Encara no me n’he refet. Reconec que aquesta no l’havia vist a venir. Primer, perquè s’ha de ser un “fugat” molt estrany si et citen formalment a comparèixer de testimoni en un judici i t’hi presentes. I després, perquè l’últim que esperes és haver de fer de traductor entre la fiscalia belga i el tribunal espanyol…
És molt curios que l’últim atemptat terrorista que va patir l’estat espanyol el #17A, no s’hagi fet una comissió d’investigació al congrés de diputats, i en canvi el govern espanyol vulgui vincular INDEPENDENTISME i TERRORISME a Europa!! I això ho fa l’esquerra espanyola!!
De la pluja de milions a la pluja àcida
L’estat espanyol ha anunciat moltes vegades una “pluja de milions” que mai no hem rebut. La veritat és que mentre anava prometent inversions, l’Estat ja havia decidit descarregar una persistent pluja àcida sobre Catalunya, amb la intenció de dissoldre la nació començant per la llengua i continuant per la cohesió social.
Aquest és l’objectiu, no en tenen cap altre. Els importa un rave si els catalans tenim els serveis i les inversions que ens mereixem o si els nostres recursos se’n van per no tornar mai més. La prosperitat i el benestar dels catalans no figuren en les prioritats reals de cap partit espanyol. Ho han demostrar quan han governat: l’esquerra és exactament igual de dissolvent que la dreta, i per això s'ajuden mútuament, com hem tornat a veure a Barcelona.
En aquest context, si ells han decidit ser pluja àcida per a Catalunya, Catalunya no pot ser la pluja balsàmica de la política espanyola. Qui pretengui estabilitzar tot Govern espanyol estarà contribuint, com s’ha demostrat, a la dissolució de la nació; de manera més explícita o a l'estil de la granota bullida, però dissolució al capdavall. Les evidències acumulades durant dècades (i segles) confirmen que no existeix cap via constitucional espanyola que permeti la supervivència de Catalunya. Ni sota dictadures ni sota democràcies presidides per la monarquia hereva de la dictadura.
La prevaricació és un delicte. Les lleis estan per complir-les, deien. Excepte si les víctimes són catalans, ja se sap. L'odi contra una minoria nacional és un crim, i més greu quan el comet una autoritat.
Ara s’entenen moltes coses: els articles que et destrossen durant anys, les tertúlies on exclouen el que representes i et matxaquen sistemàticament, la deshumanització foteta... Calia fabricar relat i ajudar a canviar una realitat incòmoda per a certs sectors. I això mai no es fa per amor a l’art.
Tot enfaristolant-se, ens enganyen.
Fem demagògia? Som-hi. Després de vuit anys dels governs més esquerranosos possibles a Barcelona, la ultradreta entra per primer cop a l’Ajuntament de Barcelona. Després de tres anys i mig del govern espanyol més progressista de la història, la dreta i la ultradreta arrasen a tot Espanya.
Establir una relació causa-efecte és molt temptador. Però és molt poc seriós. Tanmateix, alguns politòlegs que avui trobarien, amb raó, que aquest és un plantejament demagògic són els qui van escampar l’acusació que el procés d’independència era el responsable del creixement de V0X.
El discurs del rei del 3 d’octubre té molta més influència en l’estímul del vot radical espanyol que el referèndum de l’1 d’octubre, així com tota la premsa i la classe política aplaudint la repressió. I el sistema judicial que els protegeix i deixa impunes tots els seus abusos. I la policia que utilitza els mètodes del feixisme per violar la nostra intimitat. Si fas feixisme, tens feixisme.
Alerta, doncs, amb el retorn del clàssic de cada temporada (“aturem la dreta!”). No ens hi deixem arrossegar, perquè la funció de l’independentisme no és salvar Espanya de la seva dreta. És salvar Catalunya d’aquesta Espanya on el franquisme perviu a totes les seves estructures, començant pel rei i acabant per la guàrdia civil. I en aquestes estructures, l’esquerra, fins i tot la més progressista que hi pugui haver, s’hi estintola còmodament. Votar esquerra espanyola amb la creença que així s’atura la dreta és d’una ingenuïtat colossal.
La sentència del Tribunal General de la Unió Europea sobre la nostra immunitat es farà pública el dimecres 5 de juliol a dos quarts de deu del matí. Seran, de fet, dues sentències consecutives: la primera, sobre la negativa del @Europarl_CAT a defensar-nos, i la segona sobre la nostra immunitat.
@toni_comin@ClaraPonsati@JuntsEU@boye_g
Conec en @xaviertrias des de fa molts d’anys. És pencaire, honest i lleial. És dels que s’arremanguen i donen la cara quan d’altres renuncien. Ara ho ha tornat a fer, perquè Barcelona necessita un revulsiu basat en la solvència i el lideratge de ser i sentir-se capital nacional.
