Aquesta hauria de ser la normalitat. El noi sap que Lamine és i entén el català, i lògicament manté la llengua
(Que encara calgui demostrar que és el més normal i no manca d'educació és absurd)
Mes de 20 anys de soci i em donaré de baixa de @ClubRACC
Es veu que si tens una emergència a la llar un dissabte, no els va bé solucionar-la
Ja ho sabeu, planifiqueu les emergències
O doneu-vos de baixa del puto RACC, pq pagar una quota si a l’hora de la veritat NO responen
Sabíeu que militants independentistes van organitzar les seves pròpies milícies antifeixistes durant la Guerra del 36-39? Ferran Dalmau ho detalla a 'Voluntaris d'estel i enclusa' @EditorialBase, un llibre molt interessant per conèixer aquesta història. https://t.co/yWGOpEhsXE
No sóc de donar explicacions, però no m’agrada que em tergiversin..
L’abstenció no “guanya” eleccions ni substitueix l’organització o altres formes de pressió. Però negar-li caràcter estratègic és ignorar dècades de pràctica política i de teoria.
L’abstenció no és apatia: és una forma de “sortida del joc” (exit) en els termes d’Albert O. Hirschman (Exit, Voice, and Loyalty, 1970). Quan la voice (vot o pressió dins el sistema) no permet millorar o transformar les condicions, la sortida deliberada és una resposta racional i política.
En el cas català davant les eleccions espanyoles, això es tradueix en no legitimar un marc que molts percebem com a aliè o insuficient per decidir sobre l’autogovern. No és “no saber què votar”: és decidir no sotmetre’t a aquell marc concret perquè no és el teu.
Tenim múltiples precedents d’abstenció real i efectiva en investidures, aprovació de decrets, lleis o pressupostos: són actes polítics calculats que decideixen governs i polítiques. Si l’abstenció d’un grup de diputats és estratègia, per què no ho hauria de ser la dels electors?
La literatura de protest voting i abstenció estratègica ho recull: en sistemes on les opcions no reflecteixen les preferències (especialment en qüestions de sobirania o marc institucional), l’abstenció o el vot nul funcionen com a senyal de descontentament, no com a apatia. A Catalunya hi ha una llarga tradició d’abstenció diferencial precisament perquè els electors diferenciem els marcs.
#AbstencióCatalana
@diesdetardor Farà uns 10 anys vaig rellegir la versió del 31
L’he rellegit uns quants cops (les diferents versions) en diferents etapes de la meva vida
També es interessant “Remando al viento” d’en Gonzalo Suárez sobre la nit de la creació a can Lord Byron
😋 Si sou fans de la xocolata, no us podeu perdre l'oportunitat de guanyar un lot de Xocolata Jolonch 🍫 de @torronsvicens!
➡️ Què heu de fer? Seguir-nos i fer RT d'aquesta publicació. Ah, i teniu de temps fins a les 8 del matí d'avui. Sort a tothom!
▶️ https://t.co/2F5ObrEhYd
No sé si en els últims 25 anys heu anat al CAP, o heu agafat transport públic, o heu tingut fills en edat escolar, però sembla que l'unionisme i els gestors del mentrestant (valgui la redundància) ens condemnen a la misèria que, segons ells, s’esdevindria si ens independitzàvem.