RUFIÁN, ¿A QUIÉN LLAMAS HIJOS DE PUTA?
Rufián, has escrito en X: «QUÉ HIJOS DE PUTA».
¿A quién se lo dices?
¿A los propietarios? ¿A los jueces? ¿A la Policía? ¿A Ayuso, que siempre viene bien aunque pase por allí? ¿A la derecha entera, por ahorrar tiempo?
Porque imagino que no se lo dirás a tus compañeros perroflautas, a los que hicieron de una anciana de 87 años una causa, una pancarta, una manifestación y un símbolo político hasta convertir su desgracia en un espectáculo nacional.
No. Esos son los buenos.
Esos pueden llevar a Maricarmen de aquí para allá, rodearla de cámaras, consignas, activistas y políticos, y después presentarse con el certificado de sensibilidad debajo del brazo.
Y ahora Maricarmen ha muerto.
Y apareces tú.
Naturalmente.
No podía faltar Rufián en un entierro políticamente aprovechable.
«QUÉ HIJOS DE PUTA».
Tres palabras. Ningún nombre. Ninguna explicación.
El insulto bien grande y la responsabilidad convenientemente difusa.
Muy propio de ti: tú disparas al aire y ya se ocupará tu parroquia de decidir a quién hay que odiar.
Pero esta vez podrías hacer un esfuerzo.
Dinos quiénes son los hijos de puta, Gabriel porque, si de algo sabes es de HIJOS DE PUTA, eso lo tengo claro: toda la vida en tu entorno, RUFIANES E HIJOS DE PUTA.
A lo mejor entre tanto activista, tanto político, tanta pancarta, tanta cámara y tanto aprovechamiento de una pobre mujer encuentras algún candidato más cerca de casa.
Que aquí todos parecían preocupadísimos por Maricarmen, pero ninguno perdió la oportunidad de sacarle rendimiento político.
Ni siquiera después de muerta.
Tú tampoco.
Así que menos «QUÉ HIJOS DE PUTA» al viento y un poquito más de valor para señalar a quién te refieres.
Aunque entiendo la dificultad.
Porque cuando uno pasa la vida rodeado de RUFIANES, debe de resultar complicado distinguir dónde terminan unos y empiezan los otros.
Y tranquilo, Gabriel, que a tu madre no la meto en esto.
Seguro que es una santa.
Bastante tendrá la pobre con que su hijo haya dedicado media vida política a conseguir que su apellido deje de parecer un apellido.
Domingo Martín
Maricarmen D.E.P.
#GabrielRufián #Rufián #ERC #Maricarmen #Vivienda #Política #España
Quina exhibició de misèria argumental! Comences deshumanitzant persones, continues invocant «La Resistència» i acabes fent veure que has descobert la historiografia israeliana.
Ilan Pappé és conegut per la seva interpretació de la Nakba com una neteja ètnica. Ahron Bregman ha estudiat extensament l’ocupació israeliana dels territoris palestins. Tots dos són autors que mereixen ser llegits i discutits, no utilitzats com a estampetes per donar aparença intel·lectual a un insult.
Et recomano una cosa més difícil que memoritzar dues cobertes: entendre què llegeixes, distingir crítica a Israel d’odi als jueus i formular un argument sense recórrer a la deshumanització.
Ara explica’ns: quina tesi concreta d’aquests autors refuta el que jo he dit? O només has vingut a exhibir la teva biblioteca imaginària?
Comparar el preu actual d’una universitat amb el que va pagar Orriols fa anys ja és una manera ben curiosa de raonar.
I això d’escriure en castellà «para joder» és revelador: quan et quedes sense arguments, converteixes la llengua en una provocació.
El problema no és en quina llengua escrius, sinó què ets capaç de dir-hi.
“I killed myself to give the Palestinians a state. I had a deal they turned down that would have given them all of Gaza.”
“Hamas did not care about a homeland for the Palestinians, they wanted to kill Israelis and make Israel uninhabitable." ~ Bill Clinton
Aquests dies és bo recordar que ara mateix el PSC-PSOE governa simultàniament l'Ajuntament de Barcelona, l'AMB, la DiBa, la Generalitat i el govern espanyol. Si no tenen cap responsabilitat en el desastre general que vivim, qui la té?
Tant el PSOE de Felipe González amb els GAL i la calç viva, com el PP de Mariano Rajoy, orquestrant l'atemptat terrorista de Barcelona i Cambrils per intentar aturar el referèndum d'independència, han matat per mantenir la unitat d'Espanya. Són capaços de tot. No ho oblideu mai.
