Quan uns putos fatxes em van destrossar el mural a favor de la llibertat d’en @PabloHasel no va pas venir la COPE i les TV’s a parlar-ne. Suposo que només importa si un fatxa ho pot fer servir per fer-se la víctima 🤷♂️
Avui una dona al tren explicava que deixarà la feina. Té un nadó i no pot estar perdent hores atrapada al tren de rodalies constantment sense saber quan arribarà a casa.
Al lloc on treballo cada cop més gent intenta arribar en cotxe per manca d'opció de transport públic, però com que les rondes de Bcn es saturen a les 6:30h i costa trobar pàrquing, condueixen de nit i acaben de dormir al cotxe esperant que sigui l'hora d'entrar al curro.
És una situació de gradual col·lapse del país mentre el govern es dedica a cobrir els responsables.
https://t.co/d7hAhfkaM8
Catenàries que exploten.
Gent asfixiada dins els vagons, amb crisis d'angoixa. Usuaris embotits com sardines, tirats a les andanes, caminant per les vies, 37 ferits, quatre dels quals greus, canalla ferida, i un mort. Incendis de bateries en trens…
Més de 300.000 usuaris tirats a les vies.
I avui, en plena onada de calor, una obra d'Adif s'enfonsa, una grua queda engolida per un esvoranc.
Altre cop, centenars d’usuaris queden tirats i a més, suma-li, deflagracions de gas que provoquen una pila de ferits greus i persones desallotjades, sense cap solució.
Anys i anys de queixes, promeses d'inversions que mai han arribat, a canvi d'aprovar pressupostos i mantenir cadires.
Tots els partits que continueu pactant amb qui només ens ha donat engrunes en sou responsables.
Però pst, sort que ja teníem solucionat el traspàs de rodalies!
LA FESTA QUE HA TRENCAT LA FICCIÓ
El triomf de la selecció espanyola al Mundial no ha creat l’esquerda. L’ha il·luminada.
Un Mundial és una litúrgia nacional massiva. Durant unes hores cau tot el maquillatge institucional, tota la comèdia de la convivència i tot el llenguatge ensucrat de país de tots. La gent no surt al carrer a celebrar una gestió administrativa. Surt a celebrar una pertinença. Una bandera. Una selecció. Un nosaltres.
I aquí és on Catalunya es veu tal com és, no tal com la volen vendre.
Quan a Catalunya milers de persones celebren el triomf d’Espanya com una victòria pròpia, no estem parlant només de futbol. Estem veient una realitat nacional espanyola instal·lada dins el país, perfectament viva, emocionalment forta i amb estat al darrere. I al costat, una Nació Catalana que mira aquella escena i entén que allò no és una festa neutra, sinó la presència d’un poder nacional aliè fent-se amo simbòlic del carrer.
Això és l’esquerda.
No és simplement esquerra contra dreta. No és bons veïns contra radicals. No és convivència contra intolerància. L’esquerda és entre una Catalunya entesa com a tros d’Espanya habitat per ciutadans espanyols i una Catalunya entesa com la terra d’un poble català que encara vol continuar essent poble. És entre població administrada i nació pendent de poder. És entre els qui viuen el triomf d’Espanya com a alegria pròpia i els qui el veuen com una escena colonial perfectament normalitzada.
El que vindrà després no serà una pacificació real, sinó una administració cada vegada més nerviosa de la contradicció. L’autonomia intentarà fer veure que pot contenir dues lleialtats nacionals oposades dins una mateixa paraula amable. Catalunya. Però aquesta paraula ja no aguantarà igual. Per uns voldrà dir una comunitat nacional catalana amb dret a manar-se. Per uns altres voldrà dir una regió espanyola on també es parla català, si convé i sense molestar gaire.
Aquesta diferència ja no quedarà tancada als llibres, als fils de X o als discursos d’uns quants pesats. Baixarà al carrer. A la festa major. A l’escola. Al club esportiu. Al comerç. Al grup de pares. A la conversa de feina. Al balcó. Al bar on uns celebren Espanya i altres callen amb la mateixa sensació amarga de sempre.
I quan això passi, el poder farà una cosa molt concreta. Intentarà convertir el català que assenyala l’esquerda en el culpable de l’esquerda. No diran que hi ha un conflicte nacional. Diran que hi ha gent que crispa. No diran que l’espanyolitat ocupa el carrer català amb naturalitat de poder. Diran que alguns no saben conviure. No diran que Catalunya està nacionalment partida. Diran que cal rebaixar el to.
Aquesta serà una de les conseqüències més perilloses. El català que encara vol posar la nació al centre serà presentat com el problema, mentre l’espanyolitat massiva serà tractada com normalitat social. La bandera espanyola al carrer serà festa. La incomoditat catalana serà extremisme. El crit d’Espanya serà alegria popular. La resposta catalana serà tensió.
Això accelerarà una tria que molts voldrien evitar. O Catalunya es pensa com a nació catalana i construeix poder propi, o quedarà reduïda a una administració que gestiona lleialtats espanyoles, catalanes, indiferents i importades sota el mateix sostre podrit de la convivència obligatòria.
El Mundial ha fet de mirall. I els miralls, quan t’ensenyen una cosa lletja, fan dues feines. O t’obliguen a despertar, o t’obliguen a mentir millor.
Ara veurem què triem els catalans.
