Aquesta notícia la veureu a pocs mitjans, des del País Valencià... La Unió Llauradora destapa que el 83% de les mostres analitzades en aquests supermercats estan contaminades amb fitosanitaris il·legals. I a Catalunya? https://t.co/3UtaLAL8F9 via @LaRepublicaCat@UnioLlauradora
Felicitats per la feinada. [VÍDEO][ESCÀNDOL] La Unió Llauradora destapa que el 83% de les mostres analitzades en aquests supermercats estan contaminades amb fitosanitaris il·legals a Europa https://t.co/sVgZvU6azM via @LaRepublicaCat@UnioLlauradora
La piconadora espanyola implacable contra tot allà que fa olor a català!!
"Junts planta el Congrés i denuncia una «espanyolització» de la figura de Pau Casals https://t.co/TImWw35Vaz via @LaRepublicaCat
Iniciativa Popular: fes RT si estàs d'acord en reanomenar la "Plaça d'Espanya" de Barcelona com la Plaça de les "Constitucions de Catalunya", les grans oblidades de la societat catalana.
Hola nois, soc el Guillem, he agafat el handle del Menjòmetre mentre els amos no miren (soc una ASI recordeu). Això d’obeïr als humans està sobrevalorat.
Només una cosa: si avui arribem a 20.000 followers us passo un vídeo de la Sílvia Orriols que us pixareu de riure.
Que corri, només ens en falten 100!
Un altre productor ramader que tanca.
La formatgeria de Cal Majuba tanca, farta segons denuncia en un comunicat de les contínues inspeccions i sancions de la Generalitat, tot i no haver tingut mai cap problema.
I ens preguntarem per què desapareixen els pagesos.
Burocrates FDGP
CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ
Nació (segons diccionaris catalans com el GDLC, TERMCAT i la GEC): comunitat d’individus amb vincles culturals, històrics i sovint lingüístics que els donen una identitat diferenciada i una voluntat d’organització i projecció autònoma, fins i tot de dotar-se d’institucions polítiques pròpies. Pot existir sense estat propi.
ELS CATALANS SOM UNA ETNIA
Ètnia: grup humà que comparteix lligams identitaris de base ancestral, cultural, lingüística o històrica. Es defineix per afinitats lingüístiques, culturals, històriques i consciència col·lectiva, no necessàriament per “raça” biològica ni per tenir estat. La llengua sol ser un criteri central.
Una nació no és un cens de residents. Una ètnia no és un padró municipal. Catalunya és una nació perquè té llengua, història, dret, institucions i consciència pròpies. Els catalans som una ètnia perquè som un poble amb continuïtat cultural, lingüística i històrica, no un simple agregat de gent que avui dorm entre el Sénia i el Pertús.Viure a Catalunya et fa resident. Pagar impostos et fa contribuent. Tenir DNI català o empadronament et fa ciutadà administratiu. Res d’això, per si sol, et converteix en català en sentit nacional i ètnic.
Si “català” volgués dir “tothom qui hi viu”, la paraula deixaria de designar un poble i passaria a designar només un territori. Això no és inclusió: és dissolució.
Catalunya no es defineix per acollir. Es defineix per haver estat, durant segles, un poble concret en un corredor geogràfic concret: l’istme entre Europa i la península, terra de pas, de fronteres, de comerç i de guerres. El pas no anulla el poble que hi viu. El trànsit no esborra la nació que hi ha arrelat.
“Tothom qui viu a Catalunya és català.?”
Fals si parlem de nació i d’ètnia. És cert només en el sentit jurídic més primari: resident o ciutadà. El japonès que viu a Barcelona no és català pel fet de residir-hi, igual que el català que viu a Zuric no deixa de ser català. Confondre residència amb pertinença ètnica i nacional és un truc polític: converteix el poble receptor en contenidor buit i el nouvingut en propietari automàtic de la identitat aliena. La catalanitat històrica s’ha basat en llengua, origen, costums i adhesió real, no en el simple fet d’estar-hi.
“Catalunya és terra d’acollida?.”
Això és un eslògan, no una definició històrica. Tots els països han rebut gent. Això no els converteix en “terres d’acollida” com a essència. Catalunya ha estat terra de pas perquè és l’entrada natural de la península: Pirineu, costa, camins, ports. Terra de pas vol dir corredor, no hotel obert sense titular.
Presentar l’acollida com a identitat nacional serveix per negar que hi ha un subjecte preexistent: el poble català. Una nació pot acollir. Una nació no existeix per acollir.
Català no és qui trepitja el terra. Català és qui pertany al poble que ha fet d’aquest terra la seva nació.
L’argument de l’istme.
Geogràficament Catalunya no és un atzucac acollidor: és el coll d’ampolla de la península. Els pobles de pas tenen memòria de frontera, no vocació de diluir-se. Convertir l’istme en dogma d’acollida indefinida és convertir la geografia en arma contra el natiu.
El joc de paraules colonial.
El relat “sou només un territori administratiu + qui hi arriba és igual de català” té una funció: negar el dret del grup històric a dir qui és el seu subjecte polític.
Primer et treuen la nació (“sou una comunitat autònoma”). Després et treuen l’ètnia (“català és qui viu aquí”).
Al final només queda el contenidor. Això no és universalisme. És despossessió simbòlica.