Les clavegueres de l’Estat van contribuir a foragitar el projecte transformador que havia impulsat l’alcalde Trias, després de trenta anys de governs socialistes. El canvi provocat per aquella brutal campanya de descrèdit, de les més vergonyoses que s’han fet mai en democràcia, no va anar bé ni per Barcelona ni per Catalunya. Ho recordo bé, perquè ell i jo vam estrenar-nos a l’alcaldia el mateix dia i després de vèncer més de tres dècades senceres de domini del PSC.
Diumenge hi ha una oportunitat d’enviar tres missatges ben clars, i tots positius. El primer, a tots els barcelonins i barcelonines: hi ha alternativa, hi ha esperança i hi ha il·lusió. El segon, a tots els catalans: Barcelona assumeix el seu rol de capital del país i abandona la deriva sucursalitzant. I el tercer, al món en general, especialment a Europa: la capital de Catalunya és fidel a la nació, malgrat la dura repressió i tots els intents inconfessables per fer-la entrar en decadència.
La inquisició espanyola no mor mai. Per més dècades que s'inverteixin a ajudar "simpàtics" governs progressistes, això no canviarà mai el fet que les estructures que aguanten l'Estat estiguin totes corcades.
La meva solidaritat amb Toni Soler, Jair Domínguez i Judit Martín.
És una vergonya. Una més en la col·lecció de postals de la democràcia plena espanyola.
Una gran notícia, que torna a posar en evidència els riscos sistèmics d'Espanya... Va ser un escàndol democràtic majúscul, amb complicitats dels qui ara presumeixen de ser dialogants, que no pot quedar ni impune ni en l'oblit. Tenim el deure de memòria.
Els famosos “fact-checkers” espanyols no verificaran el que diu la vicepresidenta del seu Govern, i mira que és fàcil. No consideren rellevant que Espanya estigui governada per mentiders. Com va dir un els seus grans mentiders, la unitat d’Espanya està per damunt de la veritat.
Quan Espanya surt del seu cau pensa que el món funciona com ella. S’hauria d’adonar —o li hauria d’importar— que això només passa amb règims il·liberals, que persegueixen dissidents polítics pel sol fet d’existir. Tot això que ens porten fent, tots els diners que porten gastats, tots els recursos de l’Estat destinats a perseguir independentistes, tindrà un càstig sever, i no els l’estalviarem. La majoria de decisions internacionals sobre la repressió a l’independentisme no són gens favorables a Espanya. I encara en queden per venir. Les vulneracions de drets fonamentals i polítics que ha comès per venjar-se de l’èxit de l’1 d’octubre queden impunes mentre romanen dins les fronteres polítiques espanyoles; quan les ultrapassen, comencen els problemes i els demanen comptes.
"L’ONU condemna Espanya per haver impedit la reelecció del president Puigdemont"
https://t.co/hE2IG1TUlv
---
PD: És una notícia important, oi? Ara cerqueu la notícia als webs dels diaris "de referència" aquests que subvencionem discrecionalment amb els nostres diners.
#Espanya no reconeix #Kosovo perquè no vol reconèixer la legalitat d’una DUI. És l’únic país de l’espai #Schengen que no aplicarà l’exempció de visat: aviat tindrem una presidència del Consell que haurà de defensar una política sobre Kosovo que @sanchezcastejon no s’aplica.
#EuropeDay
👉🏼 Membres de @JuntsxEbre acompanyem a la cap de llista de @JuntsXMLN, Xènia Ripoll a l’acte de presentació de la seva candidatura. També hi ha intervingut la portaveu de @JuntsxCatParl, @mncsls
✅ La força del municipalisme, la força de JUNTS PEL CANVI!
#MunicipalsJunts
A Catalan supermarket worker has been fired for serving customers in Catalan. When they tell you that there are laws that officially allow you to speak Catalan, ask about what really happens. You will see that in Spain it is very common to have formally democratic laws and practices that are not democratic at all.
@pilarcarracelas@LaVanguardia El mateix que va fer Samaranch en la proclamació dels JJOO: va dir Barcelona, España. Quan resulta que amb anterioritat no s’havia dit mai el nom del país. Només la ciutat. Conclusió: la mateixa púrria!
Compartiu aquest vídeo, ensenyeu-lo a tots els qui us demanen de passar pàgina.
Al contrari, l'inventari de víctimes de la repressió continua creixent.
Tota la meva solidaritat i agraïment a en Joan, i a tots els bombers que són a la diana de l'Estat espanyol.
Així es va esborrant tot rastre de catalanitat en l’èxit popular del dia del llibre; el fet que durant dècades l’eclosió editorial es produís a Catalunya i que sense aquesta aportació, molt lligada a la cultura i tradicions catalanes, difícilment tindríem la dimensió que tenim avui, ocupa un lloc anecdòtic en l’explicació oficial del ministeri que dirigeix @miqueliceta. Per cert, el vídeo del responsable del ministeri ja ho diu tot: des del discurs fins a l’enquadrament, la bandera i les lleixes del despatx.