El "¡que se jodan!" que ens heu dedicat és tot un missatge de conciliació, i tant. Les agressions lingüístiques als catalanoparlants són tot fraternitat. Com ho deu ser l'aliança amb VOX i PP al Parlament per aturar tot el que suposi un avenç nacional.
Si calles davant les injustícies, davant l'espoli o davant la manca d'inversions, això no és superar cap confrontació. Pots comprar el relat de la "normalitat" a cops de talonari i diner públic, però les raons de la confrontació es van fent més grans. Pots pactar amb el PP per fer veure que Barcelona és espanyolista, i pots cosir a multes els manifestants independentistes per espantar la dissidència....
Però la pau dels cementiris que voleu per Catalunya no és convivència: és taxidèrmia (i mai millor dit, si recordem on va renéixer el lerrouxisme); la convivència es guanya cada dia i es fa forta resolent els conflictes que té la societat, perquè feliçment no tots pensem igual que el PSC ni els seus aliats del 155, i, òbviament, hi ha conflictes als quals ens hem de confrontar. El racisme, la violència, el masclisme, són conflictes presents a la nostra societat que ens divideixen i als quals ens hem de confrontar.
El país-bassa-d'oli no existeix enlloc. És un engany, com la dolçor dels dofins i la sirena de càntic planyívol que advertia Carner. Hi ha conflicte: social, nacional, econòmic, mediambiental, lingüístic, cultural, habitacional... davant del qual pots assumir la responsabilitat de confrontar-t'hi per resoldre'l, o pots decidir callar perquè ningú no se n'adoni, i intentar viure feliç en el placebo d'aquella illa blanca que deien els savis del poema de Carner. Sabent, però, que "si hi anéssiu avui per atzar / hi trobaríeu per única llar /
un trist cobert foradat, sense tanca"
🔴 Carles Rebassa guanya el Premi Sant Jordi de novel·la per Prometeu de les mil maneres:
"Sense llengua no hi ha ni país, ni llibres, ni projectes, ni rondalles. Sense el català, nosaltres no hi som."
▶️ https://t.co/vjtZBkrzGU
#NitLletres3Cat