A Convivència Cívica Catalana están molt nerviosos. El nivell de manipulació històrica de l'espanyolisme ranci assoleix cotes de deliri absolut amb aquest tuit. Desmuntaré aquesta mentida i aquest revisionisme barroer ciutat per ciutat. 👇
Afirmar que la major part de Catalunya va donar suport als Borbons el 1714 i incloure en aquesta llista ciutats que van ser el bressol i el bastió de la resistència catalana contra el Borbó no és ignorància, és cinisme colonial dissenyat per esborrar la nostra èpica nacional i blanquejar el dret de conquesta.
Dir que Vic va lluitar per Felip V és, directament, un insult a la intel·ligència. Vic i la comarca d'Osona van ser l'epicentre històric de l'aixecament contra l'absolutisme borbònic. D'allà van sortir els Vigatans, els mateixos que l'any 1705 van signar el Tractat de Gènova amb els anglesos per garantir la defensa militar de les nostres Constitucions i llibertats. La plana de Vic va ser un territori ferotgement antiborbònic que va aportar tropes i líders a la causa i que va pagar molt cara la seva lleialtat a la sobirania de la nació.
Incloure Berga, Olot, Ripoll i Solsona en el bàndol botifler és amagar deliberadament la sagnant repressió que van patir precisament per negar-se a sotmetre's. Quan la Junta de Braços vota la resistència a ultrança el 1713, l'interior del país es converteix en un camp de batalla contra l'ocupant. Antoni Desvalls, el marquès del Poal, va organitzar l'Exèrcit de l'Interior reclutant milers de voluntaris, miquelets i sometents en aquestes mateixes comarques.
Ripoll, justament per ser un dels grans centres de producció d'armament fonamental per a l'exèrcit català, va ser brutalment atacada i incendiada per les tropes del comte de Fiennes a principis de 1713 amb l'objectiu de destruir la nostra capacitat bèl·lica.
Solsona, Berga i Olot van patir el saqueig, el terrorisme d'estat borbònic i les flames. Si aquestes poblacions van quedar sota control de Felip V no va ser per adhesió voluntària, sinó esclafades sota la crema sistemàtica de viles, l'execució sumària de resistents i l'ocupació d'un exèrcit imperial d'ocupació brutal. Confondre l'ocupació militar a sang i foc amb "suport popular" és la misèria moral típica de qui justifica la dominació.
L'única excepció real d'aquesta llista és Cervera, històricament reconeguda pel seu paper botifler. I precisament per això, per ser una minoria servil enmig d'un país que es dessagnava lluitant per defensar el seu Estat,
Felip V la va recompensar amb el monopoli universitari absolut, clausurant les universitats de Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona i Vic com a càstig exemplaritzant.
Cervera és la lamentable excepció que només fa que confirmar la regla de la resistència generalitzada de tota la nació.
La guerra que culmina el 1714 no va ser una guerra civil catalana, sinó la defensa d'un Estat de dret independent de facto contra l'absolutisme assimilador. Que hi hagués una pèssima minoria col·laboracionista no altera el fet fonamental: les institucions del país van votar resistir, i el poble va abocar la seva sang al camp de batalla, des de la fortalesa de Castellciutat, passant pels boscos de la Catalunya central, fins a les muralles de Barcelona i Cardona.
Aquest intent groller d'esborrar el patriotisme heroic de la Catalunya interior respon a la necessitat malaltissa de l'Estat i nacionalisme espanyol: negar l'existència d'un subjecte polític català, reduir la nostra història a una simple disputa interna espanyola i justificar la imposició de la Nova Planta. És imperatiu tenir mentalitat d'Estat per no deixar-los passar ni mitja mentida. No ens robaran la memòria de la nostra resistència.
Aquests dies AC ha guanyat, mínim, 1 vot: els crits de “jueva” a S Orriols i l’estrebada d’aquest matí que m’ha fet un moro fdep (redundància) que em volia robar la cadena que porto al coll amb el magen David m’han decidit. Potser no canviaran res, tanmateix això toca els collons
Algú sap explicar-me per què els mitjans públics catalans parlen a totes hores de Ceuta, un problema de l'estat veí que passa a 1.000km d'aquí?
Mai ens traurem de sobre el marc mental espanyol?
Si es vol parlar de racisme, colonialisme o invasions, en tenim molt més a prop.
Sr. @vpartal: aquí teniu el vídeo sencer de la meva intervenció a Ripoll.
Podeu veure que el que heu publicat al vostre diari (sense contrastar la informació amb mi) és un munt de mentides i insidies, pròpies de vostè.
Bona nit.
https://t.co/hBd4sbugyO
El setge de Barcelona de 1714 és un dels més llargs i cruels patits mai per una ciutat europea
Tot i això, no sembla que l'Ajuntament ho vulgui rememorar gaire
Bon article d'Eduard Voltas a @proximaestacio_, amb infografia d'un servidor (tot en obert) 👇
https://t.co/zYOIucOdCU
Temps eren temps que l’extrema dreta debia ser tan guai que posava els seus vots per fer alcaldessa Ada Colau i la dreta extrema els posava per fer alcalde Collboni. Per no parlar que Illa es manifestava amb elles i demanava el 155.
Però que n’és de dolenta l’extrema dreta!