Vet aquí la publicació de #boncatalà del 25 d'agost:
Tot i que hi ha mostres antigues de la locució adverbial "de repent", n'hi ha d'altres de molt més escaients.
Com aquestes:
• DE SOBTE
• DE COP I DE SOBTE
• DE COP I VOLTA
• TOT D'UNA
• TOT D'UN PLEGAT
Feu-ho córrer.
Hola @JoanLaportaFCB. Com a soci del Barça des de fa 45 anys sol·licito que aquest dijous es convidi a la llotja al menor seguidor del Barça agredit per les hordes feixistes uniformades de manera injustificada a Elx. Seria un acte de dignitat i justícia. M'ajudeu amb RT?
Ahir a Elx, agents antidisturbis van apallissar un aficionat del Barça per portar una estelada.
Abans del partit contra l'Elx, agents de la Policia Nacional espanyola van requisar estelades als aficionats blaugranes que feien cua per entrar al Martínez Valero.
Un jove, després que li retiressin la bandera, va rebre diversos cops de porra i va acabar a terra; quan va respondre colpejant un agent, el van detenir. Altres aficionats van acabar en un centre hospitalari per cops rebuts durant les càrregues per separar les dues aficions.
El FC Barcelona, en comunicat oficial, va qualificar la detenció de desproporcionada i va reivindicar que l'estelada és un símbol legal, l'exhibició del qual no es pot considerar per si sola una incitació a la violència.
Queda poc per les eleccions municipals i per les generales espanyoles. Partits que ara fan 'postureig' amb aquest tema, pactaran amb el PSOE als Ajuntaments i al Congreso. Fa anys que ho fan.
No tenen cap credibilitat mentre donen estabilitat a qui apallissa catalans.
A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de solucions per lluitar contra el desastre de les Administracions. Però a vegades també m'agrada explicar històries com aquesta i unir els dos mons.
Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui.
Apunta-t’hi de franc: 👉 https://t.co/0202AubGyn
(Assegura’t de posar bé el correu. Després, rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)
Seria necesario avisar a los turistas (mejor viajeros) que tengan ganas de visitar Barcelona, y por extensión, Catalunya, que esto no es un parque temático. Existen parques temáticos fantásticos en el mundo, pero Barcelona y la tierra catalana es una tierra de acogida para gente ordenada, seria, tranquila y que tenga ganas de aprender y de mezclarse con una cultura milenaria única en Europa.
A Igualada, els que ahir van increpar, insultar i assetjar persones d’Aliança Catalana són persones vinculades a la CUP d’Igualada, Esquerra Republicana i Junts.
Gent d’Esquerra que ja havia estat assenyalada anys enrere per contracampanyes de joc brut polític.
Famílies vinculades a l’Opus. Persones amb molt poder adquisitiu que acumulen patrimoni: 8 pisos a Igualada i 6 més a Barcelona.
I les pancartes no van aparèixer espontàniament: feia dies que es preparaven al local del Foment.
Per què us penseu que hi ha tota aquesta passivitat política de tots els grups davant aquests atacs?
Perquè darrere hi ha persones amb molt poder adquisitiu que viuen de ser grans tenidors i que, alhora, són representants i formen part de partits que surten constantment a criticar els grans tenidors.
I aquesta és precisament la raó per la qual callen, animen i toleren els atacs contra Aliança Catalana.
Perquè saben que hi ha molt en joc: poder, privilegis i el control polític de sempre.
Una colla de cínics i hipòcrites, tots plegats.
@AntiburocraciaC La pagesia sap i molt bé, que ha de plantar, ha on , quant i en quanta quantitat. cosa que els vividors inútils i ignorants de "La Generalidad" no en tenen idea.
Perquè s'ha d'informar de res a aquest vividors.
Fotem-los fóra JA!
INDEPENDÈNCIA !!
Un passatger (@llfeliu) felicita Wizz Air (@wizzair) pel bon ús del català abans, durant i després dels seus vols des de Barcelona. No és una opinió sense fonament: aquest dret el reconeix el Codi de consum de Catalunya.
Com a prova, ha compartit una resposta que li va fer arribar la companyia, íntegrament en català: "Gràcies per les seves respostes. Els seus comentaris ens ajudaran a millorar els nostres serveis d'ara endavant".
L'article 128-1 del Codi de consum de Catalunya estableix que les persones consumidores tenen dret a ser ateses, oralment i per escrit, en la llengua oficial que triïn. Ara bé, el Tribunal Constitucional en 2 sentències de 2017 i 2018 ha posat certs límits que, en part, dilueixen aquest article.
El problema és que aquest dret, tot i ser llei des del 2010, continua sent l'excepció més que la norma.
Bona part de les reclamacions que rep la Plataforma per la Llengua o l'Agència Catalana del Consum tenen a veure precisament amb això: telèfons, formularis o correus que només existeixen en castellà, tot i operar a Catalunya.
Per això val la pena dir-ho quan una companyia estrangera ho fa bé sense que ningú l'hi hagi hagut de reclamar.
A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de solucions per lluitar contra el desastre de les Administracions. Però a vegades també m'agrada explicar històries com aquesta i unir els dos mons.
Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui.
Apunta-t’hi de franc: 👉 https://t.co/0202AubGyn
(Assegura’t de posar bé el correu. Després, rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)
Bon diumenge tingueu.
Els recurrents atacs a la presència pacífica de militants i simpatitzants d’ @CatalunyaAC perpetrats pels mal anomenats antifeixistes acabaran molt malament. No s’entén que cap partit polític ni cap grup de l’arc parlamentari hagi condemnat aquestes pràctiques profundament antidemocràtiques. És una llàstima que els catalans mai ens atrevim a plantar cara als enemics de Catalunya per por a la repressió judicial espanyola, mentre que, en canvi, som tan valents a l’hora de reprimir els nostres.
Quan l’humorista Toni Albà va insultar Inés Arrimadas, tots els partits catalans van sortir en tromba a defensar-la i a exigir l’expulsió fulminant de l’actor del Polònia de TV3 que, efectivament, se’n va dur a terme. D’això se’n diu complex d’inferioritat i manca d’autoestima.
Les infiltracions de la policia espanyola dins de determinats grups ideològics nostrats han aconseguit convertir-los en un cavall de Troia amb l’encàrrec de dinamitar l’independentisme des de dins. Exactament, igual que els partits processistes, que varen rebre aquest encàrrec a canvi de la llibertat i l’amnistia dels seus líders. Per això, tant els uns com els altres es tapen les vergonyes i aplaudeixen els inventats cordons sanitaris i la violència contra els catalans que volem recuperar l’esperit de l’1-O del 2017.
És curiós, però, que tots aquests actors nostrats disposats a esborrar qualsevol espurna sobiranista catalana no s’hagin rebel·lat mai contra un @govern dirigit pel 155 que està desmantellant el que queda dels serveis bàsics del país i convertint la nostra llengua en una eina residual. Encara més: alguns diputats dels partits processistes han insinuat que faran, si cal, coalicions amb els seus botxins per evitar que pugui governar @CatalunyaAC .
Per això, crec que tots aquells catalans que s’hagin sentit traïts pel processisme hauran de confiar els seus vots a @CatalunyaAC fins que assoleixi una àmplia majoria al @parlamentcat, com l’únic foc nou capaç de fer tornar l’embat de l’1-O del 2017. #SalvemCatalunya. Salut!
Recordeu els cartells d’Esquerra insultant els malalts d’una de les malalties més devastadores que existeixen: l’Alzheimer?
Els recordeu?
Recordeu les desenes de contracampanyes, que van fer, per embrutar rivals polítics, amb accions com utilitzar menors, amb un ninot penjat d’un pont, bitllets i acusacions o insults inexistents?
Ho recordeu?
Doncs bé, part d’ells, són els que ahir van convocar els atacs contra ciutadans d’Igualada. Persones vinculades a aquell episodi.
I ara continueu permetent que us estiguin colant que les persones que van fer fora eren les d’«extrema dreta» i que els qui cridaven, assetjaven i expulsaven, eren els defensors de la dignitat, la responsabilitat, les llibertats i el respecte.
Aneu lligant caps del que passa?
Qui mou part dels fils de tot això?
Que se sàpiga!
Consell de #boncatalà del 22 d'agost:
Sí que a la llengua parlada informal podem usar les "carbassa" i "cargol", com qualsevol altra forma dialectal secundària. Però els mots correctes i preferents, els generals, són CARABASSA i CARAGOL: així, amb totes les lletres.
Que corri.
Xavier Martínez Montpart
Carmela Lopardo
Ian-Moore Wilson
Pepita Codina Oliveras
María de Lourdes Correira Duarte Ribero
Ana María Soarez López
Francisco López Rodríguez
Desirée Eugenia Hildegard Zolotas
Elke Leona Florentina
Jared Alton Tucker
Silvina Alejandra Pereyra Cabrera
Bruno Gulotta
Pau Pérez Villán
María Monteiro-Agostinho Correia
Luca Russo
Julien Alessandro Cadman
Per ells i pels més de 350 ferits, hi ha ferides que mai es tancaran.
Ni oblit, ni perdó.
En Josep té un petit comerç a Barcelona. Cada any paga una morterada en impostos: IVA trimestral, IBI, residus, impost de societats, ha hagut de pagar més de 1.000 € per una llicència de reforma, els salaris de dos empleats, una hipoteca, llum, aigua, telèfon…
En Mohamed, cada dia, planta la seva manta davant del seu comerç, ocupant tota la vorera de davant. No paga IBI, llum, aigua, residus, impost de societats…
En Josep, a més, que cada dia ha de veure, com centenars de persones, surten als carrers per defensar el sindicat del qual forma part en Mohamed, perquè pugui continuar fent una activitat il·legal, amb venda de productes falsificats, sense pagar absolutament res, exempt de tots els impostos, sabent també, que aquesta organització ha rebut 498.171,08 € en subvencions públiques durant els darrers tres anys.
