Mercadona llançant contenidors plens de pa i verdures a la brossa mentre a 30 metres la gent fa cua per aconseguir aliments bàsics a Alfafar. Com podeu veure, ho ha gravat una veïna del poble. En fi.
El video és la la prova de càrrec mès evident i contundent que incrimina la desastrosa gestió de Carlos Mazón. Ha intentar fer-lo desapareixer. Les conseqüències de la manca d’avís són gravíssimes. Cal depurar responsabilitats. Amb dades i proves verídiques.
Un vecino de Paiporta, entre lágrimas: "La alarma la dieron cuando yo estaba en un puñetero árbol subido viendo los muertos flotando"
Qué impotencia, de verdad 🥺
Les autoritats demanant que la gent no vaja a ajudar. I quan arribes el veïnat només fa que demanar ajuda perquè estan abandonats.
Nosaltres. Sols el poble salva al poble.
El govern francés ha oferit 200 bombers per ajudar i combatre la tragèdia provocada per la DANA
Que ha fet el govern espaÑol ?
Ho ha rebutjat
Psicópates encara els queda curt …
Los inmigrantes, igual que todos los valencianos, lo están dando todo. Aquí se puede ver a un pakistaní al que no le pueden seguir el ritmo. De esto no te hablarán los fascistas como Quiles o Abascal.
Aquestes imatges no són per celebrar ni per agrair la col·laboració de la gent (no només).
Són per precupar-se i molt davant de la inacció de l'Estat, ja que estem davant d'un Estat fallit.
Per cert, on són els militars?
ATENCIÓ 20.28 h: Els bombers de l’aeroport de València denuncien d’aquesta manera que els polítics no els han deixat col·laborar en les tasques de rescat de les víctimes.
Plantaré cara.
Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho,
demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.
Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic,
perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa
que té dret a decidir què és la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo.
Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em
menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real,
i casualment també ho és ell, i no jo.
Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per
crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües.
Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar
llengües perseguides de ser les perseguidores.
Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció
de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.
Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo
amb naturalitat la llengua dels meus pares.
Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès
amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.
I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces
que jo consideri reals.
I sempre, però sempre, plantaré cara.
Carles Capdevila.
(13 d’agost del 1965-1 de juny del 2017)
Poder-se cuidar (dedicar hores i diners a l'estètica i l'esport) abans i després d'un embaràs és sobretot privilegi de classe. Vantar-se'n ens fa un trist favor a les dones.
A mi em va passar aquesta setmana amb una infermera a l’Hospital de Vic, i la setmana passada en un judici on la jutgessa no entenia absolutament res en català. Carda pena i misèria!
La cambrera xinesa es dirigeix a mi en castellà. Li demano comanda en català, i ella es passa al català i em meravella que el parla molt bé. Xerrem català durant tot l’àpat. A alguns això el fa explotar el cap de ràbia, a mi em fa feliç ajudar a algú a xerrar un nou idioma.