"Si la meva llengua sacseja els fonaments del teu Estat, això, vol dir que has construït el teu Estat a la meva terra".
Escriptor kurd, Musa Anter.
Naixement: 1920 Nusaybin-Turquia.
Assassinat: 1992 Diyarbakir-Turquia.
El linxament de @orriolsderipoll per haver anat a la Patum ha estat esperpèntic, de les Sturmabteilung dels nazis de la CUP cap sorpresa pero s'hi han afegit ER i Junts, el repulsiu es que a cap li ha molestat que la nazi del PSOE 155 i ultraespanyolista Nuria Parlon hi hagi anat, nomes els molesta Orriols, o li tenen molta por o tots han abraçat entusisticament el colaboracionisme o les dues coses.
Un 10 per ella que tot i l'hostilitat i l'agressivitat no aconsegueixen intimidar-la, en aixo es com Pujol
@jcanadellb Nosaltres, com el gran Gaudí, no parlem castellà. No trobaràs cap entrevista, cap debat, cap declaració en jutjats meva que no sigui en català...
Això sí que és acció.
Una acció de la que no pot presumir Junts...
NO, a @innovamat_cat, EVIDENTMENT ‼
Holi, @eniubo,
No volem experiments en l'ensenyament dels nostres fills/néts per interesos econòmics de les vostres guinguetes.
- Volem llibres de text.
- Volem taules de multiplicar, no trilerismes.
- Volem cal·ligrafia, no majúscules.
ÚLTIMA HORA
L'arquebisbe Juan José Omella, que aquesta setmana ha qualificat de "ridícul" que reclamem el català al papa, fa quatre anys va tenir a les mans un cas d'abusos sexuals a la seva diòcesi i va decidir no fer res.
Avui El País publica una investigació que assenyala un centenar d'alts càrrecs de l'Església espanyola per haver encobert, durant dècades, com a mínim 1.600 casos d'abusos.
La llista esquitxa set cardenals, una seixantena de bisbes i una vintena de superiors d'ordes.
El nom més destacat és el de Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona i un dels amfitrions de la visita de Lleó XIV.
Segons el diari, fa quatre anys Omella va rebre l'alerta d'un cas d'abusos d'un capellà vinculat a la Mare de Déu de Montserrat.
No va avisar les autoritats. No va obrir cap procés canònic. El capellà va acabar detingut pels Mossos, no per l'Església. El mateix Omella ha admès al diari com ho va gestionar: com si sentís ploure.
Recordem qui és aquest home. És el mateix que aquests dies, davant les queixes perquè la benedicció de la Sagrada Família s'ha escrit en castellà, ha dit que "a alguns els agrada encendre focs on no n'hi ha", que tant li fa si el català "sigui aquí o sigui allà", i que reclamar la nostra llengua al papa és "ridícul".
El castellà, segons ell, és la llengua per defecte "perquè l'entengui tothom".
Aquest és el retrat complet. Un home que troba "ridícul" que defensem la nostra llengua, però que no va trobar urgent denunciar un abusador de menors quan en va tenir l'avís a la taula. Té energia per menysprear el català i no en va tenir per protegir una víctima. Tot el que prioritza queda dit en aquests dos gestos.
En el primer comentari et deixo l’enllaç a la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya on tractem temes com aquest.
Les Constitucions de Catalunya, les més antigues d'Europa, continuen plenament vigents perquè mai s'han derogat formalment en cap parlament. En dret català, l'única via legal per modificar-les o derogarles era un acord solemne en Corts Catalanes o Parlament que mai s'ha produit. La força unilateral i il·legal de 1714 no genera dret.
No inventem res, només exigim el cumpliment estricte dels Drets històrics d'acord a la lletra i esperit de les pròpies Constitucions. Llegiu 👇
@vadorverges Sóc batllessa, no alcaldessa, i mai, MAI abandono els ripollesos.
Vosaltres sí que els vau abandonar l'any 17, quan vau decidir donar el micròfon als germans dels terroristes en comptes de a les víctimes...
I perquè necessites que et saludi una "feixista"? O és que saps que no ho sóc i permets que se m'hi tracti per mantenir la cadira?
Perquè, vaja, jo a qui considero feixista ni el saludo ni vull que em saludi...
Normalitzar que se'm digui puta, rata o guarra et fa indigne del càrrec que ocupes.
ÚLTIMA HORA ⚠️🚨
Ahir dimecres 3 de juny de 2026, a plena llum del dia, una menor va ser AGREDIDA SEXUALMENT a una cafeteria del Passeig de Sant Gervasi de Barcelona.
La nena de 13 anys va patir l'agressió sexual després que un home forcés la porta del lavabo on era la nena.
Hi ha una cosa estranya en l’odi que una part de catalans projecta sobre Sílvia Orriols @orriolsderipoll. Ella parla contra la immigració. El seu discurs pot agradar o fer nosa, es pot discutir de dalt a baix, però els catalans que la insulten no són l’objectiu directe d’allò que diu.
I, tanmateix, reaccionen com si els hagués atacat a ells personalment. Com si tocar la immigració fos tocar una part íntima de la seva pròpia identitat política.
I això grinyola, oi?
Per a molts catalans, el centre afectiu ja no és la continuïtat del poble català. És el paper moral que s’han assignat. Ser els acollidors, els antifeixistes, els defensors dels vulnerables, els qui sempre són al costat correcte. Per això, quan algú assenyala la immigració com a problema nacional, no ho viuen només com una discrepància política. Ho viuen com una agressió contra la imatge/identitat que tenen d’ells mateixos.
