Joan Carles Redondo

[Joan Carles Redondo @JoanRedondo]

@YofuiaEGB El Patillas

[Joan Carles Redondo @JoanRedondo]

@vaqu333 Llévalo al PP

[Vive con Propósito. @PropositoyVida]

El tamaño real de los animales ~ Un hilo impactante🧵

1. Por si acaso la gente se está confundiendo, aquí hay un husky al lado de un lobo

[Carlos Hernández @demiguelch]

Dos policias parecen proteger un puesto que vende simbología fascista en el rastro. Me acerco a ellos para preguntarles por qué están ahí y por qué no hacen cumplir la ley. Lo que ocurrió lo he plasmado en una tragicomedia en 3 actos para @eldiarioes
https://t.co/nmW7l69Zv2

[Josep Rosell i Fossas @FossasJosep]

Aquesta piulada l’ha vist un milió de persones. Si considereu que ha de continuar circulant feu RT.

[Joan Carles Redondo @JoanRedondo]

@Nils724 @lluis_llach Més de 21.000 palestins morts....

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

El recompte definitiu dels vots ha comportat un canvi puntual a l’assignació d’escons al Parlament espanyol però rellevant en l’equació per a qualsevol investidura. L’actual president del Govern i candidat socialista a la reelecció només podrà ser escollit si obté el vot afirmatiu d’una coalició molt àmplia, inclosos els 7 vots de Junts per Catalunya.

Si fa sis dies el resultat provisional ja ens va situar en el centre de la conversa i de les especulacions, amb els resultats definitius a les mans la posició encara ha quedat més contrastada: o @JuntsXCat vota que sí, o el PSOE acaba facilitant la investidura de Feijóo (o la del candidat que els Populars proposin), o anem a la repetició de les eleccions.

No ha passat prou temps per saber què acabaran fent els dos grans partits espanyols —el que ha perdut guanyant, i el que ha guanyat perdent—. En circumstàncies similars, van preferir repetir les eleccions. 𝐏𝐞𝐫 𝐭𝐚𝐧𝐭, 𝐜𝐚𝐥 𝐦𝐚𝐧𝐭𝐞𝐧𝐢𝐫 𝐥𝐚 𝐝𝐢𝐬𝐜𝐫𝐞𝐜𝐢𝐨́ 𝐢 𝐞𝐱𝐭𝐫𝐞𝐦𝐚𝐫 𝐥𝐚 𝐩𝐫𝐮𝐝𝐞̀𝐧𝐜𝐢𝐚.

Tanmateix, sí que em permeto donar un consell, que crec que ajudarà a entendre les coses millor i evitarà —potser demano massa— que circulin barrabassades: 𝐪𝐮𝐢 𝐜𝐫𝐞𝐠𝐮𝐢 𝐪𝐮𝐞 𝐞𝐱𝐞𝐫𝐜𝐢𝐧𝐭 𝐩𝐫𝐞𝐬𝐬𝐢𝐨́ 𝐨 𝐩𝐫𝐚𝐜𝐭𝐢𝐜𝐚𝐧𝐭 𝐝𝐢𝐫𝐞𝐜𝐭𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭 𝐞𝐥 𝐱𝐚𝐧𝐭𝐚𝐭𝐠𝐞 𝐩𝐨𝐥𝐢́𝐭𝐢𝐜 𝐨𝐛𝐭𝐢𝐧𝐝𝐫𝐚̀ 𝐚𝐥𝐠𝐮𝐧 𝐛𝐞𝐧𝐞𝐟𝐢𝐜𝐢 𝐭𝐚̀𝐜𝐭𝐢𝐜, 𝐞𝐬 𝐩𝐨𝐭 𝐞𝐬𝐭𝐚𝐥𝐯𝐢𝐚𝐫 𝐥’𝐞𝐬𝐟𝐨𝐫𝐜̧. Almenys en el meu cas.

