Y luego Hacienda anda preocupada por los bizum de padres a hijos… en fin.
Las hijas de Zapatero recibieron 198.000 € del conseguidor a sueldo de Plus Ultra https://t.co/qHMjYxxr7p
Quatre nocions bàsiques d’història del pensament social (molt molt bàsiques), per si ajuden en el debat actual sobre les polítiques d’habitatge (i perquè una mica de cultura mai fa mal):
- El liberalisme clàssic defensava el dret la propietat privada sense restriccions, tant pel que fa als mitjans de producció com als bén immobiliaris (és a dir, tant de les empreses com de les cases).
- El comunisme defensava la propietat col.lectiva, tant dels mitjans de producció com dels béns immobiliaris (per tant, rebutjava el dret la propietat privada tant de les empreses com de les cases).
- Després de la II Guerra Mundial, les democràcies europees van trobar una solució a mig camí d’aquestes dues posicions extremes: van apostar per la “funció social” de la propietat.
- Això significava que la propietat privada estava permesa (a diferència del que pretenia el comunisme), però no de manera il.limitada ni sense restriccions (a diferència del que pretenia el liberalisme clàssic).
- Aquest és el pacte al qual van arribar la socialdemocràcia (en tant que versió moderada de la tradició socialista) i la democràcia cristiana (en tant que versió moderada de la tradició liberal). I així ho van plasmar a les Constitucions de la majoria de democràcies de postguerra, en el marc de les quals es van construir els actuals estats del benestar europeus.
- De fet, idea de la “funció social” de la propietat -que alhora permet i limita la propietat privada, ja sigui la de les empreses o la de les cases- té una de les seves fonts en la doctrina social cristiana. És una de les idees centrals de les encícliques “Mater et Magistra” i “Pacem in Terris” del papa Joan XXIII.
- La “funció social” de la propietat es concreta per mitjà de lleis que regulen i determinen els límits i les condicions dins dels quals es pot exercir el dret a la propietat privada (tant dels mitjans de producció com dels béns immobiliaris).
- Conclusió: defensar la “funció social” de la propietat i les lleis per mitjà de les quals aquesta es concreta -i, per tant, rebutjar la propietat privada com un dret absolut i il.limitat- no és cap posició radical. Ans al contrari, de fet es tracta d’una posició moderada: no és res més que mantenir-se dins del consens que va permetre superar les posicions extremes de principis del segle XX.
Bona reflexió (com de costum) d’@AgustiColomines.
Sabem que als països amb menys desigualtat econòmica hi ha menys petita delinquencia i, per tant, menys multireincidència. En aquest sentit, la millor política de seguretat és garantir la justícia social.
Però atacar les causes estructurals de la petita delinqüència no ens eximeix de protegir els ciutadans que són víctimes dels petits furts (molts d’ells, de classe treballadora, per cert). Sembla de sentit comú.
Vox (i el PP) proposaràn la prohibició del Burka i el Niqab en espais públics, per qüestions de seguretat pública.
... i jo hi estic d'acord, però per motius ben diferents.
La Constitució Espanyola no és un document neutral. És un contracte civilitzatori.
I consagra, com a mínim, dos principis essencials, molt rellevants per aquesta qüestió:
• La igualtat entre homes i dones.
• La laïcitat de l’Estat.
És a dir: cap religió està per damunt de la llei.
Cap.
El niqab i el burka no són simplement peces de roba.
Són manifestacions extremes de sotmetiment a un sistema jurídic religiós concret: la sharia.
I la sharia no és només una fe.
És un sistema normatiu complet.
Un sistema que no reconeix la separació entre religió i llei.
Un sistema que propugna exactament el contrari de la laïcitat: que la norma religiosa prevalgui sobre la norma civil.
Aquí rau el nucli del problema.
La Constitució estableix que la llei és comuna, universal i independent de qualsevol dogma.
La sharia estableix que la llei deriva del dogma.
Les dues coses no poden coexistir plenament en el mateix espai jurídic.
Una ha de prevaler.
I en una democràcia constitucional, la resposta és clara.
L’espai públic no és religiós.
És constitucional.
A l’espai públic, tots som ciutadans abans que creients.
La policia ha de poder identificar-te.
Un jutge ha de poder veure’t.
Un funcionari ha de poder verificar qui ets.
Sense excepcions.
Perquè la igualtat davant la llei no admet excepcions.
La laïcitat no és una opinió.
És una arquitectura jurídica.
És el mecanisme que impedeix que diferents comunitats visquin sota diferents regles.
És el que garanteix que no hi hagi ciutadans amb drets diferents en funció de la seva religió.
Sense laïcitat, no hi ha ciutadania.
Només hi ha comunitats.
Per això, paradoxalment, la prohibició del burka i el niqab no és una qüestió de seguretat.
És una qüestió de sobirania jurídica.
De decidir quin sistema normatiu regeix l’espai públic.
La Constitució…
o qualsevol altre.
No es tracta de prohibir una fe.
Es tracta de preservar un principi.
El principi que, en l’espai públic, l’única llei que obliga a tothom és la llei comuna.
No la religiosa.
I això amics, no és islamofòbia, és islamoescepticisme.