Ara, per més inri, el dia 10 de setembre, que en Josep acudirà al Fossar de les Moreres, a recordar, els caiguts de Catalunya, a cridar “Llibertat per Catalunya!”, reivindicar la independència i a defensar un futur millor pel seu país.
Aquell dia, a més, haurà de sentir com li criden, a la cara, racista, xenòfob, feixista i mil bajanades més.
Sí, a en Josep, que treballa com un ruc, per pagar impostos, complir les normes i complir cada dia amb el seu deure com a ciutadà.
Ells ocupen, venen il·legalment i reben subvencions; nosaltres treballem, paguem i complim.
Anem entenent de què va això del feixisme?
Quina colla de tarats!
Mentre a gran part d'Europa medieval la voluntat del rei era llei i paraula de Déu i la justícia s'aplicava per caprici feudal, Catalunya va bastir el sistema de garanties processals i constitucionals més avançat d'Occident. 👇
Segles abans de la Declaració dels Drets de l'Home o del desenvolupament del dret modern, els Usatges de Barcelona i les Constitucions de Catalunya ja fixaven límits estrictes al poder, prohibien les detencions arbitràries i establien el degut procés.
Aquestes són 9 garanties processals pioneres de la nostra història jurídica, amb els seus textos literals i dates:
* Dret a no ser condemnat sense judici previ (Any 1060 - Usatges de Barcelona)
L'usatge Quoniam per iniquum va establir el principi universal de defensa: ningú pot rebre pena sense un procés judicial previ i contradictori.
"Negun hom no sia condempnat sens ésser hoyt e degudament convens per dret."
* Inviolabilitat de domicili (Any 1064 - Pau i Treva / Usatges)
L'espai privat de la llar va quedar blindat davant la violència feudal i les intrusions sense ordre judicial legítima.
"Negun hom no gaus entrar en casa d'altri per força, ni pendre res contra voluntat del senyor de la casa."
* Principi de legalitat i submissió del monarca a la llei (Any 1283 - Corts de Barcelona, Pere el Gran)
La constitució Volem, estatuïm va consagrar el pactisme: el rei no podia dictar sentències ni lleis al marge de les Corts, i qualsevol acte contrari era nul automàticament.
"Volem, estatuïm e ordenam que si nós o los successors nostres farem res contra les dites Constitucions, sia de neguna valor e no tinga força."
* Dret al jutge natural (Any 1283 - Corts de Barcelona)
Prohibició expressa de crear tribunals especials o jutjar un ciutadà fora del seu territori per retirar-li garanties.
"Negun natural de Catalunya no sia tret fora de la sua província o jurisdicció per raó de juý civil o criminal."
* Fiança i límit a la presó preventiva (Any 1299 - Corts de Barcelona, Jaume II)
L'antecedent directe de l'Habeas Corpus: si el delicte no implicava penes de sang, l'acusat tenia dret immediat a la llibertat provisional sota fiança.
"Tot pres per deute o per crim no corporal sia lliurat sota fermança e caució idònia, sens romandre en càrcer."
* Justícia gratuïta i advocat d'ofici (Any 1300 - Corts de Barcelona)
Obligació dels tribunals de proveir defensa tècnica gratuïta a les persones sense recursos o en situació de vulnerabilitat.
"Als pobres, viudes e orfes, lo jutge donarà advocat e procurador d'ofici qui defense ses raons sens premi negú."
* Dret a la contradicció de testimonis (Any 1413 - Corts de Barcelona, Ferran d'Antequera)
Dret de l'acusat a conèixer les declaracions dels testimonis de càrrec per poder recusar-los o impugnar-los per falsedat o enemistat.
"Sia dada còpia de les posicions e testimonis a la part reo perquè puga excepcionar, contradir e recusar ab ple dret."
* Obligació dels jutges de desobeir ordres reials il·legals (Any 1481 - Corts de Barcelona, Constitució "Poc valdría")
La clau del constitucionalisme català: qualsevol ordre del rei o dels seus oficials contrària a les Constitucions era nul·la de ple dret, i els jutges tenien el deure legal d'incomplir-la.
"Poc valdría fer lleys si per nós o nostres officials no fossen observades... manam a tots jutges que no obeesquen cartes o provisions contra dret."
* Publicitat processal i registre públic de sentències (Any 1599 - Corts de Barcelona, Felip II d'Aragó)
Prohibició de judicis secrets i obligació de deixar constància escrita de totes les resolucions judicials per evitar l'arbitrarietat.
"Totes sentències definitives sien públiques e registrades en llibre autèntic, sota pena de nul·litat de tot lo procedit."
Aquest corpus jurídic va situar Catalunya a l'avantguarda del dret públic europeu durant més de sis segles, fonamentant una societat on el poder reial estava sotmès a la llei i el ciutadà gaudia d'un escut processal inèdit al seu temps.
Diria que una de les coses més boniques de la vida és descobrir que algú gaudeix de debò de la teva presència.
No pel que fas, no pel que tens ni pel que aportes. Simplement perquè li agrada estar amb tu: els teus pensaments, la teva energia, la teva manera de ser i d’escoltar.
Només tu. I això ja és suficient.
Som-hi?
Bon diaaa!!😉🤍