@gonbans@Pro_Cassandra El que és veritablement miserable és que essent pare no puguis entendre el dolor de la família del menor agredit. Però veient que tampoc entens el sentiment catalanista del Barça, no m'estranya que se t'escapin nocions més importants de la teva comprensió...
@MartaFloresCF1@dolorsfg@ToniRos26 Aquesta gent no deu ser ni espanyola. Una persona nascuda i escolaritzada a Catalunya té l'obligació d'aprendre català, castellà i anglès, no són opcionals.
@BerenguerV1@sergi_boixader Cataluña conquistó las tierras del Mediterráneo y creó el Libro del Consulado de Mar, el principal código de derecho marítimo. Fue tan importante que las demás potencias europeas lo copiaron y se considera una de las mayores aportaciones al derecho mercantil internacional.
Mentre a Castella el dret depenia de l'humor del rei, els Països Catalans de la Corona d'Aragó ja disposava de codis laborals, democràcia directa a alta mar i tribunals mercantils autònoms des de la fundació del primer Consolat de Mar oficial a València (1283), Mallorca (1343) i Barcelona (1347).
El Consolat de Mar i les Constitucions destrossen el relat oficial de l'Espanya modernitzadora del 1714 i demostren que els Decrets de Nova Planta van ser, en realitat, un autèntic retrocés civilitzatori.
Abans que existís el dret internacional modern, Catalunya ja governava la Mediterrània amb un model que feia tremolar les monarquies autoritàries: el pacte.
Les Constitucions obligaven el mateix monarca a sotmetre's a la voluntat de les Corts. I el Consolat de Mar no era una concessió reial per tenir contents els comerciants; era dret nascut de la pràctica, gestionat per la pròpia gent de mar i emparat pel marc legal general constitucional.
Parlem de lleis medievals catalanes que regulaven la vida a bord amb un detall revolucionari. Reconeixien el dret a legítima defensa del mariner davant dels abusos del capità si aquest passava la línia del pal major, exigien dietes dignes amb carn tres cops per setmana sota amenaça legítima de vaga, i obligaven a votar democràticament a bord per decidir si es llançava la càrrega durant una tempesta. Fins i tot els gats eren oficialment tripulació obligatòria per protegir les mercaderies de les rates; si el capità no en portava, pagava els danys de la seva butxaca.
El Consolat de Mar creà un dels primers sistemes d'assegurances marítimes del món per cobrir pèrdues per naufragi o pirateria. A més, inventa una protecció social inaudita: si un armador feia fallida, els mariners tenien dret de preferència absoluta per cobrar els seus sous venent el vaixell abans que cap altre gran creditor o banc de l'època. Protecció laboral real al segle XIV.
La gestió de la justícia també era revolucionària per evitar que els rics corrompessin el sistema. Els judicis del Consolat es feien de paraula, de cara al públic, de forma immediata i inicialment sense advocats ni procuradors. Es feia així expressament per evitar que els plets s'eternitzessin amb tecnicismes legals tramposos. Els jutges, que eren els mateixos mercaders i mariners escollits, sentenciaven basant-se en la veritat sabuda i la bona fe.
La seva xarxa exterior va posar les bases de la diplomàcia i els consolats moderns. La Corona d'Aragó va desplegar delegacions del Consolat de Mar a Alexandria, Constantinoble, Tunis, Nàpols o Bruges, etc. Qualsevol navegant o comerciant català a l'altra punta del món tenia dret a ser jutjat exclusivament pels seus propis cònsols i sota les lleis catalanes, protegit de la injustícia de governs estrangers.
El Llibre del Consolat de Mar es va traduir a l'italià, francès i anglès perquè les legislacions europees eren incapaces de competir amb aquesta perfecció jurídica.
Per això, el dret de conquesta de 1714 i Nova Planta no van ser una simple unificació administrativa innòcua, com alguns historiadors ens volen fer empassar avui dia per reescriure el passat.
Havien de suspendre les Constitucions per poder governar sense negociar, i havien de carregar-se els Consolats autònoms perquè l'economia i la justícia no escapessin al control de la cort madrilenya.
La gran paradoxa històrica? El contingut tècnic d'aquell codi marítim català era tan summament superior que l'Estat borbònic de Felip V va haver de continuar aplicant-lo durant dècades a la pràctica. Ens van arrabassar la sobirania i les institucions per la força de les armes, però van haver de copiar-nos les normatives per no enfonsar el comerç de l'imperi. No tenien absolutament res millor amb què substituir-lo.
La relació entre el Consolat de Mar i les Constitucions mostra com la identitat política d'aquest país mai va néixer de la submissió, sinó del dret civil, el consens lliure i una mirada llançada cap al món. #ConsolatDeMar #Constitucions
"Vivim a casa amb papers falsos. Això vol dir que naixem, vivim i morim com estranys a casa nostra. Cap dels que som aquí no tenim papers que diguin que som catalans. Són papers falsos. Tan legals com vulguis, però són papers falsos."
36è aniversari del traspàs de M. de Pedrolo
@SoniaSol17@sergi_boixader No cal, és suficient que es respecti la llengua de l'arquitecte i del país on es troba la basílica. Perquè ens enetengui tot el món ja tenim l'anglès.
@Giordan43513742@sergi_boixader És educació bàsica parlar la llengua pròpia del lloc que visites si ets el Papa, en aquest cas el català. I per arribar a més gent es pot parlar en mandarí o en anglès. Però en aquest cas només cal TRADUÏR igual que es fa quan el Papa parla en italià.
@eccevicitleo@sergi_boixader Sí, és molt poc! El número de catalanoparlants que parlen espanyol és zero perquè l'espanyol no existeix. En canvi, el castellà el parlen una part, mentre que els nord-catalans no el parlen i els andorrans no tenen cap obligació legal de saber-lo.