No sé el que soc... vaig estudiar ciències polítiques, relacions internacionals, gestió esportiva i un doctorat en política xinesa. Observo i reflexiono.
No sé com ho veieu vosaltres, però des de la meva experiència com a psicòloga de docents realment esgotats, penso que per més que els baixin la ràtio o els apugin el sou, el problema de salut mental no quedarà resolt.
I segurament això ajudaria una mica, no cal dir. Però diria que el problema principal actual és un altre.
Abans hi havia classes més nombroses, però els grups eren més homogenis. Ara, en canvi, dins d’una mateixa aula hi ha una diversitat enorme de necessitats, ritmes d’aprenentatge, dificultats emocionals i situacions personals.
I davant d’això, és molt difícil que un professor sol pugui atendre tothom com cal. Per més bona voluntat que tingui, per més que li apugin el sou o li baixin uns quants alumnes, la dificultat continua sent pràcticament la mateixa.
Per això crec que, més que parlar només de sous i ràtios, hauríem de parlar de la salut mental dels docents, dels recursos de suport que tenen i de com oferim una atenció realment personalitzada als alumnes que són els que realment estan patint les conseqüències d’aquesta situació que no té res de res a veure amb com era fa uns anys.
Després de rebaixar l'edat penal a 13 anys per lluitar contra els grups criminals, Suècia proposa més requisits per accedir a la ciutadania.
Mentre,aquí semblem passarells: fronteres obertes i papers x tothom, facilitant empadronaments ficticis i fent del frau una eina legal
Aquest gràfic és devastador perquè desmunta un dels grans relats de la política econòmica espanyola dels últims anys: que “els salaris pugen”.
Sí, el salari brut a Espanya ha crescut un 1,43% en termes reals entre 2019 i 2025, però el salari net real —>>> el que realment arriba a la butxaca de la gent després d’impostos i inflació ha caigut un 3,65%, LA PITJOR dada entre les grans economies de l’euro.
La lectura important no és només econòmica. És social i evidentment molt política.
Primer: l’Estat i les cotitzacions s’han quedat una part creixent dels increments salarials. Molta gent cobra més nominalment però viu molt pitjor. Això genera frustració perquè la percepció quotidiana és clara: habitatge més car, menjar més car, serveis més cars i menys capacitat d’estalvi. Ja ho anem veient cada dia…
Segon: Espanya queda completament desalineada respecte països comparables. Portugal, Polònia o Lituània han aconseguit increments molt forts del salari net real. Això vol dir que el creixement econòmic allà s’ha traslladat molt més directament a les famílies.
Tercer: això té conseqüències enormes sobre talent i competitivitat. Si els professionals qualificats veuen que treballar més o progressar professionalment no es tradueix en una millora real de vida, acabes destruint incentius:
menys emprenedoria, menys risc,
menys mobilitat social, fuga de talent, gent emprenyada, mal rollo a l’oficina, i menys capacitat d’atreure perfils internacionals.
A Catalunya això encara es percep més perquè combines:
la nostre pressió fiscal alta,
habitatge super disparat,
salaris europeus molt baixos,
i costos quasi de grans hubs globals.
El resultat és una classe mitjana molt exhausta. Pobresa a l’alça, molta immigració sense estudis i en estat bastant precari.
També hi ha un altre element molt important: molts dels països de l’Est tenen increments enormes perquè partien de nivells MOLT baixos i han crescut ràpidament en productivitat i convergència. Però fins i tot comparant Espanya amb França, Alemanya o Itàlia, la dada espanyola continua sent especialment dolenta.
I aquí apareix la gran pregunta estructural: on va el valor creat?
Perquè si el PIB creix, el turisme bat rècords, les empreses facturen més i l’ocupació augmenta, però el treballador mitjà perd poder adquisitiu net, vol dir que hi ha una disfunció clara entre creixement macroeconòmic i prosperitat real.
Aquest gràfic explica moltes coses que després es tradueixen en:
desafecció política,
polarització,
caiguda de natalitat,
impossibilitat d’emancipació,
i sensació de “treballo més però avanço menys”.
És probablement una de les dades més importants per entendre l’estat actual d’Espanya i per què tants joves i professionals qualificats miren cap a fora.
Un dato revelador. El principal dron usado para el ataque es el FP 1 que tiene una velocidad máxima de 150 km/h. Esto significa que para recorrer los 1.100 km hasta el objetivo estuvo volando 7 horas y media sobre Rusia. Putin tiene menos defensas que un pájaro Dodo
@Pontifex Gaudí was arrested for speaking Catalan. More than a century later, during your visit to Gaudí’s temple, you will not speak in Catalan.
Gaudí suffered because of his language. Today, the Church ignores the language he defended in his own home.
Deeply shameful
🗣️“La gran selecció d’immigrants no es fa a la frontera, sinó amb els llocs de feina”
Entrevista a Miquel Puig, economista i membre de l'equip redactor de l’informe Fènix
https://t.co/U5NEPuoTSq
https://t.co/U5NEPuoTSq
@IgnasiKolbe@Objetivoatleti Yo ficharía a Esteban Lepaul del Rennes. Este año ha hecho 21 goles, ha dado 6 asistencias, máximo goleador de la Ligue 1, tiene 26 años y un valor de mercado de 20 millones de euros.
@IgnasiKolbe@IsmaelCanellas A veure en Gordon té desequilibri, sí, i aquesta temporada no li ha anat tan bé com la passada. Per això jo també posaria en dubte el seu fitxatge, perquè jugadors com ell n'hi ha molts i és el que dius, Rafinha ja hi és i també pots tenir inclús Rashford si se'l queden.
@IgnasiKolbe@IsmaelCanellas Gordon no és un 9. Que deixin de vendre a Gordon com a un 9, és un 11 o un 7 tot i que no és la seva millor zona, però és millor de 7 que de 9
@javilopezEU@GPursals Suposo que formar part de l'executiu que va crear els GAL i la política de la calç viva, i ser responsable dels bombardejos sobre Sarajevo, molt de pau no és, però ja sabem que entre amics tot es condecora
📝 "Era partidari de la normalització lingüística i ara ja no. Ara, doble xarxa"
Mail Obert d'@andreubarnils
https://t.co/wCcjE2KKQM
https://t.co/wCcjE2KKQM
@PereFontanals La responsabilitat no va només en una direcció. També hi ha responsabilitat institucional i política quan durant anys s’han permès dinàmiques de segregació urbana, precarietat, guetització i manca real de polítiques d’acollida, llengua, educació, habitatge i cohesió social.
La linda historia que llega a su final:
Marie-Louise Eta se va del Union Berlín.
Hoy golearon 4-0 al Ausburg y con eso se despide de la afición y equipo.
Recordar: PRIMERA MUJER DT en dirigir a un equipo masculino en las 5 GRANDES LIGAS.
HISTÓRICA.