A Catalunya li cal un partit progresista en l’àmbit social i liberal en l’àmbit econòmic, verd i business-friendly.
Perdoneu, però algú ho havia de dir.
Sembla que demà es publicaran articles en diaris italians i espanyols signats per cinc expresidents de la Generalitat, expresidents del Barça i altres personalitats per explicar al Papa que visita un país que es diu Catalunya.
La feina que no fa el “Govern de tothom” la torna a fer la societat civil.
Durant els tres anys que vaig ser cap de gabinet de l’alcalde Trias, vaig poder comprovar de primera mà la capacitat de treball i el compromís de @jmartigalbis amb Barcelona. Es poden discutir moltes coses en política, però no les hores, l’esforç i la dedicació que posa al servei de la ciutat.
https://t.co/ynIA7nQLrY
🔵Junts, contra el pressupost, avisa Illa: "Si el PSOE no està lliure de corrupció, el PSC tampoc"
Sales acusa Illa de ser més del PSOE que la seu de Ferraz i reivindica el concert basc per tenir 'bons pressupostos' https://t.co/4spN4rc9Zx
Mucho ojo a este vídeo:
-El cansino este se autoproclama portavoz del colectivo LGTBIQA+ 🏳️🌈
-Se pajea con los vídeos del chaval y se lo hace saber
-El tío le mete el corte de su vida 🐐
Se salva porque es marica. Si es un tío el que se lo dice a una tía, se le cae el pelo 👨🏻🦲💀
🔵 Hi ha un detall molt interessant a les primàries de Junts BCN que explica bastant bé les dues ànimes que competeixen dins del partit.
Si mires les xarxes dels candidats, la imatge política que projecten és molt diferent.
• Glòria Freixa té literalment Puigdemont al banner.
• Pilar Calvo també utilitza una imatge amb Puigdemont de perfil.
• En canvi, Jordi Martí Galbis projecta una fotografia del grup municipal de Barcelona i reivindica explícitament el llegat de Xavier Trias.
I això no és casualitat. En política, les imatges també són relat.
Freixa i Calvo transmeten sobretot connexió amb l’univers Puigdemont-Waterloo i amb l’actual direcció nacional del partit. La seva legitimitat política passa molt per la proximitat al lideratge nacional de Junts i a l’imaginari del post-2017.
Jordi Martí, en canvi, està fent una altra cosa: construir una candidatura de ciutat. El centre de la seva comunicació no és Puigdemont sinó Barcelona, el grup municipal, l’Ajuntament i el llegat Trias.
I sincerament, això explica bastant bé què s’està votant realment en aquestes primàries.
No és només una tria de persones. És també una tria entre:
* un Junts més nacionalitzat al voltant de Puigdemont,
o
* un Junts més municipalista, convergent i orientat a recuperar Barcelona des de la gestió i el model Trias.
Per això Jordi Martí probablement és el candidat que menys parla de lideratges nacionals i més intenta transmetre perfil d’alcaldable.
I en unes municipals, això pot acabar sent molt més important del que sembla.
Si el govern "de tothom" diu que no pot negociar per fer valer els drets dels catalanoparlants, tampoc no té cap obligació de contribuir amb diners públics a una institució que ens vexa per satisfer el deliri nacionalcatòlic de l'Omella.
Dono el pas. Em presento a les primàries de @JuntsXCat per encapçalar la candidatura de @Junts_BCN a l’Ajuntament de Barcelona.
Trajectòria, vocació de servei públic, experiència de govern, treball en equip i coneixement dels barris.
Revalidem la victòria del 2023 i fem el canvi!
ℹ️🌏 Tokio es el destino no servido desde Barcelona con +200mil pax indirectos en 2025.
👉Destacan también países en los que El Prat no tiene ruta directa como India (204k), Pakistán (136k), Tailandia (123k) y Australia (109k).
Rutas ya servidas con aún mucha demanda indirecta.
🔵Martí Galbis reivindica el llegat de Trias i treu pit del seu suport: "Vull guanyar les eleccions"
L'aspirant a candidat de Junts a Barcelona carrega contra Collboni pels pactes amb els Comuns i el PP https://t.co/xSfTrspovK