Gairebé mai no parlo de com visc, a escala personal, l’experiència de l’exili. He procurat queixar-me’n el mínim possible i de no caure en l’explotació, per a mi deshonesta, del victimisme fàcil. Normalment, quan en parlo és perquè m’han fet alguna pregunta, però procuro no entrar massa en detalls. Si ara hi faré una referència és perquè ajudarà a entendre la posició política, i perquè el moment és prou important com perquè ningú no es cridi a engany.

En aquests cinc anys i nou mesos que porto a l’exili he rebut amenaces cada setmana, he estat objecte de campanyes de difamació vergonyoses, d’articles vomitius sobre mi i la meva família, de dossiers policials degudament filtrats involucrant-me en trames delirants; m’han detingut dues vegades i m’han col·locat aparells de seguiment al cotxe; han infectat amb Pegasus tot el meu entorn, inclòs el mòbil de la meva dona; m’han presentat com a populista, eurofòbic i xenòfob; darrerament es porta el terme "ressentit i irrellevant". M’han comparat, en articles en diaris seriosos, amb aquell miserable pilot de Germanwings que va estavellar deliberadament l’avió als Alps. Han fabulat sobre la meva salut mental sense tenir gens de respecte per la persona ni tampoc per les persones que sí realment pateixen malalties. Visc sense la protecció que la llei teòricament em garanteix; s’inventen que hi ha ONGs que reben subvencions públiques que desvien diners cap a mi; s’inventen que el grup parlamentari de Junts va desviar a “Waterloo” (concepte) diners destinats a la Covid… 𝐢 𝐦𝐚𝐢 𝐮𝐧 𝐬𝐨𝐥 𝐣𝐮𝐭𝐠𝐞 (𝐞𝐬𝐩𝐚𝐧𝐲𝐨𝐥) 𝐞𝐥𝐬 𝐡𝐚 𝐩𝐚𝐫𝐚𝐭 𝐞𝐥𝐬 𝐩𝐞𝐮𝐬. 𝐓𝐚𝐦𝐩𝐨𝐜 𝐥𝐢 𝐡𝐚 𝐢𝐦𝐩𝐨𝐫𝐭𝐚𝐭 𝐚 𝐜𝐚𝐩 “𝐝𝐞𝐦𝐨̀𝐜𝐫𝐚𝐭𝐚” 𝐞𝐬𝐩𝐚𝐧𝐲𝐨𝐥 𝐬𝐚𝐛𝐞𝐫 𝐬𝐢 𝐭𝐨𝐭 𝐚𝐢𝐱𝐨̀ 𝐞𝐫𝐚 𝐯𝐞𝐫𝐢𝐭𝐚𝐭, 𝐨 𝐬𝐢 𝐭𝐨𝐭𝐚 𝐚𝐪𝐮𝐞𝐬𝐭𝐚 𝐦𝐚𝐧𝐢𝐩𝐮𝐥𝐚𝐜𝐢𝐨́ 𝐝𝐞 𝐥𝐚 𝐫𝐞𝐚𝐥𝐢𝐭𝐚𝐭 𝐞𝐫𝐚 𝐮𝐧𝐚 𝐟𝐨𝐫𝐦𝐚 𝐝𝐞 𝐟𝐞𝐢𝐱𝐢𝐬𝐦𝐞 𝐝𝐞 𝐪𝐮𝐚𝐥 𝐜𝐚𝐥𝐢𝐚 𝐩𝐫𝐞𝐨𝐜𝐮𝐩𝐚𝐫-𝐬𝐞. Perquè si es tracta d’aturar el feixisme, s’ha de fer sempre, no a la carta.

