Rufián ha trinxat els seus equips i deixarà molta terra cremada per Esquerra. Quin paperot, haver d’aguantar això en silenci! L’han criticat molt, l’han acusat de bullying polític i de maltractador emocional. No ha sortit gaire gent a defensar-lo. Foc d’encenalls.
Quan un polític que fa gairebé una dècada que cobra més de 100.000 euros l'any a Madrid i no pot demostrar ni un sol resultat polític per defensar la Catalunya independent i sobirana que digué anava només 18 mesos, només li queda el manual del populisme barat, un descens de registre impostat i fer el show, intenta imitar la cadència dels cabdills llatinoamericans o dels predicadors exaltats i comença a deixar anar renecs i paraulotes dalt de l'escenari, ens diu dues coses molt clares:
La primera, que menysprea intel·lectualment al seu propi votant; el Sr. Rufián assumeix que el públic que té assegut al davant és incapaç d'entendre un argument polític complex o un balanç legislatiu, i que la manera de connectar amb la "classe treballadora" és parlar malament, cridar i ser groller. Redueix el poble (el seu poble) a una caricatura xarona.
La segona és fer servir la cortina de fum acústica: El crit i la manifesta vulgaritat serveixen per tapar el buit perquè qui ha investit Sánchez a cost zero, ha regalat la Generalitat al PSC del 155 i va acceptar 2 diputats prestats de Sumar per cobrar la subvenció del Congrés, cridant "col·laboracionistes!" amb posat de telepredicador exaltat és ell.
La política catalana l’han transformat en un sainet i el país es mereix coses molt millors.
Catalunya és verb, no pas substantiu.
I que innovin els xinesos. I que inverteixin els americans. I que gestionin els alemanys. Els espanyolets es dedicaran a tax the rich i rascar-se la carn d’olla.
👉Fa 48 anys que xucla de la mamella sindical
👉Àtic dúplex (132 m2 amb terrassa) + plaça garatge al barri de Gràcia de BCN
👉6 finques de 9.261 m2 (5 terrenys + 1 casa de poble) a Astúries
A qui vol continuar enganyant aquest vividor sindicalista vertical espanyol? #NOESPOT
És imprescindible donar aire a les pimes i autònoms. Junts va aconseguir rebaixar l'impost de societats a les pimes, micropimes i cooperatives. Però el govern actual no ho ha aplicat. Des de Madrid no han sabut gestionar els recursos dels catalans. Per a nosaltres és imprescindible que els diners dels catalans es quedin a Catalunya. I això és innegociable.
El President de la Generalitat, que lidera una institució amb 250.000 treballadors, a favor de la vaga. El món al revés. Això, més que una vaga, és un tancament patronal.
El problema, Julen, es que en España, ya existe un impuesto (llámese IP o ISGF) que grava con tipos de hasta el 3,5% patrimonios que están muy por debajo del umbral de €100M da partir del cual tú amigo amigo, el economista socialista Gabriel Zucman, considera que eres un “ultrarrico” y tienes que pagar un 2% sobre lo que exceda de esos €100M.
De hecho, esos españoles “ultrarricos” estarían encantados de pagar el 2% a partir de €100M, en vez del 3,5% que pagan ahora (en el ISGF, el 3,5% aplica a partir de €10,7M).
Además tu tesis tiene un problema adicional.
El patrimonio de los ricos de verdad (los que salen en la lista Forbes) viene de sus participaciones en grandes empresas españolas y, como tal, ese patrimonio está protegido por la exención de empresa familiar.
Y es una exención que tiene todo el sentido, porque, de no existir, se verían obligados a vender, cada año, parte de esas acciones de sus para pagar el impuesto.
¿Y sabes quién acabaría siendo el dueño de Inditex, Mercadona o El Corte Inglés?
Pues fondos internacionales (de esos a los que llamáis “buitres”), que no pagan impuestos en España y no tienen arraigo alguno en nuestro país (que es algo que suele influir en decisiones de cierre de fábricas y deslocalización de inversiones).
Como decía el bueno de Escohotado, la pobreza no se soluciona quitando la riqueza de unos para entregarla a otros, sino generando riqueza.
Y es un hecho constatado empíricamente que la riqueza la generan el capitalismo y el libre mercado.