Es pot defensar un immigrant d’un tracte injust, evidentment. Però aquí parlem d’una altra cosa. Parlem de catalans que reaccionen amb més ràbia quan algú qüestiona aquest tercer col·lectiu que no pas quan ataquen la llengua, la Nació Catalana o el futur polític del seu propi poble.
Això explica una part de la bogeria catalana actual. Hi ha gent que ja no pensa la pertinença des de la nació, sinó des d’una comunitat moral de bons contra dolents. I quan el centre deixa de ser el poble català, un català incòmode pot acabar semblant-los més enemic que tot allò que realment dissol Catalunya.
Ho veieu, o no?
@miriamnoguerasM Nosaltres no volem renovar permisos ni regularitzar a qui ha entrat il•legalment.
Ni que facin un curs de català ni que facin un curs de drets humans...
Volem restituir l'Estat Català i tancar les fronteres.
#Moratòria en immigració
Trobo que s'ha dit poc que el rector de la Sagrada Família que no penja la senyera és Mossèn Josep Maria Turull, cosí germà i company de seminari menor a Tiana de Jordi Turull.
El que semblava un retard administratiu ja són 14 mesos, una demanda al jutjat i un expedient que ha desaparegut de Catalunya per acabar a Madrid.
A Jordi Magrià, en Bicman (@JordiMagria1) ja el coneixeu. Vam explicar el cas fa unes setmanes: la Seguretat Social fa més d’un any que no li resol la jubilació perquè, segons li van dir, falten dades de cotització de 1988 i 1989 que la mateixa administració va extraviar durant la digitalització. Acaba d’explicar les novetats, i van a pitjor.
El que és nou:
Va aconseguir el correu del director general de l’INSS a Catalunya, li va escriure explicant-li-ho tot i avisant-lo que el 27 d’abril tenia cita a Barcelona. No li va contestar.
Però el dia de la cita una treballadora el va reconèixer i li va traslladar un missatge del director: l’INSS de Catalunya estaria d’acord a reconèixer-li la jubilació, però l’expedient ja no és a les seves mans.
És a Madrid, en una instància superior —la que vigila que les oficines no facin tractes de favor—. I aquí és on porta mesos aturat, esperant unes dades que, com ja sabem, no apareixeran perquè es van perdre.
Cansat d’esperar, Magrià ha presentat demanda al jutjat pel seu compte, sense procurador ni advocat: diu que prou greu és no cobrar com per pagar, a sobre, la defensa. L’han avisat que el jutjat pot trigar entre sis mesos i un any només a agilitzar l’expedient.
Ell ho continua veient igual: una represàlia per ser independentista i per fer-se visible a les xarxes. A l’oficina li ho van negar una vegada i una altra —tantes, diu, que aquesta mateixa insistència el va fer sospitar més.
En el primer comentari et deixo l’enllaç a la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya on parlem de casos com aquest.
A mi, com a ateu i apòstata se me’n fot el que faci l’església catòlica. No va amb mi. Però que menysprein el meu idioma, el meu país i els seus símbols no fa altra cosa que reafirmar-me en la meva descreença i apostasia.
@TinoMotans@oscarpla_57 Sóc atea i apòstata.
De religions, no n'hi ha cap ni una, que sigui bona.
Començant per l'islam, tot seguit de la catòlica i acabant per tota la resta.
Sudamericans disparant a marroquins aquesta dissabte a l'Hospitalet amb una Glock
Vam començar normalitzant robatoris i hem acabat normalitzant trets amb arma curta a Catalunya
Ens han canviat el país, però els catalans no hem canviat. Hem de revertir tot el mal que ens han fet
Un veí del Maresme va descobrir que vivien dinou persones al seu pis. Ho va descobrir per una carta de la Seguretat Social dirigida a un nom que no havia sentit mai.
No les havia llogat. Ni tan sols sabia que eren allà. Estaven empadronades al seu domicili sense el seu permís, sense contracte real, sense que ningú de l’Ajuntament l’avisés.
El 15 de desembre els Mossos d'Esquadra van desarticular la xarxa que va muntar això. El mètode era fred i eficaç: triaven un pis, consultaven el registre de la propietat per treure el nom del propietari real, i falsificaven un contracte de lloguer fent servir el nom d’immobiliàries que existeixen de veritat, sense que aquelles immobiliàries sabessin res.
El propietari figurava com a arrendador. Un membre de la xarxa, com a llogater.
Aquell fals llogater anava a l’Ajuntament, s’empadronava primer, i a partir d’aquí inscrivia els altres. En un pis van arribar a empadronar dinou persones. En un altre, quinze. Cobraven entre 450 i 800 euros per cada inscripció. La xarxa es va embutxacar fins a 100.000 euros.
L’operació va detectar falsificacions en una vintena d’immobles de Montgat, Tiana, Vilassar de Mar, el Masnou, Premià de Mar, Teià i Castelldefels.
134 persones empadronades de manera irregular. I 29 propietaris que es van assabentar de tot quan els van començar a arribar cartes oficials a nom de desconeguts.
Aquí hi ha el que hauria de preocupar qualsevol persona que tingui un habitatge: l’Ajuntament va empadronar aquelles persones sense verificar que el contracte fos real i sense avisar el propietari.
El sistema va donar per bona una falsificació. I l’únic avís que va rebre el propietari no va venir de l’Ajuntament que va cometre l’error: va venir d’una altra administració, setmanes o mesos després, en forma de carta a un nom que no reconeixia.
I a Barcelona també s’han denunciat bastants casos.
Al primer comentari et deixo enllaç a la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya on expliquem coses com aquesta.