Això és només una mostra d’un inventari molt més llarg. 𝐉𝐚 𝐬𝐞́ 𝐪𝐮𝐢𝐧 𝐞́𝐬 𝐥’𝐨𝐛𝐣𝐞𝐜𝐭𝐢𝐮 𝐝𝐞 𝐭𝐨𝐭𝐚 𝐚𝐪𝐮𝐞𝐬𝐭𝐚 𝐞𝐧𝐠𝐢𝐧𝐲𝐞𝐫𝐢𝐚 𝐧𝐚𝐫𝐫𝐚𝐭𝐢𝐯𝐚: 𝐪𝐮𝐞 𝐡𝐨 𝐝𝐞𝐢𝐱𝐢 𝐜𝐨́𝐫𝐫𝐞𝐫. I, si pot ser, que em presenti davant del jutge espanyol i accepti tant la seva autoritat com la seva decisió. Estic convençut que si hagués renunciat a mantenir la posició i a fer política, m’hauria estalviat moltes d’aquestes coses tan desagradables.

𝐇𝐨 𝐞𝐱𝐩𝐥𝐢𝐜𝐨 𝐛𝐚̀𝐬𝐢𝐜𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭 𝐩𝐞𝐫𝐪𝐮𝐞̀ 𝐡𝐢 𝐡𝐚𝐠𝐢 𝐪𝐮𝐢 𝐞𝐬 𝐩𝐮𝐠𝐮𝐢 𝐟𝐞𝐫 𝐮𝐧𝐚 𝐥𝐥𝐞𝐮𝐠𝐞𝐫𝐚 𝐢𝐝𝐞𝐚 𝐝𝐞 𝐪𝐮𝐢𝐧 𝐞𝐟𝐞𝐜𝐭𝐞 𝐞𝐦 𝐩𝐨𝐭 𝐜𝐚𝐮𝐬𝐚𝐫 𝐞𝐥 𝐟𝐞𝐭 𝐪𝐮𝐞 𝐝𝐢𝐠𝐮𝐢𝐧 𝐪𝐮𝐞 𝐬𝐢 𝐉𝐮𝐧𝐭𝐬 𝐧𝐨 𝐯𝐨𝐭𝐚 𝐏𝐞𝐝𝐫𝐨 𝐒𝐚́𝐧𝐜𝐡𝐞𝐳 𝐞𝐦 𝐜𝐚𝐮𝐫𝐚̀ 𝐞𝐥 𝐦𝐨́𝐧 𝐚 𝐬𝐨𝐛𝐫𝐞 𝐢 𝐯𝐚𝐠𝐚𝐫𝐞́ 𝐜𝐨𝐦 𝐮𝐧𝐚 𝐚̀𝐧𝐢𝐦𝐚 𝐞𝐧 𝐩𝐞𝐧𝐚. Però també és completament irrellevant si es tracta de fer política (la de debò, no la de les aparences dels milhomes que es passegen per les moquetes de Madrid com si fossin Cambó) i de negociar els termes en què s’ha d’acordar la resolució d’un conflicte com el que existeix entre Catalunya i Espanya.

Tenir la clau és circumstancial. Un dia la tens i l’endemà no, i no ho podem perdre mai de vista. Això no ens pot fer caure ni en les presses davant la por de perdre-la, ni en la sobreactuació davant d’un poder que és inevitablement efímer. El dit i la Lluna. Això és el dit; la Lluna és una altra cosa. La Lluna és un conflicte polític molt seriós i profund, i és aquí on cal posar el focus. No en les persones, sinó en el país. I fins que no recuperin el paràgraf perdut en aquest conflicte (allò de les “diversas vicisitudes” de què parlava fa un parell de dies), no entendran res i no estaran en condicions de tenir una conversa profitosa. Tot el que podran aspirar és a apedaçar legislatures, i avançar d’esma pel camí de l’aigua. Com la vaca cega.

[Lluís Llach @lluis_llach]

Vinga!

[Joan Carles Redondo @JoanRedondo]

@meteofrugell @meteocat @MeteoMauri @alexmegapc Felicitats és bestial!!!

[Josep M. Mainat @MainatJM]

Impactantes imatges que acabem de rebre!...

