L'any 1994 era un altre món i jo vivia una altra vida. A l'atur, deprimit i amb una criatura de dos anys, havia hagut de tornar a viure amb la dona i el nano a casa de ma mare. M'havien doblat el lloguer d'un any per l'altre.
Era juliol. Hi havia una onada de calor. A l'interior se superaven els 40 graus, bufava el vent i la humitat havia caigut per sota del 10%. A Camps hi tenia la meva parella, a casa dels meus sogres, a la masia on encara viuen i on aleshores també hi havia passat moltes temporades. El meu fill, que aquell dia era amb mi a Barcelona, hi tenia les seves arrels.
De sobte es va desencadenar l'infern, a menys d'un quilòmetre de casa del sogre. Un incendi que va pujar per la serra de Castelltallat en direcció a Súria i que acabaria connectant amb els grans focs del Berguedà. Més de 45.000 hectàrees cremades. Prop del 20% de la superfície conjunta del Bages i el Berguedà.
Per a mi va ser un xoc emocional immens. El mas on havia gaudit durant sis anys, les esperances dels meus sogres —gent treballadora que havia aconseguit fer realitat el seu somni— i aquell paisatge que sentíem nostre es convertien en cendres. La casa pairal del meu fill, abans envoltada d'arbres, quedava despullada al mig d'un secarral negre.
Recordo perfectament com va impactar en l'opinió pública i en l'ànima dels catalans. Se'ns cremava el país. El passat fugia cel amunt en forma de fum i tothom tenia el cor encongit. Hi va haver un abans i un després.
Avui crema la Bisbal. Diuen que el foc puja cap a Fitor, al cor del Baix Empordà, entre la ciutat dels plats i els testos i la Costa Brava de l'Empordanet. També són indrets on he viscut, jugat, estimat i treballat des que era un marrec fins a l'edat adulta.
Però tinc la sensació que a molta gent tant li fa.
Alguns aprofitaran el foc per atacar el Govern. Altres, les segones residències. N'hi haurà que diran allò de «ja els està bé als pijos que hi tenen la torreta». Uns minimitzaran els danys perquè «només són mil hectàrees». D'altres ens sermonejaran amb el canvi climàtic i ens receptaran alguna versió contemporània del paenitentiam agite.
A mi, senzillament, cada incendi em sap un greu enorme. Pel país. Per la gent. Per la memòria acumulada en cada tros de paisatge.
I encara em sap més greu adonar-me que potser ens hem acostumat a veure cremar el país. Que ja no el sentim nostre. Que s'ha convertit en un decorat llunyà, en unes imatges d'Instagram, en un «like» i una emoticona amb cara de plorar.
Potser el problema no és només que cremin els boscos.
Potser el problema és que se'ns està cremant el vincle emocional amb el país i gairebé ni ens n'adonem.
Despertem, si us plau.
Ara mateix, a l'entrevista massatge a l'alcalde @jaumecollboni , ens hem assabentat que posaran més càmeres de seguretat a Barcelona.
També hem estat informats que augmentaran les sancions per incivisme, com aquesta actuació recent d'encapsulament d'uns perillosos grups de lleidatans que s'acomiadaven de la nit al Paral·lel. A 300 euros pel cap, sota les rialletes de la urbana que els deia "disfruten de lo votado".
Els que demaneu càmeres i ma dura, hauríeu d'entendre que poseu les bases a la Guàrdia Urbana per tal que fotin el pinxo amb el nostre jovent. No aturarem els narcos, ni el blanqueig de diners, ni la violència de les màfies.
Que la delinqüència de pistoles l'ha d'aturar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Que ells a determinats barris o al port no hi poden fer gaire cosa.
Us felicito, fills.
No es solo que Playstation acabe de matar el formato físico sino que hace poco introdujeron los "precios dinámicos" en digital para que a cada jugador le salga un precio diferente cuando hay rebajas.
Ahora sin juegos físicos lo van a controlar todo. Ahora todo tiene sentido.
Amb el 20% de denegacions previst, la xifra a Catalunya serà de més de 200.000 persones regularitzades de cop. Amb aquestes dades totalment desbocades, les conseqüències previsibles seran:
- Estancament o rebaixa salarial en diversos sectors no qualificats
- Agudització de la crisi de l'habitatge
- Agudització de l'estrès dels serveis públics: educació, sanitat o justícia
- Augment de les tensions socials i polítiques
A los que tanto os reís porque no entendéis nuestro enfado con el cese del formato físico por parte de PlayStation:
Os lo explico con el ejemplo gráfico de Life is Strange.
Y si pensáis que esto no os va a afectar cuado tengan el ✨monopolio de precios✨, la que se ríe soy yo.
La gran mentida dels radars
Catalunya presumeix de tenir 936 radars (el 25,8% del total espanyol), la comunitat que en té més amb molta diferència. Ens venen que "eviten accidents". La realitat: el 2025 va registrar 144 víctimes mortals a les vies interurbanes (el 13% del total estatal), la segona xifra més alta després d'Andalusia, amb un augment del 5,9% respecte del 2024.
No salven vides, és recaptació pura i dura. Milions extorsionats als conductors mentre la sinistralitat continua sent de les més altes. Una estafa fiscal disfressada de seguretat.
Els polítics que van marxar de X a Bluesky, tornen tots. Els governs que volien tancar la xarxa, cauran, el Regne Unit ha sigut el primer. No n'hem de deixar passar ni una.
La immigració massiva, erosiona la cohesió social i fa pràcticament impossible qualsevol projecte col·lectiu de país. Es un factor de fragmentació, de competència deslleial pels recursos i de pèrdua de confiança en les institucions. Al final, s’imposa la lògica del “que es salvi qui pugui” cadascú mira pels seus, els barris es polaritzen, la identitat compartida s’esquerda i el contracte social que sosté una nació es debilita fins a trencar-se
En definitiva: és un estranger que ha atemptat contra el patrimoni natural del país, i potencialment contra edificis i vides humanes.
On cal enviar-lo? Al seu país. ✈️
Autopistes, trens, hospitals, escoles, habitatge, serveis socials... Absolutament tot està col·lapsat i encara ens venen la Catalunya dels 10 milions. S'ha de ser fill de puta qui ho promogui.
Star Wars spent nearly 50 years building one of the most loyal fanbases in entertainment history. You don’t lose 85% of your audience because fans suddenly stopped caring. You lose them when you stop making stories they actually want to watch and then act like the audience is the problem.
Instead of asking why so many longtime fans walked away, Hollywood keeps insisting the answer is to double down on the same formula.
Can Star Wars ever win its fans back, or is the damage already done?