Gentecilla a la que le importan una mierda los bebés quemados vivos y las mujeres violadas y asesinadas el 7 de octubre, dando lecciones de moralidad a costa del fallecimiento de una anciana de 87 años. Formidable hipocresía.
Quina investigació més extraordinària! Has descobert que Sílvia Orriols té estudis universitaris. Enhorabona!
Ara només et falta entendre que la nota de tall no és la nota de l’estudiant, que una diplomatura és una titulació oficial i que no exercir una professió no invalida els estudis.
I la pregunta definitiva: quin argument polític has aconseguit rebatre amb aquesta exhibició de prejudicis i desconeixement?
Perquè, de moment, l’únic que has deixat en evidència és el teu propi raonament.
الألمان لا يحتفلون بالهولوكوست.
اليابانيون لا ينزلون إلى الشوارع للاحتفال بهجوم بيرل هاربر.
الأمريكيون لا يحتفلون بذكرى قنبله هيروشيما وناجازاكي.
لكن الفلسطينيين ومؤيديهم ينزلون إلى الشوارع للاحتفال بيوم ٧ أكتوبر، اليوم الذي اغتصبوا فيه اليهوديات وقتلوا المدنيين وأحرقوهم أحياء...
La muerte desbocada, quebrando huesos, violando, cazando a cualquier ser q respirara,paseando cuerpos rotos por los vídeos virales de su júbilo macabro. Todo eso pasó antes de la guerra q se desató. Antes de todo, fue el imperio de la muerte
#7octubre2023
https://t.co/4FfGxmoKMQ
Hasta hace 3 años no terminaba de entender cómo fue posible que asesinaran a 6 millones de judíos en el Holocausto sin que nadie hiciera nada. Mi abuela sobrevivió y me contó todo lo que vivió, aunque gran parte de su familia no tuvo la misma suerte.
El 7 de octubre vi la crueldad humana en directo y luego cómo gente "educada" de todo el mundo la justifica. En honor a todos los que perdieron la vida, recordemos el 7 de octubre para que algo así nunca más vuelva a ocurrir.
Esta foto la hice en el kibutz Nir Oz un mes después del 7-O. Es el símbolo trágico de una ideología de muerte q masacró, torturó, violó, secuestró y asesinó a niños en sus cunas, a jóvenes que bailaban en un festival por la paz, familias enteras quemadas, el horror más absoluto
@abennassar Als més de 1000 jueus morts que els fotin, a les centenars de mil·lers de víctimes al Congo o Sudan que els bombin, si els jueus no estiguessin allí, els palestins us importarien una merda.
No cal haver estat en coma per recordar el 2017. El que cal és no confondre memòria, interpretació política i culpabilitat jurídica.
Les lleis del 6 i 7 de setembre són fets documentats. La seva valoració jurídica també. Però qualificar Puigdemont de traïdor i presentar-ho com una veritat indiscutible és una opinió política, no una sentència.
I ara respon una cosa: si tens tan clara aquesta suposada traïció, per què necessites presentar la teva opinió com si fos una prova?
Curiosa teoria: AC puja fins als 30 diputats i, alhora, resulta que els seus votants marxen “en massa” a Vox.
Una cosa és que alguns electors puguin votar diferent en unes eleccions espanyoles on AC no es presenta, i una altra inventar-se que el +5 de Vox són “els vots d’AC”.
I sobretot: confondre coincidències en immigració amb coincidència nacional és força còmode. AC defensa la independència de Catalunya; Vox defensa explícitament la unitat d’Espanya.
Exactament en quin univers polític això és el mateix projecte?
El Parlament podria aprovar una resolució política reconeixent Carles Puigdemont com el president legítim destituït per l’aplicació del 155 el 2017.
Això no substituiria jurídicament l’actual president ni atorgaria a Puigdemont les seves funcions. Seria un reconeixement polític i institucional d’un fet: que aquell Govern va ser cessat mitjançant el 155, no per una moció de censura ni perquè hagués perdut una votació d’investidura al Parlament.
Legalitat institucional i legitimitat política no són exactament el mateix.
I la pregunta és inevitable: si realment sostenen que Puigdemont va ser destituït il·legítimament pel 155, què els impedeix reconèixer-ho amb el seu vot al Parlament?
Illa pot argumentar que el temps ha avalat l’amnistia que defensa des de finals de 2023; el que no pot presentar coherentment és aquest resultat com una confirmació de la posició que ell havia mantingut abans, perquè aquella posició era «ni amnistia ni res d’això».
I aquesta hemeroteca és més contundent que dir-li «idiota»: no cal qualificar-lo; només cal posar les dues frases una al costat de l’altra.