Y que no hay un solo caso histórico de experimento socialista (y ha habido unos cuantos) que haya generado riqueza.
Solo tienes que ver lo que pasó con dos países como Alemania y Corea (misma gente, misma cultura) cuando fueron divididos entre capitalismo y comunismo.
Sra. Colau, según sus parámetros, #SoyPijo.
Mi padre murió cuando yo tenía 18 años. No heredé nada. Mientras estudiaba Ingeniería Industrial, trabajaba todas las horas que podía para ganar dinero.
Empecé de cero. He creado empresas, he vendido varias y me ha ido bien. Detrás hay incontables noches sin dormir, riesgos y sacrificios que usted desconoce.
Me fui a California con mi familia para seguir emprendiendo. Mi mujer renunció a su plaza de médico, ganada por oposición. Después de 14 años, hemos vuelto.
Y me encuentro con que una exalcaldesa de Barcelona considera aceptable hablar de “freír” a impuestos a personas como yo.
Pagar impuestos es justo y necesario. Financiar los servicios públicos exige que contribuyamos según nuestra capacidad. Pero una cosa es exigir una contribución y otra convertir en enemigo a quien ha prosperado.
Usted no sabe de dónde viene cada persona a la que llama “pija”. No sabe qué ha arriesgado, cuánto ha trabajado ni a qué ha renunciado. Su etiqueta borra todo eso para convertir el éxito económico en un motivo de desprecio.
Un país necesita personas que quieran emprender, invertir, crear empleo y contribuir. Si el mensaje que reciben es que se las quiere “freír”, algunas acabarán haciendo todo eso en otro lugar. Y perderemos todos.
No le pido que me exima de contribuir. Le exijo que deje de señalarme como enemigo por haber prosperado.
La envidia es muy mala consejera. Y alimentar el resentimiento desde una tribuna pública es una irresponsabilidad. Usted ha sido alcaldesa y conoce el peso de sus palabras. Debatamos sobre impuestos, pero deje de utilizar el desprecio como argumento político.
Igual que no ens tremolarà el pols per pujar els impostos als més rics per garantir serveis públics, tampoc ens tremolarà el pols per expropiar als fons voltor.
Ho diem ben clar: EXPROPIAR!
Quan Catalunya va reintroduir l'Impost de Patrimoni el 2011, cada 1.000€ d'impost addicional per milió declarat va fer desaparèixer uns 32.000 € de base imposable en 4 anys.
La pèrdua acumulada va arribar a 2,75 vegades la recaptació inicial prevista (Mas-Montserrat, 2025). Ara es proposa multiplicar per cinc el tipus efectiu.
A Espanya, la pèrdua de recaptació potencial en IRPF per la fuga de patrimonis cap a Madrid fou sis vegades més que els guanys per Impost de Patrimoni (Agrawal, Foremny i Martínez-Toledano, 2025).
Gairebé tres quartes parts del patrimoni declarat a Espanya és capital en accions i participacions societàries, sobretot en empreses no cotitzades.
🏢 Ajuntament de Barcelona:
🚫 Jordi Hereu (2009-2011): 781,8 milions de dèficit.
✅ Xavier Trias (2011-2014): 221 milions de superàvit.
☢️ Ada Colau (2015-2021) 👇
Two leftist Marxist students celebrating the Islamic Revolution in Tehran, 1979.
Sahar Mohammadi (left) and Maryam Rafiei (right).
Maryam Rafiei was later executed by the same regime in the 1988 prison massacres, along with thousands of other leftist political activists.
The revolution ate its own.
They hated the Shah of Iran so much that they cheered Khomeini’s arrival, convinced the revolution would bring freedom and modernity.
Reminds you of anything today?
📲 @Adsmurai lanza una herramienta gratuita que analiza el nivel de preparación que necesita un eCommerce para vender en #TikTokShop, identifica sus fortalezas y propone mejoras para aprovechar las oportunidades de este canal 👇
🔗 Descúbrela aquí: https://t.co/YL6UA3qHTF
Aquesta secta no sap funcionar sense un "enemic": L'enemic de vegades són els especuladors, de vegades són els empresaris, de vegades l'extrema dreta (que vol dir, qualsevol que no formi part de la secta). Sempre troben un enemic contra el que s'ha de "lluitar". I els únics que poden impedir que els "enemics" arribin al poder són ells, que són els que més saben lluitar (a canvi d'una substancial pagueta de 80.000 euros anuals)
Un dels seus enemics favorits és el "sector privat". Tot el que va malament a la vida és per culpa del sector privat. Cal lluitar contra el sector privat. La culpa dels accidents de tren és de les "empreses privades", les "privatitzacions" i al "mercat". Per tant, la seva "solució" és la "renacionalització" del sector ferroviari.
