Defensors del mandat del 1r dâOctubre đłď¸ Lâesperança dâuna naciĂł tossudament alçada. Si els polĂtics no compleixen, ho farem nosaltres đĽ9.
Lâindependentisme no hauria dâanar a les eleccions espanyoles: cap candidatura âindependentistaâ sap, pot o vol fer la independència ni tĂŠ prou força ni habilitat per canviar res substancial per Catalunya. Participar-hi legitima lâstatu quo: acceptar la subordinaciĂł de Catalunya.
1/5
Què va passar el 27 dâoctubre de 2017?
Va representar un punt dâinflexiĂł en el procĂŠs dâindependència. VenĂem dâanys en què cada dia ens acostĂ vem mĂŠs a lâobjectiu. I per uns moments va semblar que sĂ.
Art. 1 PIDCP, ResoluciĂł 1514 i 1541: el subjecte del dret d'autodeterminaciĂł ĂŠs exclusivament el Poble originari, mai un cens administratiu colonial imposat per la potència ocupant. No es tracta de retirar drets a ningĂş, sinĂł de constituir el cos electoral sobirĂ legĂtim.
Recordem lâđ-đ de fa 9 anys i sentim lâorgull dâhaver estat capaços dâexercir la nostra voluntat com a poble per damunt de tot i de tothom, tambĂŠ dels partits polĂtics. Vam ser imparables.
Sols el poble salva el poble.
Ho farem sols, o no ho farem!
1/2
Si el que parla de âla sogaâ arribar a ser catalĂ , recordant lâepidosi del regidor que el van portar a lâAudiència Nacional per dir que per fer una truita calia trencar un ou, en aquest pajaro li cauen 20 anys per terrorisme.
Aquest document de 1736 ĂŠs una joia històrica brutal que ensorra el relat oficialista espanyol. Es tracta del Record de la Aliança, un manifest polĂtic i jurĂdic publicat a la Universitat d'Oxford dues dècades desprĂŠs de la caiguda de Barcelona el 1714.
Què significa exactament? Que 22 anys desprĂŠs de l'ocupaciĂł militar borbònica, l'exili polĂtic catalĂ continuava totalment organitzat i actiu en la diplomĂ cia europea, plantant-se davant del rei Jordi II de la Gran Bretanya per exigir-li que complĂs d'una vegada la paraula i la garantia perpètua envers les #Constitucions de Catalunya, signada bilaterament al Tractat de Gènova de 1705.
A la portada, els escuts de Barcelona i del Principat de Catalunya miren de tu a tu la Corona britĂ nica, acompanyats d'una frase en llatĂ colpidora: đ
"La nostra República Ês sacsejada per innombrables tempestes! I nomÊs queda l'esperança de la salvació que ha de tornar."
SĂ, feien servir el terme REPUBLICA per definir l'Estat de dret catalĂ absorbit per la força de les armes de Felip V.
Això demostra que la naciĂł mai va acceptar de bon grat els Decrets de Nova Planta. Com que la violència militar de Castella no crea legalitat legĂtima (Doctrina Stimson) i cap procĂŠs sobirĂ ha derogat mai el nostre text constitucional secular, la vigència de iure de les nostres Constitucions es mantĂŠ 100% intacta i connecta en lĂnia recta amb el mandat democrĂ tic de l'1-O. La resistència no va començar ahir sino fa 300 anys. Obre els arxius de veritat!
Això que diu Jaume Clotet @jaumeclotet ĂŠs bastant mĂŠs greu del que sembla. No ĂŠs una boutade simpĂ tica sobre el carĂ cter catalĂ . Ăs autoodi nacional passat per una mena de darwinisme de sobretaula.
Ens diu que els catalans tenim una genètica degradada perquè els millors han estat exiliats, empresonats o afusellats, i que ens salva la immigraciĂł perquè ens aporta la valentia que nosaltres ja no tenim. Ăs a dir, converteix els catalans en un poble biològicament espatllat i els immigrants en una mena de tractament hormonal col¡lectiu.
No sÊ què Ês mÊs lamentable, si el menyspreu cap als catalans o la manera instrumental de parlar dels immigrants. Perquè aquà no els està defensant. Els està fent servir com a material de recanvi per arreglar, suposadament, un poble que ell descriu com defectuós.
Això no ĂŠs amor a la naciĂł. Això ĂŠs autoodi amb Ănfules intel¡lectuals. I el pitjor ĂŠs que ho diu amb aquella alegria de qui creu que acaba de fer una reflexiĂł profunda, quan en realitat nomĂŠs ha deixat anar una de les visions mĂŠs miserables que es poden tenir dâun poble.
Ep!!
VERD:
Grau d'autonomia polĂtica de la Generalitat de Catalunya.
VERMELL:
Part dels pressupostos i competències de la Generalitat que es decideixen a Madrid...
Som o no som una colònia?
MĂŠs contingut a: https://t.co/WbKX0jqfpv
El silenciament del @Correllengua_ per part de TV3 i RAC1 ĂŠs vergonyĂłs
Ni una notĂcia al web de @3CatInfo de l'arribada del Correllengua a BCN
Ni 1 minut a @elmonarac1 ni al web de RAC1
Un acte exemplar fet per joves i per la llengua i els mitjans del règim amb el cap a Madrid
Lâextermini deliberat de les llengĂźes, osigui, dels pobles, que son patrimoni cultural de la humanitat, ĂŠs molt âcivilitzatâ i âmodernâ, segons aquest etnocida de merda.
Perpètua per a aquests bà rbars. No hi haurà pietat pels nazis.
No us podeu perdre la propera xerrada d'Albert Pont a La Garriga!!!
Ens explicarĂ les claus polĂtiques, econòmiques i jurĂdiques x fer efectiva la DUI aprofitant tres fites històriques ineludibles: eleccions municipals, eleccions generals i eleccions al Parlament (2027-2029)
La substitució demogrà fica avança a tota mà quina.
Les institucions colonials modifiquen la demografia per a controlar polĂticament els PaĂŻsos Catalans.
Per a protegir-nos hem de restablir el nostre Estat mitjançant un Cens del Poble Català .
Som les nacions autèntiques, les nacions naturals. Hem despertat. Anem creixent.. Anem conjuntant-nos.... Construïm el futur arrelats a l'origen https://t.co/B7UlumoMkH
@rubio_escolano Lâetnocidi no ĂŠs cap drama per a tu, ho acabes de deixar ben clar. En aquest cas, la legĂtima defensa esdevĂŠ, en nom del patrimoni cultural de la humanitat, una obligaciĂł de tota persona de bĂŠ.
Si enlloc d demanar almoina a Madrid sâexigĂs cada dia la derogaciĂł del Decret d Nova Planta, posarĂem el dit a la nafra davant dels col¡laboracionistes europeus (TEDH inclòs), molts ciutadans dubtarien del relat q els han venut i l'independentisme tindria +clar el camĂ a traçar.
Demà farà 8 anys que JUNTS, ER i CUP van aprovar una resolució que proclamava la República Catalana com a estat independent però que no tenien cap intenció de complir.
Vine demĂ đđa les 19:30h al Fossar de les Moreres. Fem-los fora đĽ dâuna vegada.