@Lroldansu Com té els pebrots de piular, sent membre del partit més corrupte de la història d'aquesta puta farsa que és espanya!!!! o encara no saben qui és M.Rajoy?
Els teus companys de partit fa 8 anys que governen a Espanya i mai havien buidat tant les butxaques dels catalans ni havien invertit tan poc a Catalunya.
T’explico dues coses, consellera:
1. El govern de @salvadorilla heu doblat la despesa en subvencionar mitjans de comunicació (per exemple, per publicar enquestes que alimentin el vostre relat: que Junts, els únics que podem transformar el país que esteu deixant enrere, siguem la diana de tothom). Mentrestant, no invertiu en habitatge públic, ni en escoles, ni hospitals o trens. No: us gasteu els diners en propaganda i intentar condicionar el que pensa la gent.
2. Els socialistes heu invertit 162€ per habitant a Catalunya el 2025, i en canvi 452€ per habitant a Madrid. Cap govern espanyol s’havia atrevit a aquest nivell de xuclar als catalans. I no hi ha prou propaganda per tapar aquesta evidència.
El tripartit de sempre, fent el de sempre. Però aquesta vegada us esteu superant: Socialistes, Comuns i Esquerra sempre heu tingut un objectiu comú: carregar-vos el país a base de subordinació a Espanya i intentar destruir els únics rivals que us poden aturar i que defensem una Catalunya lliure i pròspera.
‼️ Denuncien que el PSC, PP i Vox han vetat una compareixença de Pablo Hasel al parlament.
🔶 ERC, els Comuns, Junts i la CUP hi han votat a favor
https://t.co/GMIpN6upud
https://t.co/GMIpN6upud
El govern espanyol ha decidit avui que no aniré a la presó però, també, que manté la inhabilitació de 13 anys per a qualsevol càrrec electe.
No m'estalvia l'empresonament per iniciativa pròpia, sinó atenent la sol·licitud del mateix tribunal que em va jutjar i que en la sentència que va dictar va considerar que la pena que m’imposava era “excessiva i desproporcionada”, que és una manera bastant singular d'admetre que és una condemna injusta.
Per tant, es pot considerar que avui acaba el malson de creure que em podia veure privada de llibertat sense haver comès mai cap delicte. Però el malson no finalitzarà fins que un tribunal determini que no només la sentència sinó tot el procés judicial que he patit és una gran injustícia, perquè s’ha basat en la permanent i flagrant vulneració dels meus drets civils, democràtics i polítics.
Per això, la notícia d’avui no és un punt final, sinó un punt i a part en la lluita per la meva honorabilitat, que continuo defensant en instàncies europees.
Afortunadament, però, ni cap tribunal ni cap govern espanyol pot determinar el meu compromís amb la independència de Catalunya, que és l'únic motiu pel qual vaig entrar en política. I aquest compromís és el mateix avui, després d'aquest indult, que el primer dia.
L'estat espanyol em manté inhabilitada per a la política institucional, però és moltíssima la gent que m'habilita cada dia per a la política activa amb el seu suport i el desig explícit que segueixi implicada en aquesta tasca col·lectiva que és la lluita per la plena llibertat del nostre país. I això és el que seguiré fent.
Els qui ara descobreixen que qualsevol persona sotmesa a una investigació judicial o policial pot ser destruïda abans d'anar a judici... on han estat tots aquests anys? On han estat mirant? A què s'han dedicat?
Jo us ho diré: a sortir en defensa del règim que ho permet. Perquè quan es tractava de nosaltres, dels independentistes, no els preocupava gens ni mica la destrucció i la deshumanització a què s'ha sotmès desenes de persones. Aleshores, les "proves" que van sortir dels mateixos cossos policials i entramats judicials que ara els escandalitzen tant, els van merèixer tota credibilitat. Reien o n'eren còmplices.
El doble estàndard és un senyal de poques conviccions democràtiques, per més que l'emboliquin amb indignació I afectació.
I que ningú no s'enganyi. Quan deixin de molestar als "seus" i tornin a anar a per nosaltres, tornaran a callar i a defensar "l'estat de dret" i el sistema.
Aixi ha agrait la @sagradafamilia la colaboració dels cantaires que hem anat avui a la missa del Papa.
Ens han fet fora, rodejats de @mossos com si fossim delinquents.