[Clara Ponsatí @ClaraPonsati]

Porto la Generalitat als tribunals per reclamar informació sobre els atestats dels @mossos que persegueixen manifestants independentistes.
Aquí en teniu un resum. Per llegir la nota de premsa sencera, cliqueu aquest enllaç:
https://t.co/4DjmSoJo8G

[Joan Carles Redondo @JoanRedondo]

@elnacionalcat Catalanofòbia???

[Joan Carles Redondo @JoanRedondo]

@antoniobanos_ Narcís de llibre.

[Joan Carles Redondo @JoanRedondo]

@lluis_llach Son patètics.

[Alicia Aradilla @AliciaAradilla]

El diario de viaje en acuarela de mi semana recorriendo Egipto 🐪 Espero que os guste y se agradece el RT ❤️🙏 #Egipto #watercolor

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

La carretera del Garraf es una carretera peligrosa, muy peligrosa.

Es una carretera excavada en la roca, sobre el mar.

Sin quitamiedos.

Un mal giro, y el coche se vá al mar.

Ella conducía demasiado rápido.

Sus nudillos estaban blancos, de tan fuerte como sujetaba el volante.

Las lágrimas le nublaban la vista.

Conducía demasiado rápido.

Estaba oscuro.

Ella había bebido.

Bebido para olvidar.

Olvidar las palizas de su marido.
Un marido que, como cantaba Kiko Veneno, le “había salido malo”.

Bebía y la pegaba.

Gritaba y la pegaba.

La insultaba y la pegaba.

Ella recordaba aquellos momentos, asustada, esperando que su marido volviera a casa.

Los temblores cuando oía la llave girar en la puerta.

Esos pasos, siniestros, anticipo de la paliza.
Apretó el acelerador y apuró demasiado en la curva.

Conducía demasiado rápido.

Había bebido.

Tanto desprecio, tanta humillación.

Tantas excusas para no decirle al médico que las heridas se las había hecho él.

No podía más.

Quería acabar con aquello.

Tanto miedo.

Tanto dolor.
El coche derrapó...

Era de noche.

Muy poca luz. Casi de noche.
Frenó el coche en seco. En el único arcén.

Miró al mar.

A sus piés, 50 metros de caída libre.

Allí abajo? Rocas y la espuma de las olas al romper contra ellas.
Respiró hondo.

El sabor amargo del alcohol.

Se secó las lágrimas.

Miró al mar una última vez.
Ese mar, tan bello y poderoso.

Ese mar, lecho y sepultura.

Relajó el cuerpo, respiró hondo...
Vació su mente de pensamientos...

Todo el dolor fuera...
Acabemos con esto...

Se dió la vuelta.

Abrió el maletero del coche y con esfuerzo sacó el cadáver de su marido.

“A nadar hijodeputa”

Y lo tiró al mar.

--- Fín ---

Si te ha gustado, Like & RT 🙏

[bombersenguerra @bombersenguerra]

S'està preparant un homenatge oficial als bombers de Barcelona deportats als camps nazis.
Busquem els familiars de:
- JOSEP ALCOBERRO SOLE
- EDUARD ANTONIO AÑOVER
- MIQUEL BOSQUET FOLQUÉ
- JESUS DEL PUEBLO MORENO
- FRANCESC TRUCO BARCELO
Ens ajudeu amb un RT? 💫

[Barrufet del temps @MeteoBarrufet]

Ara fa un any us vaig posar un vídeo molt semblant, però ja us dic que no és el mateix. Aquí veureu com una parella de mallerengues blaves examina la nova casa, fa el niu, pon els ous i cuida les cries. No us perdeu detall 🐣. 📹 Nest Box.

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

Aquesta és la meva heroïna. No la parlamentària d'ERC amb vel.

[Fonsi Loaiza @FonsiLoaiza]

Así mató Juan Carlos I a su hermano Alfonso de Borbón. Tremendo. (Vía: @FelixGasteiz)