Passen els dies, contes les hores i volen els segons.
És llavors quan comences adonar-te'n del valor del temps i de tot el que ets capaç de fer i del que ets incapaç. Però sobretot, pots veure qui vol acompanyar-te durant el llarg camí i no només una estona.
Ver un hombre mayor de +90 cantarle a su mujer en silla de ruedas, mientras sonríe y saluda entre lágrimas a la gente que pasa por el pasadizo. Se me encogió el corazón. El amor de antes se ha perdido. Completamente.