Gaudí va ser detingut durant la dictadura de Primo de Rivera per parlar català, després que la Policia l’impedís el pas a un acte de commemoració de la Diada de Catalunya, el 1924.
I ara l’Església, amb el Sant Pare al capdavant, vol beneïr la seva obra en castellà. Via fora!
No patiu, a partir d’ara els trens a #Rodalies estan garantits: el Secretario de Transportes de l’Estat espanyol anuncia la creació d’un grup de treball mixt Estat-Gencat per estudiar l’impacte del canvi climàtic a Catalunya (sic).
Ens prenen per idiotes.
Avui la @gencat celebra el final de l'Any Candel –o l'any de les il·lusions perdudes (https://t.co/NHeMVWz24y). No és cap casualitat que Jordi Pujol publiqui avui l'article a La Vanguardia: 'El llibre d'en Candel' (https://t.co/YFwpLZJ7Sq)
Pujol hi diu que "'Els altres catalans' és l’obra que més ha contribuït a la justícia i el benestar del país", però no diu, en cap cas, que aquest llibre va ser una operació perfectament orquestrada per ell mateix i Josep Benet -ho ha explicat bé @MiquelBonet_, https://t.co/RRqoTUZySh.
El que tampoc diu avui Pujol, ni tampoc ha dit mai, és que aquest llibre va ser escrit sobre el silenci i la condemna a l'ostracisme dels intel·lectuals i militants independentistes. Condemna exercida primer per la censura franquista, i després per les mateixes estructures de normalització i pacificació del pujolisme constitucional.
Avui, una vegada més, la sociovergència fa pinça des de les pàgines de La Vanguardia, gràcies també a la crossa de la gent dels Comuns i d'ICV -només cal veure el pòdcast de @SentitCritic amb Xavier Domènech i Artur Mas: https://t.co/qFHtwWFZCS. Són la mateixa gent que, a inicis del Procés, va promoure la condemna per corrupció de Pujol amb la deixa de l'avi Florenci, i que ara volen restaurar-lo en nom de la democràcia i del nou front d'Aragó. Perquè ja se sap, que quan toca, deixem els principis de banda i tots som 'antifacistas, sí, en la lengua bilingue'.
Per sort, els que van tornar derrotats el 39 com a catalans i com demòcrates republicans (Pedrolo, Cruells, Calders, Espinalt...) van viure i sobreviure prou forts i prou serens, sota clandestinitat o exili, per deixar-nos als independentistes del futur un llegat indestructible.
Avui, després de tres mesos i escaig, Manuel de Pedrolo continua a les llistes dels més venuts de no-ficció, en aquest any 2025 que els lectors han convertit en el veritable any Manuel de Pedrolo. Ho dic com a antòloga i part de l'equip que ha fet possible el fenomen (4 edicions ja) de 'El llibre d'en Pedrolo'.
'Prosa de combat' (@Comanegra) inclou un article inèdit 'Entorn d'una expressió' (1966), que ni els franquistes censors ni els pujolistes domesticadors van voler portar mai a l'arena pública. Un text on Pedrolo va voler honestament amb Candel sobre les confusions que generava l'ús del terme 'altres catalans', per deixar clar que, d'opció només n'hi havia una: o catalans o espanyols, però que res d'altres. Perquè esdevenir català era tan senzill com aprendre'n la llengua i respectar-ne les tradicions i els costums amb voluntat de convivència, d'un poble que vivia, i viu, sota condició d'ocupació política, militar, lingüística i cultural. Una veritat que, ja en democràcia, Jordi Pujol tampoc va voler deixar-li dir.
'Prosa de combat' és l'obra que més contribuirà avui a posar llum a la foscor per restaurar la veritat justa i esperançadora que el país necessita, us ho diu una dona jove amb obsessions que (també) estima Catalunya.
Als autors llatinoamericans 20.000€ de beca + publicació: 80.000 euros en total.
Els autors catalans 6.000 € i prou. L’Ajuntament no entén la polèmica per la beca a autors llatinoamericans https://t.co/g4oy0dYO5w
Com que RTVE l'ha esborrat, aquí teniu l'emblanquiment del franquisme que van perpetrar Sílvia Taulés i Dànae Boronat a L'Altaveu a propòsit del Grupo Planeta i José Manuel Lara Hernández, «andalús», «fill de metge de poble» i capità franquista.
No, companys d'Òmnium. La catalanitat no és una condició moral. Ser català no és ni millor ni pitjor que ser txec o portuguès. No vol dir ser bona persona. Hi ha catalans mesquins o indiferents i no per això deixen de ser-ho. Evitem la trampa discursiva d'aquest moralisme ximple.
"I sobretot, no oblidis que el teu temps
és aquest temps que t'ha tocat viure,
no un altre, i no en desertis,
orgullós o covard, quan et sentis cridat
a prendre part, com tothom, en la lluita,
car el teu lloc només tu pots omplir-lo"
Miquel Martí Pol va morir l'11 nov. del 2003
El que ha fet @xaviayen a LV en una entrevista fictícia a ma germana ho trobo repugnant, obscè i tendenciós. Tu que saps què pensaria respecte a Gaza i Ripoll? I L'entrevista a Sharon Tate és encara pitjor.
Va patir un consell de guerra franquista amb sentència inicial de pena de mort, acusat d'haver divulgat cultura catalana per Europa.
Va morir el 1r agost 1962.
Els ocupants no van permetre la vetlla del seu cos al Palau de la Música.
Emili Vendrell, passió pel cant i pel país.
No fotem Joan,,,, ni català a Europa, ni competències en immigració, ni amnistia, igual que ni rodalies, ni finançament singular.... 8 anys de negociacions i cap resultat
El jutge decreta presó provisional per a Santos Cerdán. Em dóna molta tranquil·litat que a més de cínic i caragirat, l'advocat Benet Salellas sigui un inepte. Ell lidera la demanda de l'Oriol Soler i ABACUS contra @pedradellamp i el meu llibre PSIBORN 7 "La marca de Caín".
A mi, vist lo vist i passats ja vuit anys, que els que s'han abaixat els pantalons, acceptant indults a canvi de renúncies, venent l'independentisme i pactant amb els del 155, siguin amnistiats o no, després d’haver jugat amb les il·lusions de tot un poble, que va donar-ho tot als carrers, mentre els nostres avis eren arrossegats, gent hi perdia ulls i els nostres joves eren empresonats, per haver-los utilitzat com escut, sense tenir res preparat, per acabar deslegitimant la seva lluita, presentant-se, a més, com acusació particular contra ells i titllant-los de bojos, em preocupa GENS.
Preocupant seria, que tornessin al poder
PD. Escolta’ls i en acabat diga’m que tot el que ha passat i passa no et fa reflexionar …
Feu el favor de no compartir més les imatges de l’alcalde de Barberà del Vallès. Xavier Garcés, del PSC, amenaçant gent, perque com a representant públic, cobrant diners públics s’enfada
Fa 20 anys hi havia 2 milions d cristians a Síria, avui només en son 300.000.
Diumenge un atemptat djihadista costà la vida a + d 20 persones i va fer + d 50 ferits. Un assassí s’immolà a l’hora d la missa a Sant Elies a Damasc.
Això sí q és un genocidi, i ningú mobilitzant-se!