M'he adormit mal i tard, com tants altres llevantins, després del disgust d'ahir. Mos fills hui han anat a escola en la cua entre les cames, com tants altres xiquets granotes.
Per tots els motius pels quals la victòria era tan necessària –com expliquí en la prèvia de @levante_emv–, la derrota ha sigut terrible.
I el dolor enterbolix la mirada.
Per a explicar-la, més que falta d'actitud dels jugadors (eixe argument tan recorregut), hi hagué poca fortuna, mala gestió del partit per part de Castro i certa parcialitat arbitral.
Més enllà d'açò, lo cert és que el VCF s'emportà un partit de 4 punts i nosaltres el perdérem. Lo cert és que queden 15 partits i 45 punts en joc. Lo cert és que cal mirar avant amb valentia i deixar de llepar-se les ferides.
Abans del partit de Sevilla sabíem que, fins al Camp Nou, teníem un calendari terrible. L'objectiu per a no perdre el tren de la salvació era traure 9/10 punts contra SEV, ESP, ELX i VCF (ho expliquí en la columna adjunta). La realitat és que, pendents de rebre a Vila-real i viatjar al Camp Nou, n'hem tret 8.
Tirar la tovalla? Si guanyem al Vila-real tindrem la salvació a 4 punts. I si no, després del Camp Nou (i a vore què passa) comença la nostra Lliga.
Tirar la tovalla?
De veres?
Dimecres em deixaré la gola una altra volta, per a espentar a este equip. Millors o pitjors, estos són els nostres futbolistes, els qui ens han de deixar en Primera.
I com jo, molts altres llevantins. Segur.
Força, Matxo, Vixca!
https://t.co/JCXB4X5eCg