A los españoles de Catalunya
Celebrad un poco, y a dormir prontito que mañana hay que pasar dos horas esperando @rodalies y trabajar duro para regalarle 20.000 millones a España.
Pero un mundial bien vale eso ehhh 😂
En dies com avui recordo les sàvies paraules de Rubianes:
"Ver un partido de futbol y decir 'hemos ganao' es como ver una peli porno y decir 'hemos follao'."
I aquí us ho deixo.
Volien la foto de 2 joves detingudes i emmanillades no sigui cosa que ara al jovent li doni per protestar, pensar, manifestar-se, exigir, opinar. El missatge és clar. En llibertat les activistes després de 12 hores en mans de la Guàrdia Civil https://t.co/62ENpeT19k via @dbalears
⭕️Després de molt insistir, el Govern ens lliurat els documents sobre el "Projecte IWI", subvencionat amb 1,2M€.
Els documents són un escàndol.
Però els 1,2M€ són només la punta del cabdell.
Estem davant un Watergate del Tercer Sector.
Explicat aquí: https://t.co/bIrdj4lhDf
Així han entrat davant del jutge de Palma dues joves per fer una pintada contra la massificació turística a Santa Maria del Camí, a Mallorca
Se les acusa de formar part d'un grup criminal només per haver animat a anar a la manifestació "Menys Turisme, Més Vida", del 26 de juliol
Quiero dar las gracias a las y los profesionales sanitarios de San Carlos y Puerta del Mar. A los que usan el terror y el odio fascista: no me vais a callar. Frente a la violencia ultraderechista, lo público nos salva la vida. Ni un paso atrás✊🏿
A veure si ho he entès. La justícia europea diu que els Cdr no eren terroristes, que no hi malversació i que en virtut de la democràcia i de la normalització institucional, política i social a Catalunya podem continuar amb el procés d’autodeterminació. És això? Endavant!
Oscar Puente
2018:
Polítics catalans a la presó
"Eso es una decisión judicial y no nos corresponde a nosotros valorarla"
2019, sentències:.
"Las sentencias se respetan y se acatan
2026:.
La Ley española no es igual para todos
NO SABEU COM ESTIC GAUDINT 😂😂
Mbappe @KMbappe s’ha passat tota la lliga fent piscines per practicar de cara al mundial @FIFAcom i avui contra al Marroc @FRMFOFFICIEL ha tingut premi.
👉3’ 11” de revisió de VAR i al final: “Todo ok, José Luis”
Bona nit, avui he sapigut que haig de pagar costes del recurs que varem presentar al tribunal supremo, l'advocat del ESTAT, demana que li paguin i no es va presentar al judici, a la sentencia de novembre 2023 ho diu, cobrar per fer que? Gràcies gobierno de todos 👍👏👏👏👏👏👏👏
Quan veus les condicions laborals dels bombers i després te'n recordes de les subvencions al bar del Parlament, de la DGAIA, del Tour, et bull la sang. Els hem de fer fora. A tots.
Un 7 de julio de 2008, Nagore Laffage, una joven de solo 20 años, era brutalmente asesinada por José Diego Yllanes Vizcay, un psiquiatra proveniente de familia rica del Opus Dei, en los San Fermines de Pamplona.
Yllanes la golpeó 36 veces en la cabeza e intentó descuartizarla para borrar sus huellas tras intentar violar a Nagore, que llegó a conseguir llamar a emergencias pidiendo ayuda antes de ser asesinada.
El criminal de Diego Yllanes ejercía como médico psiquiatra de la Clínica Universitaria de Navarra, donde Nagore estudiaba y hacia practicas como enfermera, por lo que la conocía de antemano.
La mañana del 7 de julio de 2008, entre las 7 y las 8 de la mañana, Nagore e Yllanes se cruzaron de vuelta a casa tras los San Fermines y decidieron ir a casa de Yllanes último a tomarse una ultima copa, fue allí donde Yllanes intentó violar a Nagore y cuando ésta se resistió, el criminal le golpeó 36 veces en la cabeza llegando a desfigurarle la cara.
Cuando aún estaba viva, en un despiste del asesino, Nagore consiguió llamar a Emergencias y con una voz entrecortada le dijo a la operaria "me va a matar"... poco tiempo después seria asfixiada hasta la muerte por Yllanes y luego, una vez muerta, la intentó descuartizar para no dejar pruebas.
Yllanes premeditadamente limpió todo su piso para borrar huellas, metió el cuerpo de Nagore, desfigurado y medio mutilado, en bolsas de basura, y la abandonó en un bosque cercano a la localidad de Olondriz y se marchó... pero una señora que paseaba a sus perros descubrió el cadáver.
Aun con la brutalidad del asesinato, debido a sus contactos familiares poderosos del Opus Dei, el asesino Yllanes fue protegido por el régimen español y en apenas 9 años ya estaba libre.
Hoy el asesino José Diego Yllanes Vizcay, sigue ejerciendo como medico psiquiatra macabramente en clínicas privadas, el psicópata asesino machista está dando terapia de salud mental a la gente.
1) Pago impostos desorbitats a l’estat espanyol
2) L’estat paga el manteniment de les autopistes públiques espanyoles
3) L’estat diu que no pagará el manteniment de les autopistes catalanes
4) L’estat m’obliga a pagar peatges per les catalanes i impostos per les espanyoles😡