“Jo vinc cada dia a agafar el tren, i és que cada dia cap tren va bé, saps? Tu creus que un país s’ha de parar perquè plogui? Això és can pixa i rellisca, això no és pas serio, som un chiste ja.”
Treballar: 8 h
· Desplaçaments varis: 1 h
· Dormir: 8 h
· Rentar-se les mans i les dents: 5–10 min/dia
· Dutxar-se: 15 min
· Canviar-se / arreglar-se: 15 min
· Comprar menjar: 2 h/setmana (mitjana)
· Cuinar: 1 h
· Netejar la cuina: 15 min
· Netejar la casa: 20 min
· Esport o caminar 10.000 passos: 1–1,25 h
· Família: 1,5 h
· Amics: 0,5 h
· Cuidar i passejar les mascotes: 1 h
· Mirar les notícies: 15 min
· Oci (pantalles, sèries, música, hobbies): 1 h
· Llegir: 0,5 h
· Gestions (banc, correus, papers, missatges, cites, burocràcia): 15–20 min
· Metges / salut (mitjana diària): 0,15 h (1 h/setmana repartida)
Suma entre 25 i 26 hores al dia.
I el dia només en té 24.
És a dir: vivim en números vermells.
Viure “bé” implica un dèficit estructural.
I, a sobre, genera sensació de culpa, de mandra i la idea que els altres poden i tu no.
Doncs no.
Ningú no pot viure fent-ho tot bé.
No dona temps.
I encara falten coses.
Treballar tant no és natural.
No, no és natural.
Per això, quan et sentis desmotivat/da, cansat/da o sense energia, no et culpabilitzis no et diguis mandrós/sa ni poc motivat/da.
Fes-te una altra pregunta:
Què estic sostenint?
I revisa bé la teva vida, organització i prioritats.
Perquè fer-ho tot bé no es pot.
NO es pot.
I, a més, no és humà. Ni és natural. 🤍
La noia de fer feines que em ve unes hores a casa, m’ha explicat avui que “ha llegado su prima de Ecuador”, de 62 anys. Doncs bé, la “prima” ja té hora per visitar-se a Vall d’Hebron.
Com s’ho fan?