Apèndix. L'eslògan pujolista "La feina ben feta no té fronteres" posava l'èmfasi en l'ambició i la competitivitat; en canvi, el "treballar, treballar, treballar" d'Illa és un martelleig repressiu, és un treballar sense finalitat, només per no pensar (en la independència, esclar).
#EnImatges Celebració d’un taller de ceràmica, a càrrec de Marta Tarrés, a Bescaran. L’activitat, organitzada per la Fundació Planes Corts, s’enmarca en el cicle ‘Tastet d’oficis’. Fotos: Montse Ferrer
També és cert que hi ha qui odia determinats llibres perquè els va llegir per prescripció escolar. Té a veure amb formes d’ensenyament de la literatura que, en lloc de potenciar el gaudi lector, el maten amb taxonomies i academicismes. Amb els bons professors això no passa.
Han aconseguit pacificar Catalunya per mantenir el negoci. Ara es veuran forts per l'estocada final i deixar-nos com València o Mallorca. Encara hi ha temps per girar la truita: al novembre eleccions
Hi ha qui es continua fent creus que des de la política (o des d'altaveus dirigits per polítics) no s'estimulin iniciatives culturals. Hauríem d'entendre que la política i la cultura són enemigues irreconciliables.
A classe d'alemany (avui llegim Darwin) amb dos informàtics: un mexicà que tot just li sona la teoria de l'evolució (i per la cara li interessa tant com a mi el Barça) i un pakistanès que diu que tot és mentida, que l'Alcorà és l'única veritat i que el primer home va ser Adam.