A VEURE, HO DEIXARÉ CLARET
M'importa un xiulet el que passi a Tombuctú, Cochabamba o Gaza.
Zero hipocresies.
M'importa, i molt, el que passi a Lleida o Girona. I sí, estic disposat a ser solidari i fer un esforç amb Lleida o Girona. Amb Gaza no.
Més coses.
Els meus diners on millor estan és a la meva butxaca. No vull que tu, polític, et dediquis a “redistribuir” la riquesa mitjançant uns impostos desorbitats.
Perquè no em fio ni un pèl de la teva redistribució.
Els meus impostos millor per tenir uns ferrocarrils en condicions (que no els tenim) una sanitat en condicions (que no la tenim) una educació en condicions (que no la tenim) una pagesia en condicions (que no la tenim).
Els meus diners per a un munt de coses més que m'afecten a la meva vida diària. Coses que m'afecten a mi i a la resta de ciutadans honrats que treballen, matinen, lluiten i pateixen per pagar aquests impostos.
Però no per donar “una vida digna” a menors marroquins. Els menors amb els seus pares, que és amb qui estan millor, i si de cas jo suggeriria que aquesta ajuda vingui de part del seu rei que és multimilionari.
En cinc mil milions d'euros està valorada la fortuna de Mohammed VI.
Dona per a unes quantes "dignificacions" no?
Més coses.
No. No m'obliguis a ser solidari amb ningú. No em dona la gana.
Ja seré jo solidari amb qui vulgui. O no seré solidari. És la meva opció i no vull que tu, polític, la forcis.
I com dic sempre: ni els africans són dolents, ni les menes són uns delinqüents, ni les famílies nombroses musulmanes són unes aprofitades. No hi van els trets per aquí. No.
Generalitzar és injust i simplement, sense hipocresies, és que no em dona la gana de ser solidari amb ells. I ja.
I com més diners em treguis per ser “solidari” amb aquests grups, amb pitjors ulls els miraré. I crec que aquest sentiment és compartit per molts ciutadans.
Perquè a més la teva solidaritat, polític, és falsa i impostada. No brolla de bons sentiments. La teva solidaritat té com a objecte motivacions tortes i electoralistes. La teva solidaritat és molt tèrbola.
A tu, polític, els nens d'Àfrica t'importen poc o gens. Tu, polític, l'únic que fas és instrumentalitzar el patiment dels nens de qualsevol part del món per treure'n un rèdit.
I això, campió, és força fastigós.
Imagina't una barca de rems.
Per anar més ràpid, hi pots afegir més remers.
Remers nous, potser més joves i amb ganes.
Indubtablement, la barca anirà més ràpid.
Fantàstic.
La temptació és continuar afegint-hi remers.
Però arriba un punt en què l'excés de remers esdevé problemàtic: La barca té un espai limitat i tothom es fa nosa. Remar ja no és tan fàcil, i l'excés de pes comença a suposar un llast.
Doncs això és el que ens explicava l'Informe Fénix, que descriu com l'economia catalana sembla créixer, però a costa de la seva sostenibilitat futura. Molta immigració de baixa qualificació, demandada per sectors de baixíssim valor afegit (i amb enormes externalitats negatives, en forma de dumping fiscal/ social)
Tornant a la metàfora, hi ha un punt dolç, que vam superar fa anys, en què afegir remers a la nostra barca ens va donar més velocitat. Ja no estem en aquest moment: Avui l'excés de remers ens fa anar més lent, i de continuar incrementant la tripulació, la nostra barca córre el risc de fer aigües.
Ignorar-ho és irresponsable.
Odio amb totes les meves forces el sistema de gestió de contrasenyes de La Meva Salut.
Està dissenyat per ser molest, incòmode, i refotudament difícil de fer servir per a bona part de la població.
He vist publicat que sembla que s’hauria traslladat al Vaticà “la importància del català a Catalunya com a element cohesionador i vertebrador de la nostra societat”. Però és que el català no és important com a element cohesionador i vertebrador de la nostra societat. El català és la llengua de Catalunya. La llengua endògena, pròpia, nacional, a Catalunya. El castellà ha estat imposat per una via gens pacífica: prohibicions, lleis lingüicides i la despossessió simbòlica de generacions i generacions de parlants a qui els va ser amputada la parla, com expressava Joan Margarit. Quan es parli de la situació real del català, que també es pensi en això.