Comparteixo l'alegria pel fet que tanta gent acusada i perseguida injustament en una causa delirant pugui recuperar, des d'ahir, una part de la vida i la normalitat robades. Una alegria sense matisos. Tanmateix, en voldria fer alguns comentaris.
1. Em resulta sorprenent que un magistrat de l'experiència i la malla llet de García Castellón hagi comès un error tan estúpid. De debò que en la causa amb què volia coronar una llarga vida al servei de l'Estat, ha pogut badar tant?
2. L'error, en tot cas, era conegut des de feia temps i tanmateix hi han persistit. Aquí hi ha la clau per entendre-ho millor. Era i és un cas de lawfare de manual. Sabien que l'acusació de terrorisme era delirant, però això els importava poc, i menys si eren ells els qui tenien el ressort per poder-ho descarrilar quan els convingués.
3. Buscaven el que de fet ja han aconseguit, i quan la causa ja no donava més de si i estava condemnada al fracàs, l'han llançada a la paperera. Ells. No la llei d'amnistia, contra la qual estan en peu de guerra i en actitud de rebel·lia. Buscaven empastifar durant anys, intimidar persones clau, embrutar la narrativa sobre l'independentisme i tots nosaltres. Del moviment que fascinava per la seva capacitat de mobilització i civisme calia passar al moviment que feia por. I sobre la por es pot fer política, com bé demostra la ultradreta a la qual pertany La Toga Nostra.
4. L'atac a la reputació i el patiment que ha representat tot això per a moltes persones i llurs famílies no el reverteix ningú. I es pot tornar a produir, que quedi clar. Perquè el suposat error formal no els dissuadeix de continuar empastifant i mantenint les sospites sobre les quals han estat construint aquesta causa.
5. Espanya no és un Estat de Dret des del moment que hi ha jutges que porten anys instruint una causa il·legalment (sabent-ho, per cert), que decideixen no aplicar una llei del Parlament perquè no els agrada i que omplen les seves resolucions judicials amb un munt de consideracions (i desconsideracions) polítiques. La inseguretat jurídica i la imprevisibilitat en l'aplicació de normes que són ben clares són pròpies d'altres règims, no d'una democràcia europea on hauria d'existir la separació de poders i la justícia hauria de ser políticament imparcial. Fins i tot si al davant hi té els qui considera "enemics de la pàtria". En un estat de dret, la justícia no pot ser patriòtica.
6. I, finalment, i com sempre hem dit: la llei d'amnistia acaba amb una determinada repressió, la generada per la querella del fiscal general de l'estat l'any 2017 que dona peu a una causa general contra l'independentisme. Però no acaba amb la repressió estructural amb què Espanya es relaciona en el conflicte amb Catalunya.
@XSalaimartin Molt espectacular, cert; tot i que m'atreviria a dir que també és un poc contaminant. Jo ja no puc entrar a la capital catalana amb cotxe per no abocar-hi els fums que emana. No sé, ho trobo poc coherent. Hi nosaltres?
Naufragi del sistema d’ensenyament públic català per escas criteri i talent dels responsables. I per papanatisme tecnofílic, metodologies modernes mal aplicades, menyspreu de la memòria, massa responsabilitats pels centres, manca de recursos, fòbia a l'autoritat, sobreprotecció…
@diariARA@aragayi Un pedagog abans de teoritzar ha de conèixer la realitat actual de les aules. Des de fora és molt senzill parlar. La principal tasca dels docents ja no és ensenyar, com ho era fa uns anys, actualment soms psicòlegs, buròcrates, informàtics, guardiants, educadors socials...
The @UNHumanRights has just ruled that Spain violated my political rights by preventing me from participating in politics at the Parliament of Catalonia in 2018. It is the first time that the UN has come out in defense of the political rights of a person who is in exile, and he does it forcefully #PuigdemontvsSpain
📲 https://t.co/W3iQ90BhJI
.@UNHumanRights acaba de dictaminar que Espanya va violar els meus drets polítics en impedir que continues fent política al @parlamentcat el 2018. És la primera vegada que l'ONU surt en defensa dels drets polítics d'una persona que és a l'exili, i ho fa amb contundència #PuigdemontvsSpain
El @govern de @perearagones és el pitjor de la història, format per individus que no han treballat mai fora de la política (Aragonès era secretari general de les JERC amb 18 anys, fill d'una família rica de cacics de Pineda de Mar). La mala gestió i la incompetència són la norma.
‘Sin la implicación activa y comprometida de todos los miembros de la sociedad, las estrategias medioambientales llevadas a cabo x organismos públicos y privados no serán suficientes para afrontar los retos q nos presentan el escenario de cambio global, cambio climático y GIF’