La paparra queda ancorada a la pell per un sistema de dens retrògrades. Durant el procés de succió de la sang inoculen a l’hospedador components anestèsics fent que la picada sigui pràcticament inòcua.
@ZoologiaUIB@MAMirandaTweet@UIBuniversitat
Les paparres dures (Ixodidae) són les que trobem normalment per les finques, a les mascotes o al bestiar. Mentre que les blanes (Argasidae) són més comuns a les aus, també afecten mamífers, generalment habiten als nius i als caus dels seus hospedadors.
@ZoologiaUIB
Mil gràcies a totes les persones que ens heu proporcionat mostres 🕷️
Seguim endavant amb la tasca! 💪🏻
Ens podeu contactar a través del correo o per telèfon:
📞971173352
📧[email protected]
Sense vosaltres no seria possible! 🤜🏻🤛🏻
@ZoologiaUIB@UIBuniversitat
Com podem distingir les paparres mascles de les femelles?
Hi ha diferències morfològiques com és l’escut i la mida, els mascles solen ser més petits. Per altra banda les femelles són les que piquen i s’inflen de sang per poder formar els ous.
Fotografia: Hyalomma lusitanicum
Hi ha molts de mites sobre quina és la forma adequada d’extreure una paparra. La veritat és que la forma més apropiada segons @CDCgov és senzillament estirar de manera ferma i a prop de la boca del paràsit.
Si no us veieu amb coratge podeu acudir a un centre sanitari/veterinari.
Last week we had the pleasure to host Kristina Valavičiūtė in our lab, she's a very skilled and passionate #entomologist from the Nature Research Centre in #Vilnius She gave a nice talk about her research on #mosquitoes and #culicoides and traditions in #Lithuania