Per què els jugadors de futbol sala, a la pista, s'escridassen entre ells en castellà, i quan es dirigeixen a l'àrbitre o entre ells, als temps morts, xiuxiuegen en català?????
Rambla de les flors. Un pare li diu a la filla, mira, veus?Quan jo era petit com tu, aquí hi havia paradetes on venien pollets, ocellets, tortuguetes... mmmmmmm, (la filla se'l mira amb un somriure fals i aixeca les celles) guachi. Jo vull un hot dog. 🤦♀️🤦♀️🤦♀️🤦♀️🤦♀️
Acabo d'adonar-me'n que quan et creues amb un conegut pel carrer, mai, mai, has de dir adèééééu, sempre holaaaaa... perquè si el conegut decideix posar-se a parlar amb tu, l'adéééééu pot evidenciar les ganes que tenies d'evitar la conversa en la que t'has vist immersa.
Poc es parla dels milers de joves d'esplais i caus que dediquen part de seu estiu a marxar de campaments i colònies amb infants. De manera voluntària i amb l'esforç, dedicació i responsabilitat que comporten. Pq després diguin que els joves no fan res #lleureeducatiu#activisme
Darrer cap de setmana‼️ Si encara no has vist “Nebraska” tens dues oportunitats per fer-ho! Avui dissabte a les 19:30h o bé demà diumenge a les 18:00h. Vine a conèixer la història de’n Tom. De ben segur que no et deixarà indiferent!
Avui s’ha fet l’assaig general!! Després de mesos treballant-hi, arriba el gran moment. L’estrena és a tocar i l’equip ha fet una gran feina. Ajustos de posicions, proves tècniques i darreres indicacions de direcció. Tot a punt per descobrir-vos “Nebraska”!
En Mike és funcionari en el corredor de la mort. Porta 5 anys treballant-hi, i es va decidir perquè així cobraria més i li quedaria a prop de casa. En aquest temps ha pogut conèixer més a fons al Tom. Què opina d’ell? Innocent o culpable?
Ja queda menys per l’estrena!!! Aquesta setmana els actors ja trepitgen el nou escenari, el dels Padres. Sempre cal ajustar moviments, fer proves tècniques i familiaritzar-se amb l’espai. Si encara no has reservat, no esperis més!
El cap de setmana s’acaba, aquests esperats dies de desconnexió, de sortir, de veure món. Però què passaria si visquessis en una presó? Si durant anys i anys el teu món es reduís a les quatre parets d’una cel•la i el breu passeig pel pati d’una vella presó?
En Nat és el psicòleg de la presó. D’un professional així un espera comprensió, empatia i eines per encarar el procés.
Després de treballar 2 anys en aquest centre, en Nat ha vist de tot, i té uns ideals ferms: creu en la seva intuïció i, sobretot, en la justícia.
Seguim escalfant motors per a la propera estrena. Tots els qui heu viscut el teatre des de dins sabeu que una obra s’estrena després de mesos de feina. Són molts assajos, molt d’estudi i concentració, però la recompensa s’ho val. Ens acompanyes? Reserva ja la teva entrada!
En Tom és un condemnat a mort. Li acaben de denegar l’últim recurs. La seva fi és imminent, però segur que, com molts, et preguntaràs: “com ha arribat fins aquí?”. Ell defensa la seva innocència, però està a punt de seure a la cadira elèctrica. Què l’ha portat fins aquí?
Els interprèts també fan de les seves quan se’ls dóna llibertat…el rol de direcció no és fàcil i a vegades és una “condemna”😜. Per sort, la Marta Tolrà els està encaminant i quan vingueu a veure l’obra descobrireu també la feina que hi ha al darrera d’aquesta història.
La vida de l’interprèt no és fàcil! Entre setmana es fan els assajos, però després cal esgarrapar temps d’on sigui per reforçar el paper i anar segurs per oferir el millor. Tardes de dissabte amb el text a la mà! Bravo companys, la vostra dedicació es mereix omplir el teatre!
Aquí teniu el cartell de la nova obra de SPT 🥳🥳🥳🥳 Com veieu, estrenem a principis de juny i aquesta vegada en un nou espai: el teatre de l’escola Jesús, Maria i Josep. Ja pots començar a reservar la teva entrada! T’hi esperem ❤️
#teatre#teatrebarcelona#teatreamateur
Avui és l’ESTRENA! Aquest equipàs ha estat treballant de valent durant mesos per oferir-vos el millor 💪🏻.
Encara queden entrades per la sessió de diumenge a les 12:00h. No esperis més i reserva-les perquè volen!!
El més sorprenent de tot plegat és que no els hi fa res guanyar així, se'n senten orgullosos i celebren la farsa del seu triomf com si fos real. Fa vergonya de veure.