que ni tan sols s’adonen de com es delaten. Es pensen que estan fent una rèplica brillant i en realitat només ensenyen la pota. Ensenyen la vella pulsió de manar dins d’un espai que no és seu. Ensenyen que el català, quan no demana permís, els molesta. Ensenyen que una conversa entre catalans els sembla una provocació si no els deixa posar-hi la bota al mig.

Per això molts catalans ho vivim com una intromissió. No com una discrepància. Una discrepància té una mica de terra compartida. Això és una altra cosa. És algú entrant de mala manera en una conversa que no entén, amb una llengua que imposa més que no pas ofereix, i amb un to que diu molt més que les paraules.

I potser està bé dir-ho clar, encara que faci lleig. Quan feu això, no esteu desmuntant cap nacionalisme català. Esteu confirmant-lo. Cada entrada maleducada, cada comentari en castellà fent-se el gall enmig d’una reflexió catalana, cada menyspreu fora de lloc, només recorda una cosa.
👇
Que la dominació nacional no sempre necessita policies, jutges o decrets. De vegades en té prou amb un imbècil convençut que encara pot entrar a casa teva amb les sabates brutes.

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

Oriol Junqueras
12 de maig de 2026

“ Els docents de Catalunya segueixen mobilitzats. Demanem diàleg a totes les parts i consens. L'educació al nostre país necessita molts més recursos i sous dignes per arribar a l'excel·lència.”

Avui 👇🏻

ERC rebutja que Illa comparegui al ple per la crisi educativa

ERC és el cavall de Troia de Catalunya. Però no hi ha més cec que qui no ho vol veure.
Son d’una pressa de pél monumental!