El problema és que RENFE i ADIF són empreses PÚBLIQUES espanyoles. L'any 2020, per imposició de la UE (un altre ens públic), el govern ON IRENE MONTERO ERA MINISTRA, va haver d'obrir la xarxa a operaris internacionals: Ouigo (que és empresa PÚBLICA francesa) i Iryo (empresa de majoria de capital PÚBLIC del govern d'Itàlia). Per tant, tot els participants del sector són PÚBLICS. És a dir, l'únic responsable de la manca d'inversió, de la poca seguretat, dels accidents i dels 69 MORTS és el sector públic que la secta defensa amb tanta convicció...
Però res de tot això impedeix que aquesta dona i la seva secta política li dona les culpes al sector privat i exigeixi que les empreses que ja són públiques passin a ser... públiques. És difícil ser més curt, més ignorant o més sectari.
El més espectacular és que encara hi ha gent que es traga les seves ridícules anàlisis i els vota.
I així va el país.
Ko smo se odločali za vstop v EU, si ni nihče predstavljal, da bo v kaki njeni članici in uniji nasploh mogoče brez posledic:
1. Razveljaviti predsedniške volitve (Romunija);
2. Ukiniti informativni program na nacionalni RTV (Madžarska);
3. Poslati policijo na Ustavno sodišče (Poljska);
4. Tri tedne pred volitvami poslati v zapor predsednika stranke, ki vodi v anketah (Slovenija);
5. Zasesti nacionalno RTV s policijo in zamenjati vodstvo (Poljska);
6. Prekiniti mandate vodstvu nacionalne RTV in izvesti čistko zaposlenih (Slovenija);
7. Poslati v zapor člane prejšnje vlade brez možnosti obrambe (Madžarska);
8. Podeliti skoraj milijon državljanstev ilegalnim migrantom po hitrem postopku (Španija);
9. Zapreti novo Nuklearno elektrarno in zgraditi plinovod do Rusije (Nemčija);
10. Obdavčiti ogljične energetske vire ob hkratnem zapiranju NE ter preseliti industrijo v države z nizkimi ekološkimi standardi pod pretvezo, da tako rešujemo planet.
Nastala je EU, ki se mora reševati sama pred sabo.
Bon dia! Aquí 10 empreses catalanes poc conegudes amb gran potencial al 2040, ordenades per creixement:
1. Shinephi: metrologia òptica avançada per fabricar semiconductors sense defectes.
2. UniSCool: refrigeració líquida que redueix un 70% l’energia dels centres de dades.
3. Sycai Medical: IA per detectar càncers abdominals precoçment en escàners rutinaris.
4. YPlasma: actuadors de plasma per refrigeració i aerodinàmica sense parts mòbils.
5. 4BlueTech: bioreactors de microalgues que capturen el 99,9% del CO₂ industrial.
6. ADmit Therapeutics: test epigenètic per diagnosticar Alzheimer en fase inicial.
7. The Blue Box: detecció precoç de càncer de mama amb anàlisi d’orina.
8. Jolt: elèctrodes catalítics per produir hidrogen verd de forma més eficient.
9. Sequentia Biotech: bioinformàtica que transforma dades genòmiques en solucions industrials.
10. Arq Quantum: repetidors quàntics per a un internet segur i distribuït.
Yolanda Diaz, líder de Sumar, està intentant saltar de la vicepresidència d’Espanya a la presidència de l’Organització Internacional del Treball, amb un sou de 479.332€ nets anuals. Són 40.000€ al mes. Però recorda que tu ets un burgès català i ella una treballadora proletària.
El Josep. Sindicalista i militant d'ERC durant 30 anys deixa anar la seva opinió de l'esquerra actual. I sincerament crec que té tota la raó amb els arguments que exposa.
L'hostia s'ha sentit a Sant Petersburg.