President @KRLS "Provarem d'alçar en la sorra el palau perillós dels nostres somnis i aprendrem aquesta lliçó humil al llarg de tot el temps del cansament, car sols així som lliures de combatre per l'última victòria damunt l'esglai." Salvador Espriu. #InvestiduraKRLS
Avui sóc a Waterloo després d'uns dies extremadament difícils. Cal analitzar la situació política i posar en perspectiva la raó profunda de l'operació que va fer possible el que va ocórrer ahir. I ho faré. Però són milers de quilòmetres en molt pocs dies i moltes jornades d'una tensió difícil d'explicar, i confio que s'entengui que em calguin encara unes hores per reposar i agafar aire.
Lamentablement, avui l'inefable Departament d'Interior del nostre Govern ha perpetrat una de les rodes de premsa més deplorables que recordo, i em sento obligat a fer-ne un comentari. No puc creure que la caça de bruixes que s'ha desfermat contra algunes persones concretes, simplement perquè les han vist al meu costat en moments determinats, sigui protagonitzada des d'àmbits polítics que s'omplen la boca de lluita antirepressiva. L'onada repressora que ha desfermat el conseller Elena i el comissari en cap dels Mossos és digna de Marlaska o de Zoido. He de dir que algunes coses no em sorprenen, com això que jo vaig dur un barret de palla (no en vaig portar pas cap, tampoc no he estat mai en cap maleter, i tampoc no he residit mai a Hamburg: coses que s'inventen en els atestats policials i tenen sempre allò de la "presumpció de veracitat")
Em sap molt de greu per les persones que estan reben la ira d'uns responsables polítics i policials que saben que no han estat gens a l'alçada del moment. La reben perquè el conseller i el comissari en cap han tingut una rebequeria en veure que l'espantós, incomprensible i a voltes delirant dispositiu policial no l'ha entès ningú i només ha servit per molestar els ciutadans. I per gastar inútilment diners públics, que farien més servei combatent la delinqüència i el crim organitzat que no pas perseguint polítics que no tenen ni una sola condemna i castigant agents dels Mossos d'Esquadra pel seu compromís cívic, i no pas perquè hagin comès cap delicte.
Ja vaig dir que no he tingut mai la voluntat d'entregar-me voluntàriament ni de facilitar la meva detenció perquè em sembla inacceptable que se m'estigui perseguint per raons polítiques i que, al damunt, no s'estigui aplicant la llei d'amnistia. Entenc les raons per les quals el Tribunal Suprem té l'obsessió per tenir-me a les seves mans però ni l'operatiu ni la reacció dels comandaments polítics i policials dels Mossos és comprensible ni acceptable.
Als Mossos no se'ls ha de demanar lleialtats a idees i narratives polítiques. Això ho fan els espanyols amb la seva Policia i la Guàrdia Civil. Aquí hem defensat sempre un model policial propi i de caràcter nacional, que se'l creuen molts agents que tenen vocació de servei públic. Com a president, em sento molt orgullós del paper dels Mossos d'Esquadra en la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i de la forma com els comandaments van saber entomar una crisi en què també havien de competir amb altres cossos policials. I tothom sap que el Major Trapero no era precisament de la corda política del Govern. Però aleshores va actuar amb una gran responsabilitat i un gran sentit de la institució, que és el que sí li podíem exigir el conseller Forn i jo mateix com a responsables polítics. I quan es va decidir muntar una operació Gàbia va ser perquè calia atrapar uns terroristes que acabaven de perpetrar una massacre a la Rambla. Uns terroristes. Gent que acabava d'assassinar indiscriminadament. No un responsable polític que té una ordre de detenció que tota Europa ha rebutjat i que, per descomptat, no ha matat ningú. Quantes ordres de detenció hi ha en aquests moments vigents contra lladres, violadors, narcotraficants i assassins? I quants dispositius com el d'ahir s'estan muntant? No els cau la cara de vergonya?
La degradació a què els compareixents de la roda de premsa d'avui han arrossegat el cos de Mossos d'Esquadra serà molt difícil de revertir. La via cap a la seva espanyolització (principalment en el sentit de model policial) va començar amb un tripartit i culminarà amb un govern que el mateix tripartit ha fet possible.
I una consideració final. Si el conseller Elena i el departament d'Interior haguessin complert amb la llei i m'haguessin donat l'escorta que em pertoca, haurien sabut en tot moment quin era el meu recorregut per Barcelona i per Catalunya. No els hauria calgut la delirant operació d'ahir, que formarà part per sempre més de la seva biografia pública. I no pas com un mèrit precisament.
Un antic agent d’intel·ligència del MI6 (sí els serveis secrets britànics) opina sobre l’Operació que ahir va permetre al President Puigdemont @KRLS marxar de Barcelona evitant així l’assetjament policial.
Encara no han respòs a totes les cartes que els he enviat aquests any demanant la protecció que per llei correspon al President @KRLS. A ells només els preocupava ‘capturar-lo’ i ‘lliurar-lo’ als botxins de Madrid.
Doncs mira, no ho han aconseguit. Ni amb un @govern d’ERC.
El Parlament de Catalunya ha convocat a tots els diputats al debat d’investidura del pròxim president de la Generalitat. Jo hi he de ser i hi vull ser. Per això he emprès el viatge de retorn des de l’exili.
Aquests dies, en previsió de la decisió que ERC va prendre ahir, he estat preparant una carta per fer pública després de conèixer els resultats de la consulta a la militància. Espero que en dispenseu la llargada i que tingueu interès i paciència per llegir-la sense pressa.
Que tinguis un bon retorn a la teva terra, que és la nostra. Amb tu @valtonyc, tots tornem una mica.
Gràcies per resistir un exili injust i acompanyar-nos sense defallir mai.
Ha estat un honor compartir aquest viatge.
Ni ho deixem córrer ni acceptarem que ningú giri full en nom nostre. Avui les coses han començat a canviar, no prou ni de bon tros, però sí en la bona direcció. I cal que entre nosaltres explorem aquest camí i de manera més efectiva, no per la pressa, sinó perquè no tenim tot el temps del món i ja n'hem perdut massa.
La fórmula existeix i només ens hem de decidir a aplicar-la. Hem de fer el possible, per una confluència de voluntats, que l'#1oct esdevingui el nervi que determini l'acció política que construeix la nació, que salva la llengua i que ens encamina al reconeixement internacional i a la llibertat que ningú té dret a negar-nos.
Amb el conseller @toni_comin acabem de participar en la celebració del #DiaEuropeudelesLlengües que ha organitzat la Casa de la Història Europea de Brussel·les, on hem lliurat uns magnífics exemplars dels diccionaris de català i aranès, que des d'avui es podran veure exposats.
Gràcies @boye_g. A una setmana d’una vista molt important, la mà fosca de l’Estat fa esclatar un ramat de notificacions de judicis. I en especial, un per desestabilitzar-lo. No ho aconseguiran perquè no el coneixen, i no ens coneixen. I això que ja fa 5 anys que ho proven.
"Mais, quand d'un passé ancien rien ne subsiste (...) l'odeur et la saveur restent encore longtemps, comme des âmes, à se rappeler, à attendre, à espérer, sur la ruine de tout le reste, à porter sans fléchir, sur leur gouttelette presque impalpable, l'édifice immense du souvenir"
Reunió molt interessant al @Europarl_CAT amb l’ambaixador de l’Índia a la Unió Europea, Santosh Jha @santjha, per parlar de les relacions comercials mútues. Els intercanvis han anat augmentant però hi ha un gran potencial a explorar, per exemple en energia verda i digitalització.