Estelades vetades. 500 cantaires retinguts i expulsats. Els del “A por ellos” a primera fila. Pancartes d’El Valle de los Caídos. Insults d’assassí al president Companys. Estanqueres i banderes amb l’àguila onejant sense cap problema a Montserrat.
El cardenal Omella castellanitzant el nom de Gaudí, el català reduït a la mínima expressió i tota la maquinària de l’Estat exhibint múscul a casa nostra.
Tot això davant l’obra d’Antoni Gaudí, aixecada gràcies a l’esforç de generacions de catalans, i d’un home que va patir la repressió d’una dictadura que perseguia la llengua i la identitat catalanes.
Volien el pa sencer. Han acabat recollint les engrunes de sota la taula, donant les gràcies i aplaudint emocionats.
I encara ens ho vendran com un èxit.
Quina presa de pèl. Quin nivell de renúncia. Quin espectacle de submissió.
Quin “eixamplament de la base”, tu.
Si Gaudí aixequés el cap…
APROPIACIÓ CULTURAL ESPANYOLA
(Me la paso pel folre)
La Sagrada Família és catalana. No és una postal espanyola amb una mica de color local. No és un decorat disponible per al protocol de l’Estat. És una obra catalana, nascuda d’una ciutat catalana, d’una cultura catalana i d’una manera catalana d’entendre la bellesa, la fe, l’ofici i la continuïtat.
Espanya ho sap perfectament. Per això la vol. No la vol perquè l’entengui. La vol perquè brilla. Perquè té món. Perquè impressiona. Perquè dona prestigi. I tot allò català que impressiona, Espanya corre a posar-s’ho a la vitrina com si fos seu.
Aquesta és la seva apropiació. No venen a mirar la Sagrada Família. Venen a espanyolitzar-la amb protocol, relat, llengua i poder. Venen a convertir una obra catalana en escenografia d’Estat. Venen a dir al món que això també és Espanya, com si Catalunya fos només el lloc on Espanya guarda les seves coses boniques.
I quan el català demana centralitat a casa seva, aleshores apareix la bèstia. Regional. Imposició. Politització. Sempre la mateixa cantarella. La pedra catalana els encanta. La llengua catalana els molesta. Gaudí els encanta. La catalanitat de Gaudí els sobra. Barcelona els encanta. Catalanisme com a subjecte nacional els fa nosa.
Volen la Sagrada Família sense el poble català al centre. Volen el temple sense la nació. Volen la bellesa sense l’arrel. Volen el fruit i menyspreen l’arbre. I encara tenen la barra d’acusar-nos a nosaltres de fer política quan afirmem que una obra catalana és dels catalans. Nostra.
No hem de demanar perdó per dir-ho. Ni hem d’abaixar el to. Ni hem de fer veure que això va de sensibilitats lingüístiques o de detalls protocol·laris. Va de poder. Va de qui posa el marc. Va de qui té dret a dir què és la Sagrada Família davant del món.
La Sagrada Família no és Espanya a Barcelona. És Catalunya dreta, feta pedra, llum i memòria. Si això els incomoda, que s’hi vagin acostumant. No ens han de cedir la nostra centralitat. L’hem d’exercir.
No perdem de vista que el poc català que s ha fet servir en la visita papal ha estat per les protestes dels perfids radicals catalans, perquè la idea inicial era dir Bon dia i fer-ho tot en ñordo
Creients i no creients acabem de viure una animalada d’espectacle i un esdeveniment del tot únic i históric. Barcelona ja té beneïda l’esglèsia més alta del món. Gràcies, Antoni Gaudí.
(Bestial la realització televisiva)
♥️…
Ara faran veure que això és cosa d'espanyols i iniciaran el típic relat de l'apropiació cultural. Però saben que només el poden imposar per la força de les porres. Nosaltres som el mirall del seu complexe i per això ens odien.
Ahir vespre amb en Balti Picornell i un dels advocats d'Acció Cassandra, Josep Rosell.
Avui tenim una cita davant els jutjats de Via Alemanya núm 5 de Palma a les 09:45 h en solidaritat amb en Balti davant la demanda del fatxa foraster de VOX, Jorge Campos, gran enemic de la llibertat d'expressió que el 2012 ja va denunciar en Valtònyc i que ha denunciat centenars de patriotes mallorquins de totes les ideologies davant la justícia colonial espanyola.
He escoltat per ràdio, aquest matí, com un periodista li preguntava a l’Illa sobre el fet que la policia evites ahir que els cantaires despleguessin estelades a la Sagrada Família per cantar els segadors. El president no li ha contestat.
Segons diuen avui alguns mitjans, els agents els van encerclar i, fins i tot, intimidar. Amb empentes, se'ls va fer abandonar la basílica per la part posterior, pel carrer Mallorca. "Quina vergonya!", se'ls va sentir cridar. Fora, alguns han cantat finalment "Els segadors" i també "El cant de la senyera", entre crits d'"independència".
https://t.co/58ENiRVngy
Després de veure a TV3 la transmissió de l’acte de la Sagrada Família, em reafirmo en el meu convenciment de que la direcció de la CCMA no és digne dels professionals que dirigeix. La meva enhorabona als qui heu fet possible aquests espectacle #SagradaFamilia3cat
Subscribim fil per randa aquesta opinió.
El que han fet avui és d’una excel·lència difícil d’igualar.
Felicitats a tots els professionals que heu fet això possible.
Quan es fan les coses bé, s’ha de reconèixer. Bravo.
Los medios de comunicación madrileño españoles ocultaron y ocultan en la visita del papa el conflicto en torno a la lengua. Y la expulsión de más de 500 cantores catalanes de la basílica.
Gaudí hagués liquidat fàcilment els responsables i treballadors de la Sagrada Família que ahir van enviar la policia nacional a envoltar l'Orfeó Català.
El mateix Orfeó que va cantar quan es va posar la primera pedra de la Sagrada Família.
Acabarem sabent QUI va donar l'ordre.
Llàstima dels putos reis, del puto Omella, del puto Illa, del puto Collboni, del puto Sánchez, dels putos ministres, de les putes estanqueres i de totes les putes paraules en castellà.
Visca Gaudí, Visca Catalunya i Puta Espanya.
Gaudí donà poques entrevistes, però en una, el 1917, va parlar sobre religió i Catalunya.
Entre d’altres, digué:
“ERA HORA DE DEMOSTRAR QUE CATALUNYA ÉS APTA PER GOVERNAR-SE”
“ELS CASTELLANS SON RESPECTE ELS CATALANS EL QUE ELS CÍCLOPS EREN DELS GRECS”
Val la pena llegir-la.
En la foto, el cardenal que no vol parlar català, els reis que van amenaçar els catalans, el Papa que adoctrina els catalans amb merdes sobre unitats... i una nena
Un barceloní de 1526 sabia que no era castellà, que Castella no era casa seva i que les seves lleis no eren les de Barcelona.
Confondre monarquia composta amb nació espanyola és fer història amb la samarreta posada.
Ridícul, sí. Però sobretot fals.