La meravella tècnica de l’acte a la Sagrada Família i el tracte degut a la llengua catalana no han de tapar la vergonyosa acció de repressió contra els cantaires i contra els ciutadans que portaven banderes estelades. Calen explicacions i que s’assumexin responsabilitats.
@GironaFC No ha pogut ser.
Ànims @GironaFC! Ens hem aixecat d'altres caigudes amb el cap ben alt. I ho tornareu a fer! I veient la majoria de comentaris plens de bilis que estic llegint com ara "perros españoles", encara us estimo més Girona!❤️🤍Tornarem a 1a! amb més força que mai!!❤️🤍
🎬 Extracte del capítol “Català, punt crític” de @30minuts estrenat ahir vespre a @som3cat
Al CE Júpiter hem iniciat un procés de reflexió interna que ens ha fet detectar diverses dificultats en l’ús del català en el dia a dia del club.
Som conscients que la llengua forma part essencial de la nostra identitat i de la nostra història. Per aquest motiu, ens comprometem a treballar per recuperar i reforçar el català com a idioma vehicular del club, tant dins com fora del terreny de joc.
Aquest pas no és només una qüestió lingüística, sinó també un acte de respecte cap a la nostra cultura i les nostres arrels. Treballarem plegats perquè el català torni a ocupar el lloc que li correspon, amb orgull i amb mirada de futur.
𝐒𝐞𝐦𝐩𝐫𝐞 ★ 𝐄𝐧𝐝𝐚𝐯𝐚𝐧𝐭
"Per què la web de l'Ajuntament de Barcelona em surt per defecte en castellà?" És el que no podia parar de pensar Froilán Olesti i el que el va motivar a crear l'extensió "En català si us plau", que et redirigeix a la versió en català de les webs #SetmanaLlengua3Cat
QUÈ ÉS AQUEST MALESTAR?
Hi ha un malestar difícil d’explicar perquè no neix d’una sola escena, ni d’un sol fet, ni d’una sola persona. Neix d’una acumulació. Camines pels carrers del teu país i, sense que passi res d’extraordinari, notes que alguna cosa s’ha desplaçat. Els sons, les cares, els comerços, les llengües, els gestos, els codis. Tot pot semblar normal des de fora, però per dins hi ha una sensació estranya. Com si el lloc continués portant el mateix nom, però hagués perdut una part del seu rostre.
No és que tot hagi de ser igual que abans. Cap país viu congelat. Cap poble existeix sense canvis. Però una cosa és el canvi que una comunitat assimila des del seu centre, i una altra és el canvi que li desfà el centre. El primer pot enriquir. El segon desorienta. I el que molts catalans comencem a sentir no és incomoditat davant la diferència, sinó desubicació davant la pèrdua de continuïtat.
Aquest malestar apareix quan la llengua pròpia deixa de ser la respiració natural del carrer. Quan parlar català sembla una interrupció en lloc d’una normalitat. Quan entres en un establiment del teu barri i ja no saps si el país hi serà reconegut. Quan l’espai públic continua sent administrativament català, però cada vegada menys culturalment català. És una sensació subtil, però persistent. No et fan fora amb una ordre. Simplement el lloc deixa de respondre’t com a casa.
I això és el que costa dir sense que et vulguin caricaturitzar. El català no pateix perquè odiï ningú. Pateix perquè veu com el seu món es desfà sense que gairebé ningú li permeti anomenar la desfeta. Se li diu que tot és diversitat, que tot és normal, que tot és inevitable, que tot és progrés. Però el cos sap coses que els discursos amaguen. I el cos d’un poble també nota quan la seva terra deixa de tenir-lo com a centre.
La desubicació existencial és aquesta. Ser de casa i començar a sentir-te visitant. Caminar pels carrers que haurien de confirmar-te i notar que cada cop et retornen menys. Veure que el país no desapareix com desapareix una bandera cremada, sinó com desapareix una olor, un to, una manera de saludar, una llengua que abans donava forma a la vida comuna. No és una explosió. És una substitució lenta de la familiaritat per l’estranyesa.
Per això aquest malestar no és una anècdota emocional. És un símptoma nacional. Un poble necessita reconèixer-se en la seva terra. Necessita que la seva llengua, els seus codis i la seva memòria no siguin una presència residual, sinó l’ordre natural del lloc. Quan això es trenca, la ferida no és només política. És existencial. Perquè no perds només poder. Perds món.
Ens han volgut fer creure que sentir això és sospitós. Que trobar a faltar el rostre propi del país és una forma de tancament. Però no hi ha res més humà que voler viure en una terra que encara et parli amb la veu del teu poble. No hi ha res més natural que voler que casa teva continuï semblant casa teva.
Què és aquest malestar, doncs? És la consciència encara confusa d’una despossessió. És el moment en què el català mira el seu carrer i entén, potser sense paraules, que el conflicte ja no és només institucional, ni lingüístic, ni electoral. És molt més profund. És la lluita perquè la terra catalana continuï sent un lloc on el poble català pugui reconèixer-se, viure i continuar.
Quina bufetada de la presidenta de Mèxic.
El @PSOE de @sanchezcastejon munta un parc d'atraccions socialista a la Fira de Barcelona per poder presentar-se com el garant de la democràcia, intenta convertir l'autoritarisme espanyol en el referent europeu, i fer de l'independentisme una forma d'extrema-dreta trumpista.
Posen @salvadorilla, el president que ho és perquè té els rivals inabilitats o a l'exili, amb el suport de la policia reprimint xavals pels carrers, a fer de ninot i a elogiar el "seny" contra l'extrema dreta trumpista.
I va la presidenta més putaespanyista que ha vist mai Mèxic, i davant de tota aquesta colla de pallassos, fa una defensa de l'autodeterminació dels pobles, i una denúncia de les noves "colònies", a Barcelona.
Sap perfectament el que està dient i a on ho està dient.
Honor i Glòria. Catalunya sempre sobreviu als seus il·lusos enterradors i no tothom és tan idiota de comprar-li a Pedro Sánchez aquest espectacle dantesc que és la seva campanya internacional per tapar els seus problemes domèstics.
És un president, no ho oblideu mai, que va perdre les eleccions i que només governa perquè els representants dels catalans duent una pistola apuntant al cap, i ERC i Junts necessitaven amnisties i aire per respirar.
Celebrem la Diada de Sant Jordi perquè #taldiacomavui de 1456 les Corts Catalanes reunides a Barcelona aprovaren que el 23 d'abril fos festa "a qualseuol ciutat, vila o loch del Principat de Cathalunya". I per tant la d'aquest any 2026 serà la 571a Diada del patró de Catalunya.
Atenció al cometa C/2025 R3 (PanSTARRS).
Ara mateix ja es pot veure amb prismàtics i s'espera que la seva llum creixi durant els pròxims dies per convertir-se, si tenim sort, en visible a simple vista.
El tenim a l'alba, baixant cada cop més sobre l'horitzó est abans de la sortida de Sol, i en uns dies passarà al cel del vespre a l'oest. He marcat on trobar-lo.
Crèdit foto: Zoe Sabu.
Ara q sabem Sant Jordi era un maltractador d’animals, que el català és una llengua feixista i q l’IEC ja li està buscant un altre nom x no molestar jo crec que la bandera catalana tmb fa un tufillo a catalana q t’hi cagues i q potser amb 2 barres menys seria molt més cosmopolita.