El burka no es ninguna tradición ni costumbre islámica. Nació en Afganistán hace poco más de 100 años como método por parte del emir Habibullah Khan para evitar que nadie pudiera ver a las mujeres de su harén. Hasta los años 90 del siglo pasado, hace sólo unos 40 años, los talibanes de Afganistán no obligaron a las mujeres afganas a utilizarlo para evitar así que su visión provocara pensamientos pecaminosos en quien las viera. Se ha extendido entre los islamistas más radicales en Europa para sojuzgar a sus mujeres y presumir de los integristas que son ellos. Repito: NO está prescrito en el Corán. No es un símbolo religioso. Sólo es una imposición fundamentalista e integrista sobre la mujer. Me alegro que se prohíba. Debería estar prohibido en toda Europa.
Negin Ghadimi, 28 años, recibió un disparo durante las manifestaciones contra el régimen iraní y murió en los brazos de su padre quien la acompañó a protestar.
Cuando un pueblo lo pierde todo, hasta el miedo! #WomanLifeFreedom
Un joven iraní que acaba de cruzar la frontera de Irán a Turquía graba un mensaje para el mundo. Dice que la gente fuera de Irán no tiene idea de cuántos manifestantes han sido asesinados por el régimen islámico.
Él dice que están disparando al pecho de la gente todo el tiempo.
Niño Becerra, economista: "Lo que gana Catalunya con la nueva financiación es calderilla. La única solución es traducir el Estatuto de Gernika al catalán y aplicarlo aquí. No hay más" https://t.co/uAe7jBXDd6
Erfan Soltani. 26 anys.
Detingut dijous passat per manifestar-se. 4 dies després informen la família que l’han jutjat i condemnat a mort. Sense advocat, ni cap dret bàsic. La família només podrà veure’l uns instants abans de penjar-lo. Està previst q avui l’executin.
ASSASSINS.
Avui fa 10 anys del meu nomenament com a conseller del Govern de la Generalitat per part del MHP @KRLS Puigdemont, a proposta del vicepresident Oriol @junqueras. (Aquesta és la foto d’aquell dia).
Durant aquesta dècada Catalunya, com a nació que malda per la seva plena llibertat, ha viscut els moments més brillants, dolços i victoriosos, i també els més durs, tristos i difícils, des del final de la dictadura. També en l’esfera personal aquesta dècada ens ha portat moments molt feliços i d’altres molt dolorosos.
Hi ha una lliçó col.lectiva que ja teníem clara en aquell moment, que els fets transcorreguts durant aquests anys no han fet sinó confirmar: només amb una majoria persistent però, sobretot, només des de la unitat estratègica de l’independentisme democràtic aconseguirem que ens sigui respectat el nostre dret a l’autodeterminació. Per difícil que sigui, està al nostre abast i depèn en primer lloc de nosaltres.
Les autoritats iranianes anuncien execucions ‘exprés’ de manifestants detinguts ahir mateix. Si res no ho impedeix la dictadura dels aiatol·làs els penjarà aquest dimecres. On és el dret internacional? On és la UE?
He conseguido entrevistar a la chica del cigarrillo. Es su primera entrevista desde que se hizo un fenómeno viral. THE OBJECTIVE se convierte en el primer medio en publicar su testimonio.
La imagen ha dado la vuelta al mundo: una joven encendiendo un cigarrillo con la foto del Líder Supremo de Irán, Alí Jamenei. Pero detrás de ese gesto que muchos tacharon de montaje o de inteligencia artificial, se esconde una historia real y dolorosa. «La chica del cigarrillo» es en realidad una joven de 23 años exiliada en Canadá, alguien que pasó de educarse en las estrictas enseñanzas del Corán a declararse agnóstica y «feminista radical».
Su valentía ha traspasado fronteras, llegando incluso a su escritora favorita, J.K. Rowling. La autora de Harry Potter compartió su imagen denunciando la hipocresía de quienes dicen defender los derechos humanos, pero ignoran a las mujeres iraníes; un gesto que emocionó profundamente a esta joven refugiada.
Conseguí localizarla y ha accedido a realizar su primera entrevista con un gran medio de comunicación desde que estalló su popularidad. En esta conversación, su testimonio es brutal y descarnado: nos habla de las torturas que sufrió siendo adolescente, de su sorprendente giro político apoyando a Reza Pahlavi y de por qué cree que lo que vive Irán en 2026 ya no es una protesta, sino una revolución. Para proteger su identidad y la de su familia, que aún permanece en Irán, utilizaremos el seudónimo que ella misma ha elegido en la red social X: Morticia.
👉🏻 https://t.co/ueZJNszf0t
Esto es en Irán ahora mismo. Desesperante.
Se reportan al menos 12.000 MUERTOS, CBS dice que la cifra podría llegar hasta 20.000 en tan solo 16 días de protestas.
Esto es probablemente la matanza más grande de este siglo. El mundo no hace nada, nadie esta hablando de esto.
Bajo el régimen iraní, una mujer fumando es una puta. Como asmática detesto el tabaco, pero que las mujeres iraníes protesten prendiéndose un pitillo con foto del ayatolá ardiendo es de las revoluciones más significativas, sexys y atractivas vistas en décadas #WomanLifeFreedom 💜
Por Mahsa Amini y por todas las mujeres torturadas, asesinadas y oprimidas por la dictadura islamista.
No dejen de hablar de Irán. Que el algoritmo haga lo que no hacen los políticos y los medios.
#FreeIran
🇮🇷 — Acaban de ingresar a la Embajada de Irán en Londres y han quitado la bandera del régimen islámico para poner en su lugar la verdadera bandera